En efecte, el Tribunal de Corts va condemnar-lo a cinc anys de presó dels quals quatre de ferms i un de condicional. Se’l considerava autor d’un homicidi dolós, però també se li aplicava un atenuant de por insuperable -la que li hauria causat suposadament amb el seu comportament la víctima abans de l’incident mortal- que la sala penal del Tribunal Superior va deixar sense efecte. En conseqüència, el Superior va elevar a cinc anys ferms la pena definitivament imposada.
L’home, que tenia una clínica odontològica en una localitat catalana i que també havia estat entre altres coses oncòleg, tenia una segona residència al Tarter. I ara al Tarter on anava acompanyat de la seva esposa aquell malaurat 21 d’agost del 2020. L’atropellament del McAuto va segar la vida del resident de 50 anys, xofer de professió i que poca estona abans ja havia tingut un altre incident de trànsit, i va alterar també del tot la vida del facultatiu. Des d’aquell dia va quedar detingut i posteriorment ingressaria al centre penitenciari.
A la presó, des del primer moment va ser un home molt apreciat, tot assumint tasques de confiança -ordenança- dels funcionaris i ajudant en allò que podia, sobretot en matèria d’estudis, de formació, a d’altres interns
D’inici, tant la fiscalia com l’acusació particular exercida, d’entrada per la vídua de la víctima i també per les germanes i la mare del mateix, van sol·licitar penes d’entre 16 i 20 anys acusant l’home, el conductor del tot-terreny, d’un assassinat que ni el Tribunal de Corts ni posteriorment la sala penal del Tribunal Superior no van observar. Se’l va condemnar, com s’ha dit, per homicidi dolós enmig d’un drama més que notable, com és obvi.
L’home, el processat, es va mostrar en tot moment molt afectat, penedit, i va demanar reiterades disculpes als familiars del mort, als qual va avançar tant com va poder i de comú acord amb l’asseguradora del vehicle, les compensacions econòmiques en matèria de responsabilitat civil als familiars del resident difunt. A la presó, des del primer moment va ser un home molt apreciat, tot assumint tasques de confiança -ordenança- dels funcionaris i ajudant en allò que podia, sobretot en matèria d’estudis, de formació, a d’altres interns.
Malgrat que en moltes ocasions els ànims no eren els millors -a la presó ha arribat a l’edat de jubilació professional-, mai no hauria causat cap problema al centre penitenciari. D’aquí que s’hagi beneficiat de la reducció per bon comportament de 2,5 dies per cada mes de la pena ferma imposada. Cinc anys de pena, cinc mesos de reducció. Per tant, havia de complir 55 mesos de reclusió ferma. I en complir-se les cinc sisenes parts d’aquest termini l’home tenia dret a sol·licitar la llibertat condicional.
Feia dies que la defensa de l’empresonat havia sol·licitat la mesura condicional i l’administració de Justícia li havia concedit aquest alliberament que, els darrers dies, ja esperava moltíssim. L’home, segons que han confirmat diverses fonts, va deixar el centre penitenciari aquest diumenge. Ja ha complert el termini de retirada de permís de conduir i la sentència ferma en cap cas li va imposar cap mena d’expulsió.
Comentaris (6)