Després d’una recés per ressituar la vista atès que no es considerava adient que el principal processat del cas llegís certs documents, la sessió s’ha centrat en repassar algunes de les causes (especialment el ‘cas Emperador’, encara que també la causa referent a diferents clients veneçolans) i en la insistència del ministeri fiscal sobre si s’havia reportat a les autoritats corresponents, especialment els organismes de supervisió, les informacions derivades de les causes judicials que podien afectar el banc.
Miquel ha explicat que inicialment es van estudiar els casos de manera interna i que es va reportar el que es va considerar escaient. I que al 2014, quan ja feia temps que alguns dels casos analitzats a la vista estaven en instrucció sobretot a Espanya, es va remetre al controlador financer, llavors l’INAF, un llistat amb causes i fets que podien tenir una afectació reputacional sobre el banc. L’ex-CEO de BPA ha deixat clar que «el ‘desparrame’ reputacional s’ha fabricat aquí» i no pas pel fet que esclatés a Espanya el ‘cas Emperador’.
«Potser caldria un tractament més exquisit. A Suïssa són més conscients dels seus orígens i del que tenen, però aquí estem», ha manifestat durant la sessió de la vista d’aquest dimecres Joan Pau Miquel
Alberca ha anat insistint i insistit sobre el que s’havia aportat als supervisors i el que no, davant la sensació de la majoria dels processats i les seves defenses que s’estava en un carrer sense sortida i, a més a més, absurd. «Intentaré contestar-li totes les preguntes», ha recordat Miquel al fiscal, a qui li ha retret que «a vostè li agrada molt prohibir» mentre que Alberca afirmava que «jugar al gat i a la rata hi podem jugar tots».
En un moment d’encallament i certa tensió ha estat quan Joan Pau Miquel ha fet al·lusió al muntatge en què segons ell s’ha convertit tot el denominat ‘cas BPA’. De fet, l’evolució de les sessions judicials evidencien que tot plegat és embolicar la perdiu en el marc d’una manera de fer que era àmpliament compartida per tota la plaça financera andorrana, que algun cop podia tenir algun ensurt però que no passava d’aquí. De fet, i en certa manera, a això es referia el bancari quan ha convidat el fiscal a «mirar a Suïssa».
En aquest sentit, i abans fins i tot d’esclatar amb el «mai a la vida», Joan Pau Miquel havia explicat que en el ‘cas Emperador’ i altres causes similars investigades també a Espanya hi apareixen diversos bancs suïssos de primer nivell. I això no ha comportat cap dany reputacional ni a aquelles entitats bancàries ni a la plaça financera helvètica. «Potser caldria un tractament més exquisit. A Suïssa són més conscients dels seus orígens i del que tenen, però aquí estem», ha manifestat l’ex-CEO de BPA.
Aquesta referència a Suïssa l’ha fet Miquel després d’aclarir al tribunal que a banda de director general o conseller delegat, també tenia oberta com a gestor, perquè als inicis del banc, amb un equip petit de personal, també feia tasques de finestreta. Per necessitats i perquè li agradava fer feina de camp i poder conèixer de prop des de les comissions que s’aplicaven als clients a altres circumstàncies. «Em solidaritzo i empatitzo amb la feina dels gestors, i el risc que comportava i la responsabilitat que suposava».
La sessió ha anat evolucionant fins que diferents advocats de la defensa han protestat contra el tarannà de la fiscalia i les preguntes que feia a partir de documentació no signada i que forma part de causes alienes a la causa general que s’està jutjant i que encara estan en una fase molt incipient i respecte de la qual mai no hi ha hagut cap confirmació oficial. Joan Pau Miquel ha insistit, en moltes ocasions, que «no vaig considerar adient que s’hagués de traslladar informació que no vaig poder confirmar» i que amb el pas del temps i l’evolució de les coses es va comunicar, «es va posar a la llista», quan es va considerar adient. Però no pas perquè els organismes supervisors ho sol·licitessin. Perquè als supervisors se’ls responia tot allò que demanaven.
Comentaris (7)