Encara que no hi ha una confirmació oficial, tot apunta que és Civitas Maxima qui està fent el treball de camp que ha portat a formalitzar la querella. Aquesta organització ha fet seure davant de tribunals de diversos països diferents persones, molts d’ells empresaris, que han participat de crims de guerra, especialment a Libèria i Serra Leone. En aquests drames es va especialitzar l’organització arran que el seu director, l’advocat suís Alain Werner, participés al seu dia de l’equip que va acusar davant del Tribunal Especial per a Serra Leone qui al seu dia va ser president de Libèria, un Charles Taylor que va acabar condemnat a cinquanta anys de presó.
Civitas Maxima s’encarrega d’obtenir documentació i informació sobre crims i processar-la jurídicament. A partir d’aquí posa en marxa una extensa xarxa de col·laboradors per tal de mirar de resoldre els casos, de denunciar-los i de fer pedagogia sobre allò que no ha de poder tornar a passar mai. L’ONG suïssa coopera amb una entitat africana. El mètode de treball és furgar sempre sobre el terreny. Sobre on han passat els crims. I exemplificar el comportament delictiu d’una empresa, d’un conjunt de persones o del que sigui a partir del cas d’una persona que hagi estat víctima del crim.
En aquesta ocasió, seria el querellant, la persona que assegura haver estat esclavitzada tres anys en una mina que explotava una societat filial d’Orfund. Una vegada el cas avança, si és que ho fa, és quan apareix públicament Civitas Maxima per exposar obertament i amb tota la força tota aquella informació que ha obtingut a través dels seus canals. Però fins que no té constància que la investigació es consolida i pren dimensions no apareix mai. Sí que és cert, però, que Civitas Maxima ha aconseguit que la Justícia espanyola hagi hagut d’adoptar diverses decisions la darrera dècada que eren promogudes per l’esmentada ONG, com possibilitar l’extradició d’algun empresari que era requerit en una jurisdicció diferent a l’espanyola per tal de jutjar-lo per crims contra la humanitat.