El cas al qual ha donat carpetada el Superior -la resolució és ferma tot i que hi hagi opció de recursos ulteriors al Constitucional- tanca una de les branques judicials obertes arran dels fets ocorreguts el matí del 10 d’agost del 2019. Aquell dia, a la parcel·la de la Portalada, situada just davant del que llavors era el centre comercial Punt de Trobada es va produir una gran esllavissada de rocs. Aquests van caure en el sot que s’havia excavat temps enrere perquè la intenció inicial dels propietaris era bastir allà un edifici on traslladar l’establiment comercial si no es renovava, com així va acabar succeint, l’acord de lloguer del terreny a l’altre costat de la general 1.
El forat estava ple d’aigua i el despreniment va generar una mena d’ona d’aigua i rocs que va afectar la mateixa carretera amb un “efecte tsunami” i, també el mateix establiment comercial. Afortunadament, només es van haver de lamentar danys materials (molt quantiosos) perquè això va succeir a primera hora del matí amb l’establiment encara tancat i poc trànsit a la via. Això sí, l’accident va obligar a tallar la general i a realitzar actuacions d’emergència per poder garantir la circulació de vehicles, ja que això impedia l’accés des d’Espanya.
Posteriorment, Govern també va tirar endavant tota una sèrie d’actuacions, primer de forma provisional i ja més endavant amb actuacions definitives per garantir la seguretat de la zona i, sobretot, del trànsit al seu pas per la carretera. Tota una sèrie d’inversions que, ja es va avisar llavors, s’afrontaven de forma temporal. L’executiu entenia que els fets eren culpa del deficient manteniment de l’obra que s’havia iniciat anys enrere a la Portalada i que havia quedat aturada. De fet, la reclamació judicial d’aquests diners ja està feta i s’haurà d’analitzar en una altra causa.
La que ara ha resolt el Superior, però, la va instar la mateixa FICAND. La societat entenia que les actuacions unilaterals del ministeri d’Ordenament Territorial perjudicaven greument els seus interessos, ja que la parcel·la de la Portalada havia esdevingut “un mer lloc de recepció de despreniments futurs” i, per tant, havia perdut tot el seu aprofitament urbanístic. A banda, s’acusava l’executiu de ser causant dels fets per “la passivitat davant el perill d’esllavissada”. Per això, es reclamava una indemnització a l’Estat de 13,964 milions d’euros, petició refusada tant pel mateix Govern com en primera instància i, ara, també pel Superior.
En la sentència es fa primer un precís relat cronològic dels fets i es fa especialment remarca de tot el que s’havia fet a la parcel·la des del 2011, quan es va demanar i obtenir una llicència per construir un centre comercial. Llavors, s’estimava que les obres havien d’allargar-se tot just tres anys. Com es recorda a la resolució, es va començar amb una excavació per fer els fonaments de l’edifici. Aquest es va mantenir quan els treballs es van aturar.
Ja el juliol del 2019, des del comú de Sant Julià es va alertar a la societat que les obres estaven parades i presentaven “un estat de conservació deficient que podia provocar un greu perill d’estabilitat de l’orba i el seu entorn”. La corporació ordenava que “amb caràcter immediat es prenguessin les mesures necessàries per garantir l’estabilització, conservació i seguretat”. El missatge, de fet, també es va enviar a Ordenament Territorial. No va haver temps: setmanes després es produïa l’esllavissada. Des de llavors, Govern va impulsar tota una sèrie d’obres i la societat es queixava, justament, que les va tirar endavant sense la seva conformitat. A inicis de març del 2020, es van licitar i, a partir d’aquí, FICAND va engegar els moviments judicials.
Uns moviments que, però, el Superior ha aturat en sec. La sentència és contundent. En ella es recorda que la Llei d’urbanisme deixa clar que “és responsabilitat del propietari dels terrenys realitzar les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny, atès que es tractava d’obres realitzades per un particular en un terreny de la seva propietat”. I continua indicant que “del relat dels fets es constata que l’actora, en tant que propietària del terreny, no va portar a terme aquestes obligacions”. Així, s’explica que “després d’obtenir la corresponent llicència, va instal·lar barreres protectores i, al llindar amb la CG-1, un mur pantalla, subjectat amb uns ancoratges provisionals (que havien de durar tres anys), i va treure roca i material de la muntanya fins a fer un sot de gran superfície i de 20 metres per sota de la rasant amb la carretera, espai on s’havia de bastir el forjat del futur centre comercial”.
Posteriorment, continua recordant l’escrit, “l’obra va quedar abandonada abans que comencés la construcció del forjat, i el sot es va omplir d’aigua”. Malgrat que, com remarquen els magistrats, “la causa de l’esllavissada s’ha de discutir en altres procediments judicials” sí que “es pot presumir que el fet de fer una excavació de grans dimensions, no bastir l’edificació -només es va fer la perforació- i deixar l’obra abandonada, va ser un factor que va tenir un paper rellevant en la seva causa (per la pròpia tensió que la muntanya feia en el mur vertical construït i pel fet que van aparèixer esquerdes a la paret del llindar contrari a la carretera)”. Per tant, s’entén que Govern no tenia cap responsabilitat a l’hora de controlar el risc d’esllavissada.
L’altre punt en qüestió és si Territori va actuar correctament quan va decidir tirar endavant les obres per protegir la carretera. I també s’entén que sí. “Si el Govern va assumir la iniciativa va ser per la passivitat de la propietat”, s’afirma, tot recordant que el tècnic designat per l’empresa, qüestionat pocs dies després de l’esllavissada, “no ofereix cap solució a la situació creada i relega la instal·lació d’elements de protecció a la CG-1 a un ‘futur projecte global d’estabilització de la finca, que s’haurà d’efectuar transcorregut un temps prudencial’”. També s’apunta que la posició de FICAND no s’adequa al que marca la Llei d’urbanisme i “és contradictòria” a la que havia mantingut dies abans del despreniment assegurava que faria actuacions per assegurar la parcel·la.
Per això, el Superior entén que “en aquesta tessitura era evident que el Govern no podia restar impassible”. Per això, “un cop coneguda la lacònica resposta del tècnic designat per la propietat” el 16 d’agost del 2019, va optar per encarregar un projecte i, posteriorment, executar-lo. També es posa en relleu que la parcel·la “continua tenint la mateixa classificació urbanística que tenia abans de l’actuació; una altra cosa és que la situació geològica de la zona després de l’esllavissada, molt probablement faci aconsellable abandonar el projecte de construcció del centre comercial”. I aquesta circumstància “no és responsabilitat del Govern ni deriva de la construcció del mur de protecció de la CG-1 que aquest ha portat a terme”.
Per tot això, es comparteix la decisió que ja havia adoptat la Batllia en primera instància. Així, es desestima el recurs i es nega que l’executiu hagi de pagar cap indemnització a la propietat de la Portalada. De fet, cal recordar que hi ha un segon litigi en marxa i que, en aquest, és Govern qui reclama a la societat totes les despeses que va generar la neteja aquell dia d’agost de la carretera i les posteriors obres de protecció efectuades.
Comentaris (7)