En efecte, la Llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge juntament amb canvis a la Llei del Codi de procediment civil que escurcen els ter- minis en cas de desallotjament havien de ser els instruments per accelerar els conflictes que es donen arran de l’increment d’impagaments i, també, d’inquilins que s’oposen a marxar fins i tot havent-se dictat resolucions que els obliguen a desocupar els habitatges.
Després de diverses converses, els saigs preveuen que aquest mateix dimecres el consell de ministres aprovi els canvis normatius necessaris perquè comencin a poder operar de forma efectiva quant als desnonaments. Les fonts consultades han reconegut que com que no es preveia que fossin els saigs els qui assumissin els llançaments, mai no s’havia previst els honoraris per a tal cosa. Tampoc s’havia dotat els instruments reglamentaris de les garanties perquè els professionals del ram -o els seus subordinats en el cas que puguin actuar- puguin realitzar les tasques que els encomana la llei amb absoluta garantia.
En aquest sentit, els consultats han deixat clar que “no és el mateix fer fora algú de casa que reclamar un deute de mil euros”. I hi han afegit que “no només no té res a veure si no que estem davant d’una circumstància molt sensible”. Encara més, segons les fonts, com que la intenció primera a Andorra “és que ningú no es quedi sense sostre” la idea és que els saigs també hagin de fer certs tràmits d’acompanyament del desnonat. I aquesta tasca, com ja s’ha comunicat a les parts implicades, també s’hauria de veure reflectida en els honoraris.
En tot cas, han recordat les fonts, en cap cas va ser la Cambra de Saigs qui va demanar fer-se càrrec d’aquesta matèria. D’assumir l’execució dels desnonaments. En aquesta ocasió hauria estat el Govern en primer terme i el legislador, després, qui hauria resolt donar atribucions als saigs en matèria de desnonaments per tal de poder agilitzar un procediment que, ara per ara, en mans de la Justícia, en moltes ocasions s’eternitzava. Ara bé, hi ha hagut uns mesos de transició que han fet que tot hagi quedat parat i això hauria perjudicat diversos propietaris que tot i tenir resolucions favorables no les han pogut fer executar.