Pallardó va aportar ingent quantitat de documentació a BPA per acreditar la seva operativa

L’entitat bancària va considerar que la solvència de l’empresari era prou ‘forta’ com per poder generar el diner en B “que no pas brut” que movia

Pallardó importava de la Xina contenidors sencers de roba i marroquineria. arxiu

L’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó, dedicat majoritàriament a la compra-venda de marroquineria i peces de roba i vestir, va aportar ingent quantitat de documentació a Banca Privada d’Andorra (BPA) per acreditar la seva operativa. Més encara, els responsables de l’entitat sol·licitaven permanentment elements que justifiquessin el volum de diners que transferia, i que va anar en augment amb els anys.

L’advocada defensora de la gestora de Pallardó, l’operativa del qual comporta l’epicentre de la causa general del ‘cas BPA’ que des de fa mesos s’està jutjant davant el Tribunal de Corts, ha continuat aquest dimecres interrogant la que just fins a la intervenció de BPA era la responsable de compliment normatiu del banc. A base de preguntes, una i altra han repassat la diligència amb què va treballar el banc per al control de l’operativa de l’empresari, que adquiria amb regularitat contenidors sencers de mercaderia a la Xina per a la posterior venda en establiments comercials.

La cap de compliment assegura que BPA feia un control més ferreny de Pallardó que els altres bancs

La cap de ‘compliance’ ha exposat que BPA feia “un gran esforç per saber amb detall” l’operativa de Pallardó i amb què se suportava. Fins i tot ha explicat que en alguna ocasió es va aportar a la policia fins a tres caixes de documents que acreditaven les transaccions que feia l’empresari. De fet, la processada ha explicat que el banc mai no va tenir dubtes sobre la solvència de Pallardó, i que permanent se li sol·licitava informació i documentació. També de les societats amb les quals operava i amb els seus intermediaris o interlocutors, malgrat recordar que qui era el client era Pallardó i era sobre aquest que es tenia tota la documentació necessària.

La solvència de l’empresari justificaria també el fet que cada vegada anés incrementant el volum de negoci i, en conseqüència també, el diner en B que generava. La processada, que ha defensat que la documentació inclosa en la causa és perfectament coherent amb l’activitat que duia a terme Rafael Pallardó (queda acreditat el pes del material adquirit, informació duanera...), ha deixat clar que diner en B “no és pas diner brut”. Era diner que s’acabava evadint al fisc espanyol.

El president del tribunal, que ha deixat clar que “intervinc més del que seria necessari perquè ens han quedat alguns dubtes arran de les preguntes de la fiscalia” que la cap de compliment durant dies s’ha negat a respondre, ha demanat a la processada com era que Pallardó va operar amb BPA a títol personal i no a través d’una societat seva. La jurista bancària ha explicat que per a una societat espanyola que evadeix el fisc no és gens fàcil fer segons quines operacions. I ha explicat que Rafael Pallardó va mirar de constituir una societat andorrana però que hi havia massa dificultats per poder fer una operativa d’importació-exportació sense que el producte passés de forma efectiva per la duana i, en conseqüència, s’hauria desestimat.