Els informes es basen en documentació aportada pel propi querellant però, també, per les declaracions judicials realitzades en qualitat de testimonis per altres persones vinculades a Orfund, com el seu expresident Joan Samarra o el col·laborador de Terrén a l’Àfrica Luis Bielsa. Els comandaments policials autors dels estudis també haurien analitzat sentències de tribunals internacionals en relació amb la guerra de Serra Leone, documentació judicial sorgida de la Batllia i allò que es diu informació de fonts obertes, que bàsicament és cercar en xarxes socials i mitjans de comunicació ara ja habitualment en línia.
L’informe on més apareix Jordi Cinca, del mes de maig tot i que ha transcendit ara una vegada s’ha aixecat totalment el secret de sumari que hi va haver al seu dia, se centrava molt en Terrén, que és respecte de qui se cercava informació per tal d’adoptar decisions. De fet, va acabar sent detingut i empresonat durant uns quants dies acusat de crims de guerra i de lesa humanitat, perquè es considerava que facilitava la guerra a Sierra Leone canviant diners i armes per diamants.
L’informe on més apareix Jordi Cinca, del mes de maig tot i que ha transcendit ara una vegada s’ha aixecat totalment el secret de sumari que hi va haver al seu dia, se centrava molt en Terrén, que és respecte de qui se cercava informació per tal d’adoptar decisions
Les conclusions de l’informe se centren en Terrén per destaca que el 1996 “comença a responsabilitzar-se de les operatives d’Orfund a l’Àfrica, sota la supervisió directa del conseller delegat Jordi Cinca”. Inicialment es va ubicar a Costa d’Ivori juntament amb un secretària andorrana de l’empresa que temps després se sabria que era parella seva. A Costa de Marfil Terrén coneix personalment “Fernando Fernández Robleda, vinculat al tràfic internacional d’armes i Ahaji Forana, persona molt propera a Charles Taylor”, president de Libèria i responsables del Front Revolucionari Unificat (RUF per les sigles en anglès).
Els investigadors de la policia espanyola indiquen que “a finals de 1998 o principis de 1999, Manuel Terrén i altres membres d’Orfund es veuen obligats a fugir precipitadament de Costa Marfil, a causa de deslleialtats en l’administració de la filial d’Orfund en aquest país (NACI). Terrén s’estableix a Libèria on Fernández Robleda i Fofana ja estaven plenament assentats”. “Els primers mesos del 1999 són claus per entendre les activitats criminals de Manuel Terrén; al gener sol·licita juntament amb Fofana llicència d’exportació per a DiAndorra, al febrer Fofana sol·licita llicència d’explotació minera per a Bluestone, al març s’obre un compte bancari a Espanya i a l’abril, Terrén entra a l’accionariat de Bluestone. És a dir, a data d’abril del 1999, Manuel Terrén ja havia articulat tots els recursos econòmics, empresarials i de confiança necessaris per al trànsit il·lícit de diamants de sang de Serra Leone”.
L’informe en qüestió també explica que “entre els mesos de maig i juliol del 1999, DiAndorra va exportar a l’empresa belga Cindam Belgium almenys tres enviaments de diamants. El valor d’aquestes operacions va ser de més de 410.000 dòlars” que es multiplicarien per uns quants més. Al càrrec de Cindam hi hauria un personatge poc curós i que la policia espanyola qualifica també de traficant. “Els diamants comercialitzats mai no van poder provenir de mines de Libèria extrets legítimament per Bluestone sinó que eren diamants extrets pel RUF a les seves mines esclavistes”.
En aquest marc s’assegura que “l’origen d’aquests diamants era perfectament conegut per Terrén, qui devia fer aquest negoci sabent que contribuïa financerament i materialment amb el RUF i les seves atrocitats. L’any 2002, el mateix any que finalitza la guerra a Serra Leone, queda dissolta l’empresa Mariette Holdings, situada a Panamà i creada, sens dubte, per desviar els diners obtinguts del tràfic de diamants”, manté la policia espanyola que posa al mateix nivell pràcticament Cinca que Terrén i que explica que el primer també va estar directament vinculat a la panamenya.
CINCA I L’ENTRAMAT
De fet, va ser un dels escàndols dels ‘Papers de Panamà’ que va fer posar a l’aparador el ‘cas Orfund’ i el rol que hi hauria jugat l’exministre. Justament, quan va esclatar aquell afer Cinca encara era titular de Finances. L’ara president del Fons de Reserva de Jubilació de la CASS hauria mogut la compra de la panamenya i posteriorment hauria passat les accions de la mateixa, en règim de tenedor, a Terrén. Prèviament, és clar, Cinca hauria tingut coneixement del que feia el seu col·laborador i com ell soci d’Orfund en terres africanes. “La documentació existent aportada en la causa deixa constància del pes dels diamants venuts així com altres característiques i el ple coneixement de Jordi Cinca”.
“Reprenent el grau de coneixement de l’esdevingut per part de Jordi Cinca a Libèria, així com els vincles que Manuel Terrén havia establert sobre el terreny entre totes les persones citades, aquest coneixement arriba al fet que que fins i tot el telèfon del mateix Fernando Fernández Robleda (director d’Exotic Tropical Rimbers Exnterprises) era pagat per Orfund, amb coneixement i anuència de Jordi Cinca tal com es reflecteix en diverses comunicacions on li reclama el pagament del mateix”, diu en un passatge l’informe de la policia espanyola.
I també es ‘dibuixa’ l’entramat que a parer dels investigadors policials espanyols seguit per Orfund i que van permetre posar en marxa un procés d’obtenció i venda de diamants de sang al llarg dels mesos de maig i juliol de 1999, que es podria entendre de la manera següent i dividit en tres grans parts. L’obtenció dels diamants: el RUF controlava per mitjà de la violència determinades mines a Serra Leone i, usant mà d’obra esclava entre la població civil, extreia uns diamants d’una qualitat sense competició a tot el món.
Després es venien a Orfund. “A través de Fofana i els seus contactes al RUF, d’una banda, i de Jordi Cinca i Manuel Terrén, de l’altra, aquests diamants eren venuts al Grup Orfund sabent la seva il·lícita procedència. Es tractava d’un negoci mútuament beneficiós; el RUF aconseguia finançament per continuar el seu esforç militar i el grup empresarial obtenia un producte de qualitat superior a un cost mínim”.
I finalment “es venia el producte a Cindam Belgium: la porta d’entrada al mercat internacional era l’empresa belga Cindam Belgium, sòcia comercial de DiAndorra. De la societat belga el representant n’era Alain Benyacar i l’expert taxador era Jackes Levy”. L’anàlisi que fa la policia espanyola és que “és un nou negoci mútuament beneficiós: Orfund trobava un intermediari per vendre els diamants de sang al mercat internacional i Cindam Belgium operava amb un producte de gran qualitat, cobrant una comissió per això”.