L’executiu bancari, processat en el marc de la causa general del ‘cas BPA’ i, tal i com va explicar a l’inici de l’interrogatori fet per la seva defensa, també inclòs en altres causes, ha evidenciat que els intercanvis eren una operativa de llarga tradició no ja al banc que acabaria intervingut arran del ‘notice’ del FinCEN que després les autoritats americanes van retirar en no poder provar cap de les acusacions que es formulaven sinó en el conjunt de la plaça financera.
El número 2 del banc va explicar amb claredat, i entre altres coses, perquè la seva declaració centra les darreres jornades i encara es preveu que s’allargui algunes més, que tant les auditories internes com les externes van constatar l’existència de l’esmentada operativa, que segon el Tribunal de Corts és la clau de volta de l’acusació que es formula i del cas que es jutja. I no només es va constatar sinó que es va reflectir en les auditories tot validant el procediment emprat.
També s’ha posat de relleu que no només va ser KPMG -firma per a la qual va treballar el processat en l’inici de la seva carrera professional- qui va auditar aquells temps BPA, sinó que una altra de les grans consultores internacionals, en aquest cas Deloitte, també va revisar totes les polítiques de prevenció de blanqueig i va auditar el banc durant molt temps. Fins i tot els dos anys posteriors al comunicat de l’INAF que el fiscal vol fer veure que prohibia els intercanvis.
Els diversos responsables del banc intervingut que han declarat fins ara han anat deixant clar que no era cert que l’INAF hagués prohibit l’intercanvi de diner. De fet, aquesta circumstància no es va discutir fins poc abans de la intervenció bancària i no va ser fins després, força mesos després, que la nota va entrar en vigor, per dir-ho d’alguna manera.