Francisco Martínez va enviar la carta a Espot atès que l’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol és un dels investigats en el marc de la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’ que instrueix la Batllia en el marc d’una querella, admesa a tràmit, interposada per l’Institut de Drets Humans (IDHA) amb el suport del col·lectiu jurídic Drets. Martínez considera que el relat de la querella és “cinematogràfic” i nega l’existència de l’‘Operació Catalunya’, que considera una invenció periodística i d’altres actors, no només independentistes catalans. En tot cas, deixa clar que mai hi va haver “un crim d’Estat” contra Andorra sinó “una col·laboració entre estats”.
Martínez va escriure el novembre una carta a Espot per defensar el seu honor i intentar que intercedís per ell en la causa que hi ha a la Batllia, en no obtenir resposta ha enviat directament l’escrit a la instructora
Martínez escriu a Espot perquè essent aquest segon ministre de Justícia i Interior, tots dos van coincidir el setembre del 2015 en la signatura d’un conveni per adoptar una major i millor cooperació per afrontar el crim organitzat i el terrorisme. Més enllà de deixar clar que ell no té res a veure amb els fets que li atribueixen, l’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol el que pretén -ho insinua clarament als darrers paràgrafs de la carta- és que hi hagi una intercessió política en la causa judicial.
Francisco Martínez recorda que ha estat apartat pel seu antic partit polític, el Partit Popular, i que l’ha deixat abandonat. De fet, explica el número 2 de Fernández Díaz, que ja no és ni militant, que ha hagut de participar en un acarament amb l’exministre, que ha hagut de declarar en nombroses causes judicials a Espanya, que tot plegat ha tingut un impacte reputacional en la seva persona i que no vol que li continuï afectant ara que després de reincorporar-se inicialment com a lletrat de les Corts espanyoles finalment ha decidit plantar-se com a advocat i professor universitari.
CARTA AL SUMARI
Però Xavier Espot no va respondre a la missiva com Martínez pensava. I davant d’això, va decidir enviar la carta amb un escrit de presentació a la batlle instructora de la derivada andorrana de la causa que investiga el propi exsecretari d’Estat d’Interior espanyol però també Rajoy, Fernández Díaz i diversos integrants de la policia patriòtica pel suposat atac contra la sobirania andorrana. I la instructora ha annexat a la causa, ha incorporat al sumari, l’esmentada missiva. L’escrit el fa Martínez el 25 de gener i un dia després hi ha el registre d’entrada de la Batllia, segons que ha pogut corroborar l’Altaveu, que ha tingut accés al contingut íntegre de la carta.
“És evident que rere els mateixos no hi ha cap trama criminal sinó la convergència d’interessos de tots dos estats i una successió d’actuacions en un temps rècord que, amb la perspectiva que donen les investigacions judicials substanciades i arxivades a Espanya, podem qualificar, sent indulgents, d’errònies, però mai de delictives”
Francisco Martínez es mostra disposat a declarar en la causa andorrana “amb totes les aportacions documentals de què sigui capaç o la remissió als arxius i fitxers on tals documents es troben”. Li diu el número 2 de Fernández Díaz a Espot: “Creguin-me que no tinc temor, en absolut, a què en el curs de dita investigació aflori cap conducta irregular que sigui atribuïble, directa o indirectament, a mi, com també estic convençut que no apareixeran tals evidències criminals respecte de la resta dels querellats”.
I situa tota la responsabilitat del cop contra la BPA a Andorra i, especialment, a la UIFAnd. I és que diu Martínez que seria impensable que un govern que se sent coaccionat i amenaçat per un altre mesos més tard s’assegui a firmar convenis com si tal cosa. I concretant sobre el succeït el març del 2015 manifesta que “és evident que rere els mateixos no hi ha cap trama criminal sinó la convergència d’interessos de tots dos estats i una successió d’actuacions en un temps rècord que, amb la perspectiva que donen les investigacions judicials substanciades i arxivades a Espanya, podem qualificar, sent indulgents, d’errònies, però mai de delictives”.
Martínez repassa els mecanismes de cooperació internacional entre departaments com el grup Egmont, el Gafi, el Moneyval, la UIFAnd, el Sepblac… Deixa clar que són aquests dos darrers departaments els que tenen relació directa amb el FinCEN i parla sense embuts del ‘notice’ que va suposar la intervenció de BPA i Banco Madrid: “Dit amb claredat, l’origen de la intel·ligència que ressurt en la Nota del FinCEN no son fonts pròpies ni tampoc fonts espanyoles, sinó informació facilitada directament des del Principat d’Andorra”.
UIFAND
I aquí és on l’exsecretari d’Estat de Seguretat carrega totes les tintes contra la UIFAnd de Carles Fiñana després de deixar clar que “si, després de les investigacions judicials, es considera que la informació era incorrecta o va ser deliberadament exagerada o fins i tot manipulada, l’explicació no està a Espanya sinó a Andorra”. Martínez remarca que a toro passat -i sense que mai abans del març del 2015 la UIFAnd fes cap advertència a BPA en els termes de la destralada que hi va haver- Fiñana es va vanagloriar de les seves actuacions.
“Tals interessos espuris i, per tant, aliens a la tasca de prevenció i lluita contra el blanqueig de capitals estaven concentrats al Principat d’Andorra i apuntaven més al desig de mostrar una reacció exemplarificant davant els interlocutors financers exteriors i, concretament, davant les autoritats dels Estats Units”
El número 2 de Fernández Díaz troba “ridícul” que es fes tota una maquinació per obtenir dades bancàries de dirigents independentistes de Catalunya, i insisteix en traslladar tota la responsabilitat al Principat: “Dit amb tota claredat: la intel·ligència recopilada pel FinCEN per elaborar la Nota del 10 de març de 2015 té el seu origen a Andorra i en les investigacions realitzades per la UIFAnd”. I torna a remarcar la cooperació interestatal entre diversos departaments i torna a defensar la seva innocència i la dels altres investigats amb els quals, recorda a l’inici, no només no manté cap relació sinó que, més aviat, en té un mal record.
“No va existir cap actuació criminal en la intervenció de BPA i Banco Madrid, i si hi va haver malignes interessos que deliberadament van intoxicar la informació que va portar el FinCEN a emetre el seu ‘notice’ el 10 de març del 2015 i a les autoritats de tots dos països a actuar en conseqüència, tals interessos no eren del govern d’Espanya ni tenien a veure amb dades bancàries de líders independentistes”. I carrega de nou contra la UIFAnd.
Francisco Martínez, que de nou torna a negar la guerra bruta contra l’independentisme català, almenys, no que passés per andorra, afirma amb contudència: “Tals interessos espuris i, per tant, aliens a la tasca de prevenció i lluita contra el blanqueig de capitals estaven concentrats al Principat d’Andorra i apuntaven més al desig de mostrar una reacció exemplarificant davant els interlocutors financers exteriors i, concretament, davant les autoritats dels Estats Units, com a dinàmiques pròpies de la mala convivència entre entitats bancàries del seu país”.