Dos d’aquests casos s’han exposat aquest divendres davant el plenari del Tribunal Superior. Dos casos diferents sense cap lligam entre ells i que ja han tingut un reconeixement per part del Tribunal Constitucional d’haver vulnerat el dret que té qualsevol ciutadà a gaudir d’un procés degut i de durada raonable. En els dos casos vistos aquest mati davant els magistrats del Superior el Constitucional ja ha resolt que hi ha hagut dilació indeguda. El que es discuteix és quina ha de ser la indemnització que han de rebre els perjudicats.
MÈXIC
El cas que té més diners en joc és el d’un ciutadà mexicà i un antic empleat de BPA a l’oficina de representació de Mèxic. Com que el primer va vendre l’edifici on hi havia dita oficina a BPA, se li va bloquejar tot el patrimoni bancari per haver rebut un pagament de l’entitat bancària. I ara qualsevol pagament que hagi fet al seu dia BPA és sospitós de ser diner il·lícit o blanqueig de capitals. L’executiu que va fer l’operació en nom de l’empresa també té els comptes congelats.
L’advocat de tots dos ha recordat que els dos demandants “fa set anys que tenen tot el seu patrimoni bloquejat”. I que durant dos anys o un i mig segons es compti no hi va haver cap mena de decisió. El fiscal ha posat en dubte les explicacions de l’advocat, assegurant que durant aquest temps hi ha hagut bloquejos per ordre administrativa (AREB) i, per tant, no es pot imputar al mal funcionament de la Justícia aquesta congelació de comptes. La fiscalia i la representació lletrada de Govern consideren que només s’ha de donar 500 euros per any de dilació indeguda en concepte de danys morals. I res més.
Els afectats denuncien haver estat víctima de perjudicis morals, és clar, i per aquest concepte reclamen 4.000 euros. Consideren que la Justícia ha mostrat “menyspreu” cap a la seva situació -al maig, per exemple, van venir des de Mèxic per declarar en el marc de la causa i el dia abans, quan ja estaven al Principat, se’ls va comunicar que s’ajornava la declaració perquè el fiscal no hi podia ser- i hi ha “ràbia” i “desesperació”.
També lamenten el perjudici patrimonial que els suposa tenir els diners bloquejats i per aquest concepte reclamen que se’ls aboni, com a compensació, l’equivalent a la inflació. Això suposa, en xifres rodones, 540.000 euros en un cas i 60.000 euros en un altre. La representació lletrada del Govern ha recordat que el suposat perjudici patrimonial és “hipotètic” i que l’actualització de l’IPC “no es pot lligar a uns fons dedicats a la inversió”.
PROCEDIMENT LABORAL
L’altre cas és més simple. Però també deriva del mareig i l’embús legal que hi ha en tot allò relatiu a BPA. Una treballadora a qui se la va fer fora de manera causal després de la intervenció. Se la va arribar a denunciar per revelació de secrets i se li va obrir una causa judicial. L’empleada va presentar una demanda laboral que es va interrompre per prejudicialitat penal. És a dir, fins que no s’aclarís el tema de la denúncia no es resoldria si l’acomiadament va ser correcte o no. La treballadora reclama per l’acomiadament indegut 86.000 euros.
I des del 2019 que està tot aturat. No s’ha fet cap mena d’avenç en la causa penal i, per tant, la laboral continua parada. D’aquí el malestar i la reclamació que es fa. Per la dilació indeguda reconeguda es demana 2.000 euros per any transcorregut. 6.000 euros en total. I que l’Estat es faci càrrec de les despeses d’advocat i del que costa la causa.
El Govern també ha trobat excessiva la demanda. Només vol deixar anar 500 euros per any i, per tant, admet pagar només 1.250 euros. I res de despeses judicials, perquè si reclama l’afectada, ha vingut a dir la representant del Govern, és perquè vol. I també ha deixat entreveure que com que el ‘cas BPA’ és molt complicat, tot plegat és més lent. Però l’advocat de la implicada ha recordat que un tema laboral de complexitat no en té cap.
El fiscal, que ha ‘retret’ a l’advocat d’aquesta causa haver emmalaltit de Covid el primer cop que s’hauria d’haver celebrat la vista, ha tibat l’orella a les dues representacions lletrades, als advocats dels dos casos, per haver sol·licitat que es fes vista pública i no s’hagués optat pel tràmit escrit que hauria ajudat a accelerar la qüestió i no fomentar la lentitud judicial malauradament tan característica.