Com ha anat explicant l’Altaveu, encara ara els batlles que instrueixen causes especialitzades -delictes econòmics, contra la funció pública, xarxes criminals, blanqueig…- continuen notificant querelles contra persones físiques que, al seu torn, són responsables d’establiments tipus bar o restaurants que ofereixen d’alguna manera o altra futbol al seus clients. Les querelles interposades, d’encara no una desena de pàgines, segueixen totes la mateixa estructura i patró i van farcides de documentació tècnica i reculls d’articles periodístics per justificar el combat que s’està fent contra la pirateria audiovisual.
Les querelles, que acusen aquells contra qui acciona LaLiga d’haver acusat un delicte contra la propietat intel·lectual tipificat en el Codi penal, incorporen suposadament captures de la pantalla que tingui cada establiment del dia en què suposadament un inspector de LaLiga va estar al bar o restaurant en qüestió, consumint durant uns pocs minuts, just el necessari per fer unes comprovacions amb una aplicació (Corner) d’un dispositiu propi (Xquadra). De fet, els inspectors en qüestió són empleats d’una filial de l’entitat organitzadora de les competicions de futbol anomenada LaLiga Servicios Digitales SLU. Una societat mercantil espanyola.
L’entitat gestora dels drets televisius dels clubs de futbol, de la primera i la segona divisió espanyola, ha contractat un auditor que xifra en 255,73 euros el mes el lucre cessant i 194.43 euros mensuals el dany emergent en relació a cada establiment infractor
De fet, les poques referències legals per atribuir-se el dret, la legitimitat de poder reclamar com a titular dels dret televisius, els fa sempre LaLiga citant normativa espanyola. Així s’esmenta “l’article 2.2 del Reial Decret-Llei Espanyol 5/2015, de 30 d’abril, de mesures urgents en relació amb la comercialització dels drets d’explotació de continguts audiovisuals de les competicions de futbol professional”, amb la cosa quals l’“única cessionària de les facultats de comercialització conjunta dels drets audiovisuals del Campionat Nacional de Lliga de primera i segona divisió espanyola és LaLiga”, que avui és la querellant.
LaLiga deixa clar que forma part de l’Entitat (espanyola) de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA) i remarca que en el cas d’Andorra, el seu únic ‘partner’ és Andorra Telecom. Però l’operadora de telecomunicacions no ha fet cap acció ni, almenys per ara, no pretén fer-la. En la querella, a banda de citar els articles 229 1) i 2) del Codi penal andorrà, també fa referència a la Llei sobre drets d’autor i drets veïns, de 10 de juny de 1999, del Principat, que estableix i defineix en el seu article 1 apartat 20 que “el productor d’una obra audiovisual o un fonograma és la persona física o jurídica que pren la iniciativa i la responsabilitat per fer l’obra o el fonograma”.
I en relació amb aquesta definició considera que s’ha d’atribuir l’autoria i, per tant, la propietat original dels drets econòmics d’una obra audiovisual, al seu productor (Article 19.5 de la Llei sobre drets d’autor i drets veïns). És a través d’aquest article que LaLiga entén legitimada la seva posició per actuar com a defensor a Andorra dels drets que ostenta, perquè, manté, és el productor de les retransmissions televisives. És qui, per dir-ho d’alguna manera, crea la peça intel·lectual, que no és pas el partit de futbol sinó el producte televisiu que s’ofereix a l’espectador que contracta els serveis audiovisuals.
LaLiga explica en el marc de la querella que ha contractat un auditor censor jurat de comptes -Hispania Alfa Completeness- per tal que, a partir dels beneficis que genera l’activitat, les tarifes de la contractació dels serveis audiovisuals per part dels establiments i una cosa i l’altra, estableixi quins són els danys i perjudicis que l’entitat pateix per la suposada infracció dels locals contra els quals actua legalment. I l’auditor en qüestió xifra en 255,73 euros el mes el lucre cessant i 194.43 euros mensuals el dany emergent. El dany emergent és la pèrdua nascuda de l’acte mateix; i el lucre cessant, el guany que, com a conseqüència de la lesió, ha deixat d’obtenir el perjudicat.
En definitiva, els 450,16 euros esmentats que serien la base per establir la indemnització que ulteriorment a una sentència condemnatòria, i en període d’execució, LaLiga exigiria a cada establiment querellat. En el marc de la querella es demana la pràctica de diverses diligències com ara les declaracions dels querellats, l’escorcoll dels locals i el comís dels instruments emprats per la comissió del delicte, que no serien altra cosa que les pantalles de televisió i altres dispositius electrònics que serveixin per captar i reproduir un senyal que no és el que hauria de ser sota contracte.
Comentaris (14)