El Govern ha aprovat el projecte de llei que suposa diverses modificacions a banda de la creació dels llocs de treball. La modificació legislativa es tramitarà per la via d’urgència amb la intenció que sigui aprovada abans de l’estiu. Alguns dels canvis que es proposen són declaracions d’intencions, mesures en certa manera provisionals, que s’hauran d’acabar de perfilar a través de modificacions de més calat en textos com el del Codi de procediment penal. En fi, que és una mena de puzle que amb el temps haurà d’anar encaixant. Si és que encaixa.
Alguns dels canvis que es proposen són declaracions d’intencions, mesures en certa manera provisionals, que s’hauran d’acabar de perfilar a través de modificacions de més calat en textos com el del Codi de procediment penal
Entre altres canvis i propostes, es crea la figura del vicepresident o vicepresidenta de la Batllia i el de secretari judicial adjunt, que serà qui haurà de contribuir de forma decisiva al desembús. S’incrementa el salari base dels secretaris judicials per tal de fer el lloc de treball més atractiu. Es defineixen noves infraccions sancionables en relació al comportament de batlles i magistrats, i s’estableix una fórmula per evitar que es puguin bloquejar les sales jurisdiccionals a través de les recusacions.
S’amplia la casuística de l’ordenança penal, que a partir d’ara podrà servir per jutjar casos penats amb condemnes de fins a 8 anys. S’agilitza el procediment de decomís i realització dels béns mobles i dels fons, quedant fora de qualsevol canvi per ara els béns immobles, que seran intocables fins que no hi hagi una sentència judicial ferma. També es regula més concretament el termini de designació dels inspectors judicials i s’estableix que els aspirants a ocupar qualsevol de les places al Consell Superior de la Justícia han de presentar -ells o els seus avaladors- un currículum motivant la seva idoneïtat per al càrrec.
EL RAONAMENT
De forma força general, els canvis els ha presentat en compareixença pública davant els mitjans de comunicació el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que ha afirmat que tot està encarat per aconseguir optimitzar l’administració de Justícia encara que hi ha aspectes que s’inclouen en la modificació legislativa que tenen més a veure amb exigències internacionals o aspectes organitzatius com pot ser la inclusió de noves infraccions. “Sinó hi ha cap ensurt, d’aquí a l’estiu”, Rossell espera tenir el pla de xoc aprovat, encara que hi ha textos de la importància del Codi de procediment penal que no podran ser reformulats aquesta legislatura i, per tant, hauran d’anar evolucionant pas a pas.
El termini de tres anys per tenir la Justícia funcionant a rendiment “òptim” és més que res orientatiu. És el que haurien convingut el ministeri i la cúpula judicial, però Rossell no ha sabut ni concretar gaire més ni tan sols precisar què vol dir “òptim”. Tampoc ha quedat clar quants expedients hi ha actualment encallats. En tot cas, el titular ministerial sí que espera que amb les mesures acordades, tots els operadors del món de la justícia “es posin les piles” i això serveixi per fer net en el col·lapse existent, malgrat que no és una qüestió senzilla.
L’impacte econòmic el marca, especialment, la creació de les noves places de treball. Els càlculs que s’han fet és que a vuit mesos vista, el pla de xoc tindria un cost de 655.785 euros. Però la llei no entrarà en vigor quan encara restin vuit mesos d’aquest any. I tampoc les places es proveiran amb tanta rapidesa. Per tant, curt i ras, Rossell ha dit que el cost anual de les noves places que es creen suposa un milió d’euros més del que s’inverteix ara en personal.
NOUS LLOCS DE TREBALL
La nova llei òmnibus crea un total de 25 places noves de funcionari. En concret, es dota la Justícia de sis secretaris judicials més i de tretze oficials. Això per a la Batllia. I per a la fiscalia es preveu un fiscal adjunt i cinc administratius. Alhora, i per fer més atractiva la plaça de secretari judicial, s’incrementa la base retributiva, passant dels actuals 2.800 euros a 3.300 mensuals. Rossell ha recordat la importància, la responsabilitat i la feina que fan els número 2 de les oficines judicials. Alhora, ha restat ferro al fet que en l’actualitat estiguin exercint de secretari judicial persones eventuals assignades a dit. Ha vingut a dir que no hi ha res d’irregular però que fent més atractives les condicions espera que hi hagi candidats vàlids en els concursos que es convoquin i, per tant, es puguin proveir adequadament les places.
NOVES FIGURES, NOUS REQUISITS
D’una banda es crea la figura del vicepresident de la Batllia per contribuir a millorar la gestió de la primera instància judicial. D’altra banda es crea, també, la figura del secretari judicial adjunt. Aquest càrrec ha de ser molt més important que no pas el primer. Ha de ser un assistent de nivell del secretari judicial. Un suport tècnic que serà funcionari i, per tant, haurà de sortir de concursos. Finalment s’han descartat figures molt controvertides com les d’assistent judicial o assistent jurídic que proposava el Consell Superior de la Justícia, “dues figures de naturalesa contractual que s’haurien d’haver regulat per l’àmbit privat i que en un país tan petit com el nostre sempre podrien ser objecte d’incompatibilitats”.
Per aconseguir que hi hagi més interessats i ben preparats per als concursos de secretaris judicials, s’eleva el salari de 2.800 euros mensuals a 3.300
D’aquí que s’hagi optat, com defensava el ministeri, per una figura que penja d’una altra que ja està regulada i que dota estatut de funcionari a la persona o les persones que l’ocupin, donant així més fermesa a la plaça. Considera el ministre que en l’administració de Justícia cal ser d’allò més escrupolós. A darrera hora el Consell Superior es va despenjar amb la possibilitat d’optar per la figura de l’oficial lletrat, però ja s’havia fet la tria del secretari judicial adjunt.
S’estableixen nous requisits, s’ha dit, per a les persones que vulguin optar al Consell Superior de la Justícia. Més que requisits, elements. Perquè continuaran sent persones de nacionalitat andorrana, més de 25 anys i amb coneixements de l’administració de Justícia, com estableix la Constitució, però ara es demanarà a més a més un currículum motivat. És a dir, si no es vol canviar la Constitució, com no s’ha pretès per aquesta qüestió, no es poden exigir uns estudis determinats, però sí que per una via indirecta es demanarà una mena d’aval perquè les institucions que hagin de nomenar els membres del poder judicial tinguin clar a qui designen.
INFRACCIONS I CONFIGURACIÓ DE SALES
Un dels canvis que s’introdueix a través de la llei òmnibus té a veure amb l’estatut dels batlles i magistrats. El temps que hagin d’estar en situació d’excedència forçosa -com per exemple el cap de Govern, que no pot fer compatible les dues tasques- computarà a partir de l’entrada en vigor de la nova llei a efectes d’antiguitat. A partir d’aquí es preveuen un conjunt d’infraccions i sancions associades que Rossell ha desvinculat de qualsevol conducta anòmala que ja s’hagi donat, encara que almenys en un cas no és cert o, com a mínim, no és cert del tot.
Així, es prohibeix als membres de la carrera judicial la participació en subhastes públiques derivades d’una actuació judicial. Hi hagin participat o no aquells que volguessin optar a la subhasta. Hi ha un batlle amb una causa judicial oberta per aquesta qüestió. Es tipifica com a infracció molt greu l’incompliment del deure d’abstenir-se quan concorre el motiu per fer-ho; abusar del càrrec de batlle o magistrat per obtenir tractes de favor de professionals o empreses; absència continuada i injustificada de la seu de l’òrgan judicial on estan destintats; o incompliment dels acords adoptats pel Consell Superior o els presidents de qualssevol jurisdicció. En els dos darrers darrers casos, es considerarà falta greu si no hi ha reiteració o no hi ha hagut un requeriment previ.
També es fan els canvis oportuns perquè els batlles puguin configurar sala en la jurisdicció immediatament superior i així evitar bloquejos producte de recusacions. Rossell ha explicat que no necessàriament només un batlle penalista podrà fer el salt al Tribunal de Corts. També els magistrats del Tribunal de Corts podran ascendir puntualment per configurar sala si fos el cas.
ORDENANCES PENALS I DECOMISOS
Els judicis ràpids aniran a més. Si fins ara es podia jutjar, i es pot, de fet, jutjar a través del procediment de l’ordenança penal delictes que estiguin associats a una pena màxima de 4 anys (i l’OP pot imposar com a màxim la meitat de l’establert al Codi penal), a partir de l’aprovació de la llei òmnibus es podrà jutjar per la via ràpida causes amb delictes de fins a 8 anys. És clar que si no totes les parts estan d’acord, no hi haurà judici ràpid i el cas es tramitarà per la via ordinària. Rossell ha vingut a dir que és una mena de judici de conformitat donant fins i tot més garanties. I que en cas d'acceptació, permet una resolució dels expedients molt més ràpida.
On no s’ha mullat el ministre, i això que quan tenia dubtes mirava el seu secretari d’Estat, Joan León, present a la sala, és amb el fet que les decisions judicials emmarcades en una ordenança penal s’hagin de publicar com qualsevol altra resolució judicial ferma i executiva. El ministre ha afirmat que això s’haurà d’acabar d’establir a través del Codi de procediment penal, en la reforma del qual s’ha estat treballant però que ja no es culminarà aquesta legislatura.
També es modifica, aquí sí, el codi esmentat per fer més ràpids els decomisos de béns embargats en causes judicials. Excepte els immobles, que no podran ser objecte de liquidació fins que hi hagi sentència ferma, els béns mobles i els fons es podran realitzar de manera força ràpida. El titular de Justícia s’ha mostrat favorable en què el futur Codi de procediment penal serveixi per crear una agència de gestió de béns provinents de comisos i embargaments en el marc d’actuacions penals.
MODIFICACIÓ DE TERMINIS
Finalment, un altre dels aspectes que es modifiquen a través d’aquesta àmplia llei òmnibus que retoca diversos aspectes són un parell de terminis temporals inclosos en el Codi de procediment civil i en la Llei de seguretat pública. En primer terme, s’amplia en dos anys el termini per resoldre definitivament en fase declarativa els processos judicials que s’estaven tramitant en el moment de l’entrada en vigor del Codi de procediment penal. S’ha vist que amb un any de marge no n’hi havia prou.
D’altra banda, s’amplia fins al 31 de desembre del 2023 el termini per sol·licitar l’autorització o efectuar la comunicació prèvia corresponent dels sistemes de videovigilància que estiguin en funcionament i que no s’hagin registrat al ministeri de l’Interior. Aquest aspecte està regulat, s’ha dit, en la Llei de seguretat pública.
Comentaris (3)