El carceller, el dia de la fuga, estava feinejant a les garites dels patis mentre que els altres dos vigilants penitenciaris estaven al centre de control de càmeres. Inicialment es van instruir expedients per faltes molt greus i greus, i una vegada es va anar analitzant la situació, es va rebaixar la gravetat de les negligències detectades. Amb tot, el funcionari que ara haurà de complir la sanció va defensar la seva actuació i ha recorregut a totes les instàncies judicials la decisió adoptada pel Govern el desembre del 2020.
Ara la sala administrativa del Tribunal Superior ha validat la sanció imposada concloent que “el fet d’al·legar que l’evasió de l’intern va ser conseqüència d’un cúmul de circumstàncies no justifica el compliment negligent de les funcions que tenia atribuïdes”. En efecte, el funcionari, actualment a l’equip d’intervenció, més enllà d’assegurar que la sanció imposada pel Govern era extemporània, defensava que “va desenvolupar les seves funcions de forma adequada, ja que tenia encomanada la vigilància d’altres patis, a més del d’adaptació on es van produir els fets”.
També justificava que tenia encomanades “diverses funcions com són el control de l’entrada i sortida d’aquests patis dels interns; atendre les comunicacions telefòniques de la resta d’agents penitenciaris; i dur a terme el tancament dels patis un cop acabat el temps d’esbarjo”. Però els tribunals no li han donat la raó. I el Superior avala l’anàlisi detallada feta per la Batllia. “D’aquest examen en ressurt que l’agent no va realitzar cap control visual directe del pati d’adaptació, ja que va baixar la persiana de la finestra, de manera que només podia fer aquest control a través dels monitors i sistemes de videovigilància que no permetien una visió completa del pati”.
LA FUGIDA
Amb la persiana abaixada, tot va ser més senzill per a l’intern, que era de domini públic que tenia ‘molta mili’, és a dir, molta experiència en l’àmbit penitenciari atès que havia etat internat en diverses presons, especialment d’Espanya. El reclús va aprofita tot plegat per col·locar-se “en diverses ubicacions fora del camp visual de les càmeres, i així va poder preparar la seva fugida”.
L’intern que es trobava al pati d’adaptació S1-1, va realitzar “diverses manipulacions amb la roba que portava amb ell, per confegir una corda per lligar la porta del pati, i així dificultar l’entrada dels agents de servei, i posteriorment embolicar-se les mans per facilitar l’accés a la teulada i la posterior fugida del centre penitenciari”. El vigilant hauria estat una hora i mitja sense mantenir cap tipus de contacte visual directe del país en qüestió.
Com recorda el Superior al·ludint a la sentència de la Batllia, “és habitual que els agents de servei realitzin fins a cinc controls de l’activitat del pati, de manera que es pot considerar com negligent el fet de no procedir a un control visual en un període tan perllongat, especialment a la vista de l’actitud sospitosa de l’intern”. D’altra banda, “les altres comeses realitzades per l’agent van ser de curta durada, com resulta de l’enumeració que consta en les actuacions, de manera que no es pot considerar que li impedissin dur a terme els controls visuals directes que es van demostrar necessaris”.
La sentència ara dictada fa referència, també, al sistema d’alarma. I conclou que “la manca d’utilització del polsador d’alarma tampoc està justificada, ja que el fet de no detectar la presència de l’intern al pati després d’un període tan perllongat sense control visual directe, s’ha de considerar com una situació d’urgència que feia necessària la seva activació”. En definitiva, que hi va haver un comportament professional negligent i sancionable que és el que s’acaba decidint i avalant.