“La guàrdia civil menteix”

El subdirector d’internacional de BPA processat en la causa general mostra la seva indignació com a usuari de la Justícia per les falsedats del qual diu haver estat víctima i que van servir per intervenir-li el telèfon a Espanya amb connivència andorrana per orquestrar tot un muntatge que va acabar als Estats Units

Un agent de la guàrdia civil.
Un agent de la guàrdia civil. ARXIU

“De vegades hi pot haver errors. Però això és mentida. I si dic que és mentida ho faig perquè no només mai no van presentar cap prova del que deien sinó que van prescindir deliberadament de les proves que vaig presentar jo i que demostraven que mai no he estat a Rússia.” Qui va ser subdirector de l’àrea d’internacional de Banca Privada d’Andorra (BPA) ha mostrat aquest dimarts en la vista oral de la causa general del ‘cas BPA’ el seu malestar amb la Justícia. “Com a usuari (de la Justícia) és indignant”, ha afirmat.

L’ex-bancari, ara recuperant-se d’un accident que va patir fa uns mesos i processat en la causa que va servir per justificar la intervenció de BPA, ha continuat responent aquest dimarts les preguntes de la seva advocada. En gran mesura, i de forma indirecta, desmunta les acusacions formulades per la fiscalia a través de les qüestions que es va negar a respondre. Ha parlat d’operatives bancàries com els comptes exprés i, sobretot, ha repassat la seva participació en les reunions del comitè de prevenció de blanqueig del banc.

En efecte, en la causa general del ‘cas BPA’, qui va arribar a pràcticament a dirigir el departament d’internacional de l’entitat bancària andorrana després d’estar-se un temps a Banco Madrid, està processat per formar part de l’organisme que autoritzava o no les operacions de risc. I ha vingut a dir que en la immensa majoria de reunions del comitè a què va assistir no es va tractar de l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó, que és el nucli de l’acusació global.

Una imatge d'arxiu del sector on seuen, a la Sala Magna, els processats en l'afer.

Relacionat

Els intercanvis dineraris o “una pràctica habitual en totes les places financeres del món”

Del 2008 al 2012 es va tractar dita operativa en catorze ocasions. Però o bé perquè el declarant no en formava part o bé perquè estava a Madrid no hauria participat de la majoria de debats sobre Pallardó. En tot cas, aquest processat ha deixat clar que sempre que va saber de la qüestió no va veure “res atípic” i que la valoració de riscos de l’esmentat client “es va fer seguint els estàndards” emprats habitualment pel comitè.

El bancari ha explicat també que a parer seu l’operativa emprada per Pallardó “és una operativa comercial i no és estrany que una operativa comercial tingui facturació en B” i en cap cas ha posat en dubte “la qualitat de la feina de l’equip de compliment normatiu”. Més contundent ha estat amb el comandament -membre del gabinet jurídic- que al seu dia va fer una enquesta entre el personal del banc per veure els riscos de l’entitat. L’ara processat l’ha acusat de tractar-lo ‘en la intimitat’ de “‘sudaca’ de merda” i ha explicat que en general tenia un comportament xenòfob, en certa manera, fins al punt que tots els integrants de l’oficina que al seu dia tenia BPA a Panamà en van demanar la dimissió.

MOMENT NOVEDÓS

L’ex-subdirector de l’àrea d’internacional, evidentment, mira de desvirtua les acusacions que se li formulen. I malgrat que els magistrats del Tribunal de Corts que el jutgen li han deixat clar que només tindran en compte els fets relacionats amb Rafael Pallardó i Gao Ping, a l’aute de processament la batlle instructora va relacionar més fets amb el processat, pel fet de ser en gran mesura qui es relacionava amb els clients veneçolans. D’aquí que en alguns passatges de la seva declaració, el processat també s’hi refereixi.

De fet, el bancari i la seva advocada han fet visionar -el tribunal només ha permès que fossin uns minuts concrets i escassos- una part de la declaració que el mateix empleat de BPA va fer davant un jutjat d’instrucció de l’Audiència nacional espanyola. I és que se’l va implicar a Espanya amb el ‘cas Petrov’ assegurant que l’ara declarant en la causa BPA era el gestor del client rus del banc andorrà. De fet, es va arribar a dir, ha explicat el processat, quin dia havia viatjat a Moscou, en quin hotel s’havia allotjat… I el declarant ha deixat clar que tot era mentida.

Una bandera americana amb l'estàtua de la Llibertat al davant.

Relacionat

Una ‘policia patriòtica’ de barres i estrelles

De fet, al seu dia, a l’Audiència nacional ja va assegurar que “la guàrdia civil menteix”. I avui ha insistit en aquest fet. La guàrdia civil amb el suport del fiscal anticorrupció José Grinda i, en certa manera amb la connivència de la fiscalia andorrana o, almenys, d’altres autoritats del país, van inventar-se el que no era. “Si dic que era mentida és perquè mai no van aportar cap prova de res, perquè de fet no existia, i no van voler fer cas a les meves proves”. L’acusat ha explicat que mai no ha estat a Rússia, que no tenia cap client rus, que mai ningú del banc li va demanar d’anar a Moscou i que, a més a més, el dia que suposadament segons la guàrdia civil estava a la capital russa estava fent classes a la facultat d’economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona tal i com el centre universitari va acreditar.

El van arribar implicar en el ‘cas Petrov’ assegurant que era el gestor del client rus, que havia anat a Rússia i detallant fins i tot el nom de l’hotel on havia estat allotjat; el bancari va provar fil per randa que mai no ha estat allà on deien i que tot era poc menys que un muntatge

Però aquella mentida “els va servir per intervenir-me el telèfon” i així poder escoltar què explicava el bancari. I fins i tot quan alguns policies espanyols van veure que allò de què parlava el bancari no tenia cap relació amb el motiu que suposadament s’investigava, la fiscalia espanyola -i presumptament amb la connivència de l’andorrana- es va demanar que es tirés endavant igualment. I així es van saber, de forma il·lícita, detalls sobre clients veneçolans de BPA. Aquella gravació, manipulada, distorsionada, treta de context, un guàrdia civil la va enviar a autoritats americanes i d’aquí, en part, es va començar a fabricar el ‘notice’ del FinCEN. O, com a mínim, s’hi van posar els fonaments.

Malgrat que la gravació de la compareixença del processat a l’Audiència espanyola forma part de la causa BPA mai cap part intervinent l’havia tingut en compte. Fins i tot en certa manera el president del Tribunal de Corts, Enric Anglada, ha demanat al bancari si havia fet alguna actuació per les il·legalitats de què havia estat víctima. I el processat ha explicat que no ha pogut saber mai qui es va inventar que ell havia anat a Rússia i que sí que es va querellar per revelació de secrets contra el comandant de la guàrdia civil (Basilio Luis Sánchez Portillo) que va passar la informació a les autoritats americanes i després ho hauria escampat en televisions espanyoles.

El processat ha explicat que si va declarar a Madrid com a implicat un divendres, el dilluns ja l’havien tret de la causa i d’aquesta manera mai no va poder fer cap altra actuació perquè, com que a partir de llavors el fet ja no l’implicava, no calia que patís més. Però hauria estat a partir d’aquelles escoltes fabricades a partir d’una mentida, d’una falsedat, que s’hauria creat, en part, el que després va ser el que va portar a intervenir BPA.

Etiquetes

Comentaris

Trending