La defensa del jove pretenia que la malaltia mental que pateix se li contemplés com un eximent total i, per tant, se l’absolgués de la comissió dels delictes en entendre que quan els va protagonitzar estava immers en un brot psicòtic. Però ni els perits mèdics ni menys encara el fiscal van considerar que es pogués concloure que el condemnat, que ja tenir diversos antecedents per fets similars, no fos capaç d’entendre la licitud dels seus actes.
De fet, durant la vista del recurs, la fiscalia va considerar que la mesura de seguretat imposada, de tres anys d’internament psiquiàtric era plenament adequat a la situació protagonitzada. I que el jove, pel comportament que tenia, abandonant els llocs on pretenia accedir quan veia que havia estat descobert, per exemple, era plenament conscient del que estava fent i que allò que feia no era correcte, ben al contrari, que es tractava d’un delicte.
Però la defensa va arribar a argumentar, al contrari del que asseguren les altres parts, que per la seva reintegració social i fins i tot pel seu restabliment de salut, que seria millor que estigués en llibertat a la major brevetat. No ho han considerat així els magistrats. I més enllà del temps de reclusió ferma, ja acomplert, ara s’haurà d’estar fins a tres anys -perquè si abans d’aquest termini se’l pot considerar recuperat podrà sortir abans- al mòdul psiquiàtric de la Comella fent el seguiment mèdic que pertoqui.