Aquest matí ha comparegut davant el Tribunal de Corts, que ha celebrat el recurs d’audiència. És a dir, com que al seu dia no es va presentar al judici, ara té dret a una mena de revisió. Si escau, només, és clar. Perquè la fiscalia manté que allò que es va dir al seu dia i allò que es va resoldre en el seu moment és el que hi ha. Ni més ni menys. I que ja se li va imposar en aquell moment el mínim que pertocava. “Només me’n penedeixo de no haver acudit al judici quan ho havia d’haver fet, però avui estic aquí”, ha exposat en el torn d’última paraula el condemnat, encara visiblement afectat pels efectes d’una punyalada que va rebre a la presó de Ponent.
I això també ho ha explicat. Ah, és clar. Abans, recordar el motiu pel qual se’l va condemnar. Tres anys per cedir marihuana a dos menors que en algunes ocasions havien anat al pis d’Andorra la Vella on vivia amb la seva parella d’aquell moment i un altre xicot. L’acusat ho nega. De fet, ho ha negat tot. Bé, que ell era consumidor esporàdic però habitual de marihuana no ha tingut cap problema en admetre-ho. Però ha assegurat que mai va cedir res. Ni tan sols fumar davant dels menors. Gairebé no compartia fum amb els seus companys de pis, també consumidors.
Un dels menors a qui hauria cedit suposadament cànnabis seria el net d’una dona que també lliga amb un altre dels delictes que se li atribueixen: apoderar-se d’un mòbil. D’un telèfon d’una dona que suposadament el volia vendre per Internet i a qui l’ara empresonat devia diners d’una ‘play station’. I el tercer delicte que li suposa dos anys de presó seria un furt amb ús il·legítim de clau. És a dir, que el fill d’un conegut que també era conegut seu li hauria deixat la clau del pis del seu pare perquè suposadament vengués uns televisors. I llavors va resultar que el pare en qüestió mai no hauria dit que es vengués res.
Sincerament, un embolic. Com un embolic de dates s’ha fet l’acusat, situació que ha valgut a un per argumentar que ja feia molts anys i hi ha coses de les quals no es recorda, i que han servit al fiscal, el mateix que ja portava el cas, llavors en pràctiques, el 2018, per ressaltar les contradiccions, les versions oposades a les de fa sis anys. Tot plegat ha obligat el president de la sala a aturar la vista en algunes ocasions i haver de repreguntar a l’acusat, que s’ha mostrat amb aparent tranquil·litat. “Avui explica la veritat, allò real que va passar”, ha ressaltat en algunes ocasions l’advocat defensor.
El jove i la seva defensa, que ha demanat que es decreti la immediata llibertat de l’empresonat, només ha admès el fet de consumir i disposar de marihuana a casa. Total, un parell de multes per un valor global de 600 euros. Per a la resta, s’ha oposat la defensa a tot. “Va ser enganyat” en algunes ocasions, o les versions donades per un altre coimputat que tampoc es va presentar al judici “no han estat corroborades per altres declaracions sòlides i indiscutibles”, ha ressaltat l’advocat defensor, que ha parlat, a favor del seu client, “d’enemistats, suposicions, contradiccions”. I de “testimonis que neguen la cessió i d’altres que no ho poden assegurar, que suposen”.
L’EXTRADICIÓ
En fi, que caldrà veure quina serà la versió més creïble per als magistrats. Si la de que va donar durant la instrucció d’un cas iniciat al 2015 i que mai no va sostenir ni modificar posteriorment en seu de judici oral perquè no s’hi va presentar, o la versió d’aquest 2024 quan té la sana intenció, ha assegurat el condemnat, “de solucionar aquest tema i concloure-ho tot”. Perquè al 2018 va marxar a la Seu perquè tenia una parella i volia formar una família -de fet, té un fill de quatre anys que no sap que està empresonat perquè no queda bé per a un pare que el fill el vegi entre reixes- i se li va passar la data de judici.
“Vaig acceptar l’extradició perquè pensava que era anar de la Seu a Andorra. I això que deia que se’m volia extradir per tràfic de droga, quan no és el meu cas”
Els següents sis anys tampoc no deuria recordar que tenia la causa. Fins que va tornar a considerar que volia recuperar la seva vida normal i estar al costat de la seva mare. De tornar a viure a Andorra, “d’on ja no em vull moure i fins i tot em vull fer andorrà” (hi porta uns 21 anys, ha explicat, amb algunes anades i vingudes), i “d’esclarir aquest tema i quedar-me en pau amb la Justícia”, encara que té dues causes més. En fi, que ha lamentat que quan ja havia contractat un advocat per lligar el seu retorn al Principat i la seva posada a disposició de les autoritats judicials, “se’m va posar en alerta a la Interpol”. I el març va ser detingut. “Vaig acceptar l’extradició perquè pensava que era anar de la Seu a Andorra”.
I la va acceptar malgrat que la sol·licitud d’extradició era per tràfic de droga, “quan ell mai no ha traficat amb droga i mai ha estat acusat per aquest delicte”. Però, aparentment, volia tornar a Andorra. El que no s’esperava, però, és que l’enviessin unes setmanes a la presó de Ponent. “I em van posar en el pitjor mòdul, en el mòdul 6. El primer dia em van intentar robar”. I pocs dies després el van apunyalar a la cama. Avui encara coixeja i va en crosses. Seqüeles d’aquell altercat. Coses de la feina. O millor dit, de la vida penitenciària. Que no ho haurien de ser, és clar. Ai si no se li hagués passat -volgudament o no- que el 2018 tenia un judici…