Justícia

Nova tibada d’orelles del TC a la Batllia per la lentitud a resoldre una demanda contra una saig

Un home va presentar l’acció el 2018 perquè entenia que el preu obtingut per la fedatària en vendre via subhasta un immoble era inferior al que ell havia pactat fent l’operació pel seu compte; fins al passat juny -amb ell ja mort-, no s’havia dictat una sentència de primera instància

18/09/2024 (20:30 CET)

Una imatge de l'edifici que acull el Tribunal Constitucional. ARXIU

Un cop més, el Constitucional ha hagut de retreure a les instàncies judicials ordinàries, en aquest cas la Batllia, la lentitud a l’hora de donar resposta als ciutadans. Tot arran de la demanda que va presentar un home en la qual denunciava una saig per haver venut, via subhasta, un immoble a un preu inferior del qual ell tenia pactat venent-lo pel seu compte. L’afer es va iniciar el 2018 i no va ser fins al passat juny quan es va dictar una primera sentència. Llavors, ja s’havia presentat -i admès a tràmit per part del TC- un recurs d’empara per dilacions indegudes que, ara, s’ha acabat convertint en una sentència on s’estima que hi ha hagut una vulneració de drets.

Tot arrenca de l’any 2018. L’home va presentar una demanda en reclamació de quantitat pels danys i perjudicis que, entenia, li havia ocasionat la venda via subhasta, decretada per la saig, d’un immoble de la seva propietat. Havia obtingut, denunciava, una quantitat inferior a la que ell tenia pactada per fer l’operació pel seu compte. De fet, per aquesta actuació, en aquell moment, la saig també afrontava un procediment disciplinari.

Aquest va ser el motiu pel qual la part denunciada va plantejar una qüestió de prejudicialitat administrativa que, però, seria desestimada tant per la Batllia com pel Superior. Això, però, va mantenir el cas aturat fins al gener del 2020, quan es va reprendre. A partir d’aquí, el temps va anar passant. Fins que l’octubre del 2021, el demandant va morir. La seva filla i hereva, però, va decidir mantenir el procés. De fet, el febrer del 2023 va instar la Batllia a dictar sentència, tot alertant que, ja llavors, ja acumulava 23 mesos d’inactivitat.

De res va servir. Més enllà d’acceptar la successió de la filla com a part demandant, la Batllia no va fer cap moviment. Fins que el passat maig, la dona va acudir al TC. Entenia que es vulnerava el seu dret a un judici raonable. El recurs va ser admès i, ara, s’ha conegut la sentència.

I torna a ser contundent. De fet, accepta les pretensions de la recurrent, que va tenir el suport de la fiscalia. “El lapse de temps transcorregut des de l’escrit de conclusions fins a la interposició del recurs d’empara és d’una durada excessiva. El procés, especialment en l’estadi en què es trobava no pot ser considerat complex. La recurrent pateix i assumeix el cost de la demora. No se li pot atribuir causalitat a la seva activitat processal. I resulten irrellevants els motius pels quals l’òrgan jurisdiccional de primera instància no ha actuat amb major celeritat. El fet que amb posterioritat a la demanda d’empara s’hagi dictat sentència, res canvia sobre l’objecte de l’empara”, remarca la sentència.

Clar i contundent, doncs. Per tant, nova tibada d’orelles a la Batllia per la seva lentitud. I, de retruc, la possibilitat que la persona afectada pugui demanar una indemnització, si així ho estima convenient.

Etiquetes