L’Estat, a través dels representants de la BPA ja intervinguda, van instar l’acció social de responsabilitat contra diversos membres del consell d’administració del banc abans no fos nacionalitzat. Aquests, però, que sempre han defensat no només la seva innocència sinó també que l’entitat bancària sempre va posar les mesures de prevenció legalment establertes i fins i tot més hi tot, van defensar que calia instar la prejudicialitat penal i administrativa. És a dir, que abans de reclamar-los les despeses generades per la intervenció que quedés provat per condemna ferma que havien fet quelcom de malament.
La sala civil del TS va admetre que, efectivament, calia abans resoldre la via penal. L’Estat via administració de BPA va recórrer promovent un incident de nul·litat contra aquesta decisió, sense que el tribunal admetés l’acció. Ara la sala ha resolt, desestimant-lo, un nou recurs, en aquest cas d’apel·lació, de BPA, tot deixant clar que no es refereix sobre el fons de la qüestió sinó en relació amb el fet que no s’ha vulnerat en cap cas el dret a la jurisdicció del recurrent.
El TS manté que no s’ha produït “cap incongruència omissiva ni manca de motivació” i remarca que els fets en què es basa BPA per reclamar l’acció social de responsabilitat són en substància els mateixos que s’estan jutjant en l’actualitat i d’altres encara de pendents i, per tant, que cal esperar. A més a més, el tribunal fa pagar les despeses del tràmit judicial a l’administració.