La decisió de la sala va ser veloç més no poder. Dijous tot just es va presentar el curs i divendres es va admetre a tràmit. Un recurs contra la no admissió de l’acció legal que acusa Alfons Alberca de prevaricació i omissió del deure de perseguir delictes. En cap cas l’acceptació del recurs comporta que automàticament el TS es posi a estudiar si el màxim representant de la fiscalia ha incorregut en suposats il·lícits. Només si el Tribunal de Corts havia o no havia d’admetre la querella com a pas previ a analitzar-la. I aquest temps d’anàlisi no té efectes suspensius.
Per tant, amb l’espasa de Dàmocles penjant del cap d’Alberca -de la querella en depèn almenys una petició per apartar-lo de la vista alhora que hi ha dues causes en seu administrativa que pretenen el mateix- i després d’una instrucció que el propi tribunal jutjador ha admès en múltiples ocasions que ha estat deficient, si no hi ha res de nou aquest dilluns al matí, a la sala magna de la Seu de la Justícia es reprendrà la vista, amb 24 processats que no necessàriament caldrà que es presentin tots.
Amb l’espasa de Dàmocles penjant del cap d’Alberca -de la querella en depèn almenys una petició per apartar-lo de la vista alhora que hi ha dues causes en seu administrativa que pretenen el mateix- i després d’una instrucció que el propi tribunal jutjador ha admès en múltiples ocasions que ha estat deficient
D’aquesta causa, per molt que se l’hagi volgut rebatejar com la ‘Gao Ping’, en depèn tot l’entramat administratiu i judicial que es va muntar al tomb de la BPA. I és que va ser a partir d’aquesta causa -les altres s’anirien obrint posteriorment per fer més gran la bola i justificar el monumental anàlisi de comptes encomanats a PwC del qual avui n’és prescriptor qui llavors era el ministre que va tutelar l’encàrrec, Jordi Cinca- que es va intervenir l’entitat bancària o que se’n va detenir i empresonar el seu CEO, Joan Pau Miquel.
I si la causa general s’ha rebatejat com a ‘Gao Ping’ és perquè el nucli central de l’acusació se cenyeix en les anomenades compensacions dineràries que majoritàriament es van fer amb l’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó, un home que era client de tots o gairebé tots els altres bancs del Principat i que operava, fa o no fa, de la mateixa manera. De fet, a més, en el moment que es van dur a terme, les compensacions no eren delictives. No estaven regulades com a il·lícites.
Per acabar-ho d’adobar, i essent cert que al tomb del denominat ‘cas Emperador’, a Espanya, on residia també l’empresari i mecenes xinès Gao Ping, es van atribuir un notable catàleg de delictes en relació amb el comportament del grup empresarial dependent de Ping que la pròpia justícia espanyola que el va acusar ha anat diluint. De fet, ni extorsió ni prostitució ni altres. Tot plegat ha acabat o arxivant-se o essent una evasió fiscal que no estava tipificada com a delictiva al Principat. I d’allí, o d’allò, en penja tot el d’aquí.
Comentaris