Aquest empleat de banca avui fet empresari amb incidència sobretot a l’Amèrica Llatina ha prestat declaració aquest dimarts davant el Tribunal de Corts com a testimoni. Ha hagut de respondre per aquells anys al departament d’auditoria i el seu discurs més recurrent ha estat que no recordava la immensa majoria de les coses que li preguntaven. Això sí, ha deixat clar que “no em consta que els auditors externs ens diguessin que no s’estava fent bé la feina” i ha explicat que si bé a l’inici del departament aquest no era independent, amb el temps, poc temps, hi va haver una evolució bona per tal que pogués gaudir el departament de la independència que se li exigia.
“No em consta que els auditors externs ens diguessin que no s’estava fent bé la feina”, ha manifestat el testimoni, que ha assegurat no recordar la immensa majoria de coses que se li demanaven pel pas dels anys i pel poc temps que va estar a auditoria
De moltes de les qüestions, moltíssimes, que se li han demanat durant l’interrogatori, l’exempleat de BPA ha assegurat no recordar o no estar segur. Ha afirmat que no tenia present haver vist mai cap document d’intercanvis dineraris, que es troben en la base de l’acusació que es formalitza al banc ara en vies de resolució i que va motivar tot plegat. O que, com a mínim, amb aquests intercanvis es justifica la intervenció i caiguda de BPA.
L’exintegrant del departament d’auditoria ha explicat poc o molt el disseny de l’equip que feia els controls i l’evolució que va tenir. Ha assegurat que “es vetllava perquè es complissin les recomanacions” i ha indicat que no recordava cap incidència concreta. Amb pràcticament tot el personal del banc “les relacions eren cordials” perquè en cap cas el departament on estava inserit tenia vocació policial. Una de les tasques principals del departament d’auditoria era controlar que els documents que suportaven les operacions efectivament existien i estaven on havien d’estar. “I no hi havia gaire incidències”.
Una de les qüestions en què s’ha incidit és en el fet que el director de la sucursal de la Massana en alguna ocasió havia referit que no volia Pallardó de client. I l’empresari valencià establert a Barcelona figurava com a client en dita oficina. L’exresponsable d’auditoria ha admès la petició que al seu dia li havia fet el director en qüestió, que és un dels 24 processats pel simple fet d’haver contrasignat algun intercanvi amb Pallardó com a contrapart.
Segons el membre del departament d’auditoria entre 2008 i 2011, no es volia Pallardó a la Massana "no per l’operativa del client però sí que creia que no era una operativa per fer-la en una oficina”. Amb tot, ha insistit el testimoni, Pallardó “no era un client sobre el qual nosaltres tinguéssim un seguiment especial” perquè “no tenia res d’especial aquest client”. El declarant també ha afirmat no recordar “haver fet una auditoria específica del senyor Pallardó” i de l’empresari “mai se’ns va dir res que transcendís”.
Comentaris (1)