“Una de les mancances més evidents en el sistema d’anàlisi d’estupefaents és que el LCSP no disposa de cap màquina que permeti determinar la concentració o la puresa de la droga. Això és especialment rellevant perquè, en molts casos, la puresa d’una substància és clau per determinar la quantitat efectiva de producte estupefaent, i per tant, la gravetat del delicte”, explica Josep Anton Silvestre. “La puresa de la droga determina un major atemptat a la salut pública”, exposa Joan Julià, que afegeix que no hauria de ser només dictaminar si és positiu com a substància estupefaent sinó que caldria determinar si “la concentració de producte és suficient per produir els efectes que a una substància estupefaent li són propis”.
Tant Silvestre com Julià han treballat recentment o treballen encara en casos de persones que han estat empresonades per qüestions vinculades als estupefaents i que consideren que determinar amb exactitud de quina droga es tracta és essencial. I de la concentració exacta d’estupefaent. Hi ha altres advocats consultats que reconeixen que per exemple el cas de la biòloga alemanya ha de fer plantejar molts dubtes i revisar protocols i procediments. I que o bé es dota de més mitjans el laboratori públic o bé els batlles instructors comencen a fer analitzar de forma rutinària en laboratoris privats més veloços les substàncies que eventualment es comissen.
“Els tribunals tampoc requereixen de determinar el grau de puresa, simplement es busca que doni positiu”, explica Julià, que hi afegeix que “en relació amb els efectes de la detecció d’estupefaents, segons la meva experiència, em porta a dir que el laboratori (públic) té certes limitacions. La tècnica que s’utilitza per detectar la presència és limitada. No dóna una informació completa del perfil de la substància que es comissa”. I a l’advocat defensor de torn només li queda “insistir, insistir i insistir perquè s’analitzi en un laboratori privat”, però sovint la pràctica sol·licitada “es denega”.
FUNCIONAMENT
Silvestre explica en bona mesura com funciona el procés de detecció dels estupefaents. En la meva experiència com a advocat he participat en casos on el procés d’identificació de substàncies és fonamental”, enceta. “Antigament s’utilitzaven laboratoris privats, actualment aquesta tasca la desenvolupa el laboratori central de salut pública. Els agents de policia en el moment d’una intervenció disposen d’uns tests preliminars (IDENTA) que donen un resultat immediat i serveixen per obtenir indicis sobre si es tracta o no de producte estupefaent i identificar-lo: cocaïna, cànnabis, heroïna, ketamina, etc.” Silvestre deixa clar que “el procediment complet per a una anàlisi exhaustiva en cap cas és immediat”.
És un recordatori que no només comparteixen altres advocats consultats sinó que ho consideren una evidència ‘fatal’. Perquè, com ha passat amb la biòloga alemanya, s’ha trigat un mes a tenir uns resultats indubtables. Un mes que s’ha tingut a la presó una dona que no hi hauria hagut de ser. Més coses: “Un cop s’ha realitzat aquest test inicial (el policial), cal una resolució judicial per procedir amb l'anàlisi detallada, i això és més lent. Quan la causa arriba al batlle, aquest pot realitzar una pericial sobre la droga -que no sempre és fa- seguint el procediment establert al Codi de procediment penal, i es nomena al LCSP com a perit per dur a terme una anàlisi.”
Silvestre: “La jurisprudència andorrana ha considerat fins ara que el grau de puresa no té transcendència penal. “No comparteixo aquest criteri jurisprudencial, ja que pretén suplir una mancança tècnica des d'un punt de vista jurídic”
Aquesta analítica “té com objectiu determinar de forma certa de quina substància estupefaent es tracta i calcular-ne el pes. En alguns casos, s'ha d’avaluar quins són els possibles efectes del seu consum i si aquesta substància es pot consumir tal com es troba o si necessita ser adulterada per al seu consum. Aquesta resolució es notifica a les parts i el servei de policia, actuant com policia judicial és l'encarregat de recollir les substàncies i portar-les al LCSP”. En aquest moment es procedeix al processament i a l’anàlisi de la substància, es redacten els informes pertinents i es retorna tant el resultat com la droga a l'administració de Justícia.
“Tot aquest procés implica una sèrie de passos logístics i tècnics, i si s'aconsegueix dur a terme dins del termini d'un mes, considero que aquest és un termini raonable, tenint en compte la tramitació administrativa, el volum de demandes que reben, la complexitat de les proves i la importància de la precisió en els resultats”, assegura novament Silvestre. Que acaba concloent: “Aquest procediment garanteix un procediment judicial just i és fonamental perquè les proves inicials, com les realitzades amb IDENTA, no sempre són concloents, com un test de COVID que pot donar un positiu però no queda marcat al test de forma clara.”
Amb tot, però, el procediment i el resultat associat no acaba de convèncer ni al propi Silvestre ni a molts dels consultats. I Julià n’és un d’aquests, que lamenta, insisteix, que s’associï “el concepte droga tòxica amb què hi hagi un resultat positiu”. Tots dos advocats citats coincideixen en què és necessari poder determinar la toxicitat real. El nivell de concentració de substància estupefaent de veritat perquè, recorda Julià, no seria el primer cop que es comissa un producte que dóna positiu a cocaïna però ha estat tant mesclat, amb guix, per exemple, que l’efecte psicotròpic, estupefaent, és pràcticament inapreciable.
Josep Anton Silvestre apunta que “la jurisprudència andorrana ha considerat fins ara que el grau de puresa no té transcendència penal. A l’hora de tipificar el delicte pels tribunals es considera droga tòxica tota substància el consum de la qual produeix una alteració de l'estat de consciència i resulta perjudicial per a la salut de les persones i per ells el grau de puresa de la droga no constitueix un element essencial.” I tant per a Silvestre com per a Julià, sí que ho és, d’essencial. I aquest darrer jurista recorda que, sense anar més lluny, a Espanya es diferencia clarament pel grau de puresa. I que les penes es graduen en funció d’això.
“La línia que s’hauria de seguir és la de dotar l’administració de Justícia de mitjans suficients perquè pugui determinar el grau de puresa o de concentració”, ressalta Joan Julià
“No comparteixo aquest criteri jurisprudencial, ja que pretén suplir una mancança tècnica des d'un punt de vista jurídic. És il·lògic que es castigui de forma més lleu una persona que posseeix una substància amb un grau de puresa del 90%, mentre que altres, amb més quantitat però amb menor puresa, rebin sancions més greus”, indica Silvestre, que hi afegeix que aquesta forma de procedir “vulnera el principi de proporcionalitat, ja que el risc real que suposa una droga per a la salut no depèn només de la quantitat confiscada, sinó també de la concentració de la substància activa. Sense aquesta informació, les penes imposades no reflecteixen la perillositat real del producte intervingut”. O com deia Julià, “segons la puresa es produeix un major o menor atemptat a la salut pública”.
En conseqüència, els dos advocats, per separat -i d’altres que han preferit mantenir-se en l’anonimat o que en l’actualitat no tenen cap cas sobre la taula de la transcendència dels que han estat treballant els dos lletrats citats- coincideixen en què calen canvis. “Considero imprescindible dotar el LCSP dels mitjans tècnics necessaris per realitzar aquestes anàlisis. Això garantiria que la Justícia pogués disposar de tota la informació necessària per imposar sancions proporcionals i ajustades a la gravetat real del delicte, garantint així un procés més just.” “La línia que s’hauria de seguir és la de dotar l’administració de Justícia de mitjans suficients perquè pugui determinar el grau de puresa o de concentració”, ressalta Joan Julià. Que afegeix a mode d’insistiment: “Hem d’encaminar-nos cap a un estudi més detallat de les substàncies, encara que, per contra, això suposi uns costos superiors per a l’administració de Justícia.”
Comentaris (5)