Una de les advocades de la defensa li ha tornat a demanar sobre la qüestió, reprenent alguns dels elements exposats en la sessió anterior. La pregunta versava sobre si l’ex-CEO de BPA considerava que la intervenció havia estat deguda, producte o conseqüència de les amenaces rebudes. “No tinc una prova al respecte, però la meva creença és que és del tot evident”, ha afirmat Joan Pau Miquel, que ha recordat que només sis dies després de la intervenció es va donar curs a una comissió rogatòria per xuclar totes les dades que existien a BPA i, especialment, en relació a Banco Madrid, una ‘xuclada’ informàtica que es va dur a terme a les instal·lacions de l’ambaixada espanyola a Andorra.
Miquel ha vingut a dir que les autoritats espanyoles volien aconseguir sí o sí la base de dades del banc per tenir l’evidència d’uns comptes de Pujol “ja fos a BPA, a Banco Madrid, a Luxemburg o a on fos” i que l’actuació “veloç i ràpida” que es va dur a terme amb posterioritat a l’anunci de la intervenció en seria un indici clar. Com també seria indiciari el fet que les causes judicials obertes a Espanya, o les indagacions del Sepblac, eren actuacions totalment de “caràcter prospectiu”.
Per tant, segons el màxim executiu de BPA en el seu moment, “la intervenció estava instrumentalitzada per aconseguir allò que per les vies judicials establertes no haurien aconseguit mai de la vida”. I és que “l’únic objectiu (de la intervenció) era obtenir aquesta informació”, en relació a les suposades dades relatives a la família de l’ex-president català. Demanat si haurien aconseguit el que pretenien, Miquel ha afirmat que Espanya va obtenir “tota la informació que ha volgut i més” i que ho va fer amb la connivència i el beneplàcit de les autoritats andorranes. Per tant, “a base d’indicis sí que es demostra” que la intervenció va estar originada per les ‘necessitats’ de l’Estat espanyol.
LA RESTA DE LA SESSIÓ
La sessió ja havia començat amb retard per culpa de falles tècniques informàtiques. I una vegada s’ha posat en marxa, ha estat el torn de les preguntes formulades a l’ex-conseller director (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel per part d’una de les advocades defensores d’altres processats. Tot plegat ha servit perquè Miquel reiterés per enèsima vegada que la diligència adoptada pel banc i pels seus empleats respecte de l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó “va ser més que notable i exhaustiva” i amb “un ampli detall”.
“Els seus comptes (de Pallardó) no estan a l’‘Operació Emperador’ perquè no apareixen en la documentació intervinguda a la comptable de Gao Ping” i és que segons Miquel, Pallardó mai va formar part del nucli dur de l’empresari xinès
S’han tornat a repassar un seguit de transferències que es van fer a la Xina i s’ha fet esment, per exemple, a què Pallardó operava d’una forma equivalent a BPA i a Andbank. Com un element possiblement novedós respecte de tot el que s’ha anat dient durant mesos i mesos, ha estat una referència de l’ex-CEO de BPA al sumari del ‘cas Emperador’ per deixar clar que en tot el punteig comptable que apareix en aquell voluminós dossier judicial, els assessors de Gao Ping mai no van fer referència a BPA.
“Els seus comptes (de Pallardó) no estan a l’‘Operació Emperador’ perquè no apareixen en la documentació intervinguda a la comptable de Gao Ping” i és que segons Miquel, Pallardó mai va formar part del nucli dur de l’empresari xinès i, de fet, ni tan sols es coneixien. I mai abans que esclatés el ‘cas Emperador’ BPA ni els seus dirigents o empleats no van tenir cap element per pensar que el diner que ingressava l’empresari valencià no era de l’activitat comercial que, efectivament, duia a terme.