Rajoy està protagonitzant una mena de frau de llei arran de la comunicació que se li ha traslladat des d’Andorra perquè sàpiga que està sent investigant en el marc d’una querella interposada al Principat i que afecta altres càrrecs polítics i policials, com Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, que possiblement usarien la mateixa estratègia legal, o Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas per posar alguns exemples.
L’ex-president espanyol, que considera que les autoritats judicials andorranes no tenen potestat per investigar la denominada ‘Operació Catalunya’, no ataca pas el fons de la qüestió, no pretén pas defensar-se d’allò que se l’acusa. No és això. L’únic que està fent és una maniobra per dilatar, per guanyar temps, per avorrir. Va plantejar un recurs de reforma contra la providència per la qual la jutgessa espanyola que va rebre la comissió rogatòria (CRI) andorrana ordenava a la policia judicial que comuniqués a Rajoy que Andorra el buscava.
Es pot donar el cas, per exemple, que un Estat promogui una CRI per un cas de narcotràfic en plena investigació o d’un delicte de sang. I que un ‘frau de llei’ com el que impulsa Rajoy dilati el procediment de tal manera que permeti els eventuals delinqüents fugar-se
Com indiquen les fonts consultades, la normativa no preveu que aquesta simple comunicació pugui ser qüestionada. El jutge espanyol que rep la CRI en primera instància no ha de fer gaire controls -Rajoy qüestiona del control de legalitat fet per l’autoritat judicial espanyola-; simplement, s’ha d’assegurar que el país que demana l’auxili judicial existeix i té els convenis legals escaients amb Espanya i que el jutge que firma la petició també és vertader i està en exercici.
El recurs de reforma inadmès per l’Audiència Provincial de Madrid però que dóna marge a Rajoy a anar fent ‘trampes’ legals està sent mal rebut per la classe jurídica. I no estrictament per l’ex-president espanyol, de qui es lamenta la capacitat que té per encetar procediments inaudits -encara es recorda allò de no saber trobar qui és M. Rajoy-, sinó per l’antecedent perillós que pot comportar. Mantenen les fonts que si les maniobres van persistint quan no estaven previstes i fins ara les CRI no s’encallaven en aquest estadi tan inicial, aquesta dubtosa pràctica es pot anar reproduint en casos ‘calents’.
Els fets que es demana investigar des d’Andorra van tenir un principi i un final, no estan actius. Però es pot donar el cas, per exemple, que un Estat promogui una CRI per un cas de narcotràfic en plena investigació o d’un delicte de sang. I que un ‘frau de llei’ com el que impulsa Rajoy dilati el procediment de tal manera que permeti els eventuals delinqüents, els autors dels fets que es vulguin perseguir a través d’aquella CRI, puguin fugir o amagar-se.