Millora salarial via pressupost als treballadors del Consell Superior de la Justícia

Els comptes per al 2025 inclouen una graella específica per al personal de l’òrgan, amb sous entre 19.800 i 86.218 euros, el que suposa un 9% i un 16% més que les establertes ara mateix

El logotip del Consell Superior de la Justícia.
El logotip del Consell Superior de la Justícia. ARXIU

El personal del Consell Superior de la Justícia -de l’òrgan rector del tercer poder que no pas de l’administració- veuran incrementat el seu salari de forma notable. Almenys si s’aprova el pressupost per a l’any vinent. El text tramitat pel Govern al parlament preveu, entre les seves disposicions finals, crear una graella específica per aquests treballadors, amb un barem de remuneracions que van d’un mínim dels 19.800 euros anuals a un màxim de 86.218. Aquestes xifres són superiors a les actualment reconegudes pel mateix CSJ, que se situen entre 18.113,30 i 74.251,79.

Com és habitual, el pressupost incorpora en la seva part dispositiva diferents disposicions que modifiquen altres textos legals. I, en aquest cas, la vuitena afecta la Llei de la funció pública de l’administració de Justícia. Aquesta ja tenia originalment una taula salarial per al personal d’aquest àmbit, però, ara, s’entén que cal que la que reguli els funcionaris del CSJ sigui “diferenciada” per “establir una classificació professional pròpia dels llocs de treball d’aquest òrgan, conseqüència de les seves competències i atribucions”. En aquest sentit, Govern considera que “aquest instrument permet gestionar de manera específica la seva organització i funcionament assignant una retribució concreta per cada lloc de treball, d’acord amb la seva adscripció funcional i el nivell de classificació professional, en funció del contingut del lloc de treball, tot tenint en compte la missió i les funcions de les àrees i els serveis detallats en el recent reglament d’estructura orgànica” de l’organisme.

En aquest cas, la taula afegida al pressupost estableix fins a onze nivells de classificació professional (de les lletres IV fins a la XIV), amb els seus diferents salaris base i el complement màxim de carrera al qual poden aspirar. Una tercera columna estableix quina pot ser la retribució màxima sumant els anteriors conceptes.

I això estableix que el salari més baix que rep un treballador del CSJ seria de 19.800,51 euros anuals. Correspondria a un empleat del nivell IV que encara no percebi cap complement de millora. I, a partir d’aquí, va pujant en funció de la categoria i del complement de carrera que es percebi. El sou base arriba fins als 57.478.64 euros i el màxim que es pot percebre seria de 86.217,96.

Aquesta taula, com s’ha dit, s’afegeix a la llei i, per tant, a partir d’ara n’hi haurà una per al personal de l’administració de Justícia i una altra específica pel del CSJ. Els nous sous suposarien una millora en comparació als que, segons el mateix òrgan, perceben en aquests moments. L’ens, a la seva web, té un apartat de transparència on, com ja va informar fa un temps Altaveu, es recull una graella de remuneracions, incloent-hi les del president, el vicepresident i la resta altres membres. Aquesta té un mínim de 18.113,30 euros (pel treballador de menys nivell que no percebi cap complement) i un màxim de 74.251,79 euros (l’empleat de nivell 1A que cobri tot el plus possible). Per tant, l’increment de la xifra mínima i de la màxima seria d’un 9,314% i un 16% respectivament.

UN PROCEDIMENT PENAL MENYS VICTIMITZADOR

El pressupost també incorpora disposició que afecta la Justícia, tot i que en aquest cas no pas l’àmbit salarial ni d’organització sinó pel que fa al Codi de Procediment Penal amb “l’objectiu d’evitar situacions de revictimització sense comprometre els drets processals de les parts”. El text estableix “un mecanisme de preconstitució de la prova” per “minimitzar la necessitat que la persona afectada hagi de repetir el seu testimoni en múltiples ocasions”. D’aquesta forma, s’adapta la normativa andorrana a les recomanacions de la Convenció sobre els drets de l’infant.

Així s’apunta que “l’autoritat judicial que la declaració de la persona menor o amb discapacitat es practiqui a través d’equips psicosocials” fent que les parts traslladin prèviament les preguntes que volen fer i que aquestes superin un “control de pertinença”. Sempre s’haurà d’evitar que l persona investigada sigui vista pel testimoni tot i que s’haurà de permetre aplicar el principi de contradicció. La declaració serà gravada i la còpia quedarà sota custòdia del secretari judicial convertint-se en la prova preconstituïda.

Comentaris (9)

Trending