Les ‘pessigolles’ d’Alberca a Silva han arribat a un punt que l’advocat -si recuperen imatges del judici del ‘cas Noós’ el veuran allí mateix, formant part de la defensa de la infanta espanyola Cristina de Borbó- ha advertit el màxim responsable de l’acusació pública estatal que li podria clavar una querella. “M’està infamant i no ho puc acceptar de cap manera”, ha assegurat entre altres un dels socis del prestigiós despatx barceloní amb seu entre altres llocs a Madrid Molins&Silva. L’interrogatori del fiscal ha tingut molts moments de tensió. Fins que Silva ha optat per respondre, fa o no fa, amb una fórmula genèrica: “Si consta (en l’informe) respon a la meva impressió sensorial d’aquell moment i per la resta no ho recordo”. Certament, una vegada ha acabat l’interrogatori Silva ha demanat excuses per si s’havia excedit.
El lletrat, soci del despatx Molins&Silva, ha recordat que l’encàrrec que es va fer es va complir en part perquè per dificultats en el treball de camp es va esgotar la bossa d’hores contractades abans de temps i, per tant, l’informe emès no era complet i sí provisional
El catedràtic havia estat sol·licitat com a testimoni per la defensa de l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel. De fet, va ser de la coincidència de Miquel i Silva i diverses converses que van mantenir tots dos que es va acabar veient la necessitat de fer un informe doble. O dos informes: un sobre Banco Madrid i l’altra sobre BPA. Tots dos partien d’una mateixa premissa. D’una mateixa essència. Veure el nivell de compliment que els bancs tenien respecte de la legislació bancària estàndard a Europa (era sabut que no hi havia cap entitat bancària al Principat que complís més enllà de les fronteres andorranes). I, especialment, partint de la base dels canvis normatius haguts a Espanya arran de la crisi financera del 2007-2008.
A preguntes de la defensa, Silva ha emmarcat l’encàrrec i el moment que es vivia quan es va fer. Amb tots els canvis legals -des de la incorporació al Codi penal, espanyol, de la responsabilitat de les persones jurídiques a l’amnistia fiscal- que hi va haver, es volia veure que Banco Madrid estava fent les coses bé. No es volia cap retret a l’actuació d’una entitat amb matriu andorrana. I com que l’exercici va sortir bé, es va voler fer un informe similar sobre BPA per tal d’incorporar millores en les maneres de fer i acostar-se al màxim als estàndards europeus ja que Joan Pau Miquel, ha afirmat Silva, tenia en ment que BPA fos “‘tax compliance’ perquè, deia el CEO, ‘tot això ha de venir i ens hem d’avançar perquè estic convençut que ha de venir i vindrà’”.
L’advocat soci de Pau Molins ha explicat que se li va encarregar l’informe sobre BPA recordant-li que al Principat, era al 2012, no hi havia responsabilitat de persones jurídiques i que calia pensar en persones físiques. I se’ls va posar com a exemple paradigmàtic les responsabilitats en què podia incórrer el CEO del banc. “Amb una matisació important nosaltres som espanyols fèiem la feina amb el Dret espanyol”, ha deixat clar Jesús Silva, que també ha indicat que a Espanya “el blanqueig es perseguia extraterritorialment”. I que el treball que es va fer es va fer sempre des de la perspectiva del Dret penal espanyol.
INCOMODITATS
Pactats els honoraris en funció d’una bossa d’hores, es va iniciar el treball de camp per fer l’informe i Silva juntament amb un col·lega es van entrevistar amb el personal seleccionat pel coordinador del treball des de dins de BPA. Però de seguida van sorgir “incomoditats perquè semblava que no estàvem tots fent el que havíem de fer”. Segons el catedràtic, els empleats bancaris observaven els analistes com si fossin “fiscals” o anessin a avaluar la seva feina quan “el que volíem fer era ajudar-los”.
Les dificultats amb què es van trobar van fer que la feina fos més costosa del que es pensava i que el que a Banco Madrid s’havia pogut fer amb una “fórmula relativament ràpida” a BPA no. “Aquí ens mancava tenir una imatge global.” Quan es va acabar la bossa contractada d’hores es va fer una síntesi del treball realitzat però, segons Silva, mai es va considerar un informe complet ni menys encara definitiu. Per això es va negociar un nou pressupost per seguir treballant en la qüestió.
El testimoni ha assegurat que no hi havia urgència i sí la voluntat d’anar avançant de forma conjunta, entre analistes i entitat bancària. Més encara quan la primera roda d’entrevistes no va reeixir perquè alguns dels interlocutors “semblaven un pacient que no acaba de dir el que té i difícilment no pot permetre un bon diagnòstic”. El treball lliurat en format PDF, mai el document oficial físic i firmat de manera manuscrita, sempre va ser provisional.
Silva ha deixat clar que l’informe de marres, que sembla que és l’element incriminador cabdal que té Alberca, era “una feina interna que va experimentant successius canvis” per ajustar-se, també, al que el client, el banc, pretenia. Bàsicament, perquè els analistes no disposaven de tota la informació necessària i l’anaven reben de forma parcial, a compte gotes en alguns casos. “No arriba a haver-hi un informe definitiu”. “Em va impressionar positivament la voluntat de fer canvis” per millora del banc. “Però em va xocar la reticència (d’alguns interlocutors), érem amics.”
EL FISCAL
Silva evidentment ha deixat clar que en l’informe parcial, provisional, es posaven de relleu mancances, debilitats o fins i tot coses que s’estaven fent malament. Però, sempre, des del punt de vista del Dret penal espanyol. Per tant, no volia dir que no s’estigués complint escrupolosament la legislació andorrana. Però en això, Molins&Silva no era expert. Estaven mirant BPA amb ulls normatius espanyols. “Era un treball intern per millorar els controls que fes l’entitat”.
Amb l’interrogatori del fiscal, el clima a la sala ha pujat de temperatura. Alberca d’entrada ha collat Silva amb com podia ser que aquell informe, al 2016, s’hagués lliura a Joan Pau Miquel i no pas a BPA, quan ja estava intervinguda i, per tant, la revisió del treball que es va demanar de fer l’hauria rebut directament l’AREB. I, després, el màxim responsable del ministeri públic ha anat desgranant gairebé paràgraf per paràgraf el treball analític fet.
De les preguntes del màxim representant del ministeri públic, el catedràtic n’ha deduït que “implícitament” l’estava acusant de “manipular la realitat”, de prestar-se “a modificar o encobrir deficiències” per “amagar-les davant el consell d’administració”. “Això és una calúmnia”, ha dit alt i clar demanant que es fes constar en acta. “Moralment no ho accepto”
“Això no era un tema processal, era un tema per anar fent, per anar discutint”, ha tornat a remarcar el catedràtic per justificar les evolucions que va anar experimentant el treball i el fet que algunes aportacions que apareixien en el primer informe inconclòs no sortissin en el segon. Silva ha reconegut que es van detectar coses mal fetes, coses millorables. Però ha deixat clar que tot plegat era la mateixa cosa. Si una qüestió era insuficient, si estava mal feta, era millorable. I això es buscava, detectar errors per solucionar-los. De vegades, ha arribat a dir el testimoni, hi havia elements “de redacció, d’estètica”, als quals Alberca ha volgut treure punxa.
Fins que Jesús Silva no ha pogut aguantar més i s’ha enfilat. De les preguntes que feia el ministeri fiscal, el catedràtic n’ha deduït que “implícitament” l’estava acusant de “manipular la realitat”, de prestar-se “a modificar o encobrir deficiències” per “amagar-les davant el consell d’administració”. “Això és una calúmnia”, ha dit alt i clar demanant que es fes constar en acta. “Moralment no ho accepto. M’està infamant i no ho puc acceptar de cap manera.” Ha recordat els anys que fa que exerceix d’advocat i que és catedràtic. “Sense cap crítica, sense cap tatxa. I no permetré que ni aquí ni enlloc del món es faci aquesta ombra en contra meva”, tot recordant, davant la cara d’estupefacció del fiscal general i les orelles ben parades del president de la sala, Enric Anglada, que es podria arribar a querellar contra el màxim representant del ministeri públic perquè el que havia dit, entenia, era “una calúmnia amb tol eventual”.
Feta aquesta intensa reflexió, l’interrogatori s’ha accelerat. I Jesús Silva ha deixat d’explicar-se com ho havia estat fins llavors. S’ha limitat en la majoria de les ocasions a respondre amb una fórmula que gairebé gairebé és la mateixa que va usar la infanta Cristina durant el judici del ‘cas Noós’ a Palma de Mallorca i tot ha anat més rodat. Fins al punt que quan s’ha acabat el torn del fiscal, Silva ha demanat al tribunal disculpes per si s’havia excedit.
Ho ha fet obertament davant el tribunal, amb un Anglada que ha agraït la disculpa del catedràtic de Dret penal i ha tret ferro a la situació assegurant que sempre hi ha moments en què tots ens excedim, però està bé reconèixer-ho i excusar-se. I una vegada acabada del tot la testifical, ha tornat Silva a disculpar-se i, llavors sí, ha ofert una encaixada de mans a Alberca i a la representació lletrada del Govern, un Manuel Pujadas que, per resposta, ha tingut una pregunta. Volia saber els honoraris del testimoni. En fi.