L’home va obtenir una autorització inicial en virtut del decret de quotes del 2018. Per aconseguir-la, va presentar documents falsos, com una declaració de salaris francesa i un certificat d’experiència laboral. Cap dels dos era correcte, però no es va detectar fins força temps després.
De fet, fins a gairebé aquest 2024. Un cop descobert això -i malgrat que ja s’havien concedit permisos posteriors- la secretaria d’Estat de Justícia i Interior va procedir a l’anul·lació, decisió que l’afectat va portar als tribunals. Sense sort, però. Ara fa pocs dies, la sala administrativa del Superior va donar a conèixer la seva resolució i aquesta confirma la que ja havia dictat la Batllia, donant la raó al Govern.
En aquest sentit, els magistrats remarquen que, justament, un motiu per anul·lar un permís de residència i treball és que “es constati el falsejament o l’omissió de dades o d’informació en l’expedient que va motivar l’atorgament de l’autorització o la seva renovació”. I s’apunta que “no ofereix dubte que aquests documents [els falsificats] eren preceptius per obtenir l’autorització inicial atesa la nacionalitat de l’interessat”. I en afectar la primera autorització, la resta també cauen.
A banda, s’apunta que la decisió es pot prendre sense cap problema. No cal que la persona afectada representi “un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic”. A banda, es deixa clar que ha quedat “acreditada la falsedat dels documents de referència”, segons el grup d’estrangeria de la policia, que va fer gestions amb Interpol.
El Superior també posa en relleu que “l’anul·lació no té naturalesa sancionadora, sinó que és una mesura encaminada a restablir l’ordre jurídic pertorbat” i que, a més, el permís “no hagués hagut de ser concedit, ja que el seu titular no reunia les condicions exigides”. Tampoc es considera que la decisió suposi cap “prejudicialitat penal” de cara a un possible procés en aquesta via que hagi d’afrontar el recurrent. I, a més, es posa en relleu que “tampoc es poden considerar rellevants les circumstàncies d’ordre familiar que invoca el recurrent”, ja que “en aquests supòsits no es poden aplicar criteris de proporcionalitat”.
Amb aquests arguments, el Superior opta per confirmar la sentència de la Batllia. I, per tant, l’afectat haurà de deixar el país, malgrat que aquí hi tingui família.