Acompanyats de la resta de membres de la junta de govern de l’ens professional, Sopena i especialment Baixench d’entrada, han expressat la seva satisfacció perquè finalment s’hagi aprovat “per assentiment” la modificació reivindicada de la legislació que regula la professió. Després de diverses reunions amb tots els grups parlamentaris, la redacció del text aprovat la setmana passada “ens satisfà” encara que hi hagi alguns detalls que no són exactament el que pretenien, però sí que s’han introduït canvis significatius respecte de la redacció inicial del projecte de llei.
Baixench ha tirat pilotes fora quan se li ha demanat per les pressions que hauria rebut el Govern en relació, per exemple, al fet que inicialment no es contemplava que l’elaboració d’informes jurídics fos una competència exclusiva dels advocats. Per a la degana, els grups parlamentaris, on en la immensa majoria hi participen lletrats com a consellers, eren proclius als canvis sol·licitats, com així hauria evidenciat la votació a l’hemicicle.
“Per aquesta llei no hi ha cap dubte que sí que se’ns ha escoltat”, ha afirmat la degana, que ha revelat que en relació a la regulació de les professions liberals en el marc de l’acord d’associació amb la UE que està negociant, el Govern actual ha emplaçat a qualsevol contacte a després del procés electoral que ben aviat es posarà en marxa al Principat. Per la resta, “agraïment”. Es deixa clara l’exclusivitat dels informes jurídics, “es donen les eines per poder fer processos d’incapacitació o pel que sigui” i es facilita la modificació dels estatuts col·legials.
Ara el col·legi té un any per reunir l’assemblea i acordar els canvis necessaris derivats de la nova legislació. No es preveu, però, que hi hagi grans dificultats. Tampoc Baixench ha volgut aprofundir ni en eventuals escenaris d’incapacitació en breu o en denúncies per intrusisme, malgrat reconèixer que alguna que altra queixa es va fer al seu dia davant l’administració general.
COL·LAPSE
Sobre el pla de xoc per mirar de treure la Justícia, i especialment la Batllia, del col·lapse, Sopena ha afirmat que “és prematur per valoració de les mesures” perquè essencialment “el que preveu (l’esmentat pla) és un increment d’efectius, essencialment humans, i això requereix realitzar concursos” que s’hauran d’anar programant. “L’impacte tampoc serà immediat.” Baixench ha recordat que “som els primers que ens vam queixar” del retard i l’acumulació de processos en calaixos.
Una queixa i unes reunions, durant la pandèmia, per exemple, que es van fer “per evitar col·lapses” i que, amb tot, no han comportat, ara mateix, grans canvis. “No ha millorat però tampoc no ha empitjorat”, ha il·lustrat gràficament Sopena que ha advocat perquè el fet que es disposi de més recursos es pugui conjugar amb “l’empenta suficient” perquè tinguin l’efecte esperat, encara que no serà a curt termini.
Preguntats els membres de la junta de govern dels advocats sobre casos que puntualment apareixen fins i tot a l’estranger -fa pocs dies a França, per exemple- de suposats advocats que vinculats amb Andorra -o que diuen operar amb societats andorranes- i que acaben protagonitzant suposats fraus, el vocal del col·legi Miquel Bellera ha recordat que “no tenim cap mesura de coerció ni disciplinària” contra aquelles persones que no estan col·legiades i, per tant, en aquests casos, qui hauria de prendre cartes en els assumptes hauria de ser “l’administració general, el Govern”.
En aquest sentit potser caldria endegar accions contra aquells qui puguin esquitxar la imatge del país en general i d’un col·lectiu en particular. Com han recordat els dirigents del Col·legi d’Advocats, “el fet de pertànyer al col·legi ja comporta uns drets i unes obligacions” alhora que des de l’ens rector de l’ens “es vetlla per la professió i els col·legiats estan subjectes a control”.