El cas, per la seva extrema complexitat, avança molt lentament, però l’organització suïssa Civitas Maxima, impulsora de la querella que ha portat Terrén a la presó, celebra com s’està desenvolupant tot plegat. Està acostumada a treballar discretament, en silenci. Però sol lligar molt bé els casos que planteja. D’aquí que fins que no va tenir una víctima directa de l’explotació humana que es va fer al tomb de la guerra a Serra Leone no va portar la causa a l’Audiència nacional. Una de les moltes persones que van ser obligades a treballar en mines per extreure pedres precioses que una vegada venudes servien per finançar els grups paramilitars que van alimentar la guerra en aquell país africà.
Civitas Maxima fa l’acompanyament de la víctima, que és qui va situar Terrén en l’entramat logístic, econòmic, financer, que permetia que la maquinària dels ‘diamants de sang’ funcionés. L’ara empresonat, que al seu dia va residir a Andorra, que es movia en altes esferes del Principat que, en certa manera, eren les que avalaven al final de la dècada de 1990 el projecte empresarial de la refinadora ordinenca que va tancar amb les màquines igual de noves que el primer dia, era l’executiu d’Orfund sobre terreny africà.
L’ara empresonat va aparèixer de sorpresa el maig del 2017 davant el Tribunal de Corts per declarar en el marc d’una querella en contra seva i de Jordi Cinca promoguda per Joan Samarra per una presumpta administració deslleial i apropiació indeguda. Es arxivar
Acabaria sent accionista del hòlding i ell mateix es definiria com a mà dreta, corretja de transmissió a l’Àfrica de les decisions empresarials que tot sovint dictava qui llavors era el primer executiu del grup i posteriorment seria dirigent de Crèdit Andorrà -per on van passar alguns dels diners que es van moure en les operacions de les empreses i els ‘senyors de la guerra’ que es movien al tomb d’Orfund- i encara més tard ministre de Finances Jordi Cinca.
Hores d’ara no ha transcendit cap detall de la declaració feta per Terrén després que la policia nacional espanyola el detingués dimarts a la nit a l’aeroport de Màlaga on va arribar procedent del Brasil, on resideix habitualment des del 2007. Terrén i altres familiars, que regenten un resort al país sud-americà, havien volat cap a la ciutat costanera espanyola per passar-hi l’estiu. Les autoritats judicials i la policia espanyola n’eren plenament conscients perquè gràcies a la policia federal brasilera feia un temps que tenien monitoritzat l’exdirectiu d’Orfund.
És evident que a l’Audiència nacional espanyola no s’escapa l’entramat societari creat a Andorra i que, al capdavall, servia per introduir al mercat europeu, a partir d’empreses pantalles tant a l’Àfrica com als Països Baixos, aquells ‘diamants de sang’. Les fonts judicials consultades han assegurat que caldrà veure els propers moviments, sense oblidar que hi va haver altres accions judicials, tant a Espanya com a Andorra, que no van reeixir. Però amb un element essencial, segons que han ressaltat els consultats. Amb una diferència clau.
Especialment la causa per la qual Terrén, de sorpresa, es va presentar un 5 de maig del 2017 a declarar en seu judicial davant la magistrada del Tribunal de Corts Concepció Barón, acusava tant Terrén com Jordi Cinca d’uns presumptes delictes d’administració deslleial i d’apropiació indeguda. Barón instruïa la causa derivada d’una querella presentada per qui va ser president d’Orfund, un Joan Samarra que és testimoni en la causa que ara investiga l’Audiència espanyola. Aquella querella es va arxivar sense donar-hi massa voltes.
Terrén suposa el segon arrest d’un ciutadà europeu per fets relacionats amb el tràfic de ‘diamants de sang’ procedents de Serra Leone. El 2015, Michel Desaedeleer va ser detingut a Espanya arran d’una denúncia presentada a Bèlgica el 2011
L’element clau són els delictes que es van posar sobre la taula: apropiació indeguda i administració deslleial. Ni en el cas que s’haguessin comès, que el Tribunal de Corts va considerar que no hi havia cap element substancial per poder concloure allò que es presumia, els delictes en qüestió haurien prescrit. Però és ben diferent el rerefons de què s’acusa Terrén ara: crims contra la humanitat. Crims tan greus, delictes tan brutals, que no prescriuen mai. I que de tenir-se la consistència que aparentment li està donant l’Audiència espanyola, potser també caldria que s’investiguessin a Andorra.
De fet, l’ONG promotora de la causa a Espanya recorda que és el primer cas relacionat amb la guerra civil a Serra Leone que s’ha judicialitzat en aquell país. Però no és pas el primer cop que s’hi deté algú vinculat al mateix conflicte armat. Civitas Maxima recorda que el de Terrén suposa el segon arrest d’un ciutadà europeu per fets relacionats amb el tràfic de ‘diamants de sang’ procedents de Serra Leone. El 2015, Michel Desaedeleer va ser detingut a Espanya arran d’una denúncia presentada a Bèlgica el 2011. Michel Desaedeleer va morir a la presó el 2016 abans que pogués ser jutjat a Brussel·les.
Ara, amb l’exdirectiu i antic home de camp a l’Àfrica -també va ser el màxim responsable de la societat NACI a Costa d’Ivori, per exemple, filial d’Orfund- empresonat preventivament per crims contra la humanitat, prenen molta força les declaracions efectuades davant el Tribunal de Corts pel propi Terrén. I els lligams i contactes que va arribar a reconèixer que havia mantingut ell o gent d’Orfund. Contactes, per exemple, com l’empresari espanyol del sector de la fusta i presumpte traficant d’armes Fernando Fernández Robleda. El ‘cas Orfund’ torna a estar més obert que mai. I no pas per la seva fallida. Sinó per tot el que suposadament va contribuir a fer a Serra Leone.