L’informe no és tan clar com això. Però sí que ve a dir que al juliol es va detectar un abonament superior al que havia d’haver estat. I és que, efectivament, com que la persona encarregada d’inspeccionar els òrgans judicials va ser nomenada el 6 d’abril però es va deixar anar passant el temps fins que es va regularitzar la seva situació i aquesta no es va donar fins a final de juliol, no va ser fins llavors quan es van fer els abonaments pertinents i el Tribunal de Comptes alerta que són més elevats del que tocava.
“S’ha posat de manifest l’existència de diferències salarials d’un treballador, les quals no han estat justificades per l’entitat. Es dona respecte d’un treballador que va ser nomenat el 6 d’abril de 2022, amb vigència des de la mateixa data del nomenament, del qual no hi ha evidències de que aquest hagi realitzat cap activitat laboral fins al mes de juliol”
El Tribunal de Comptes detecta la qüestió que considera diferències salarials sense documentació de suport. En aquest sentit, l’informe de fiscalització posa en relleu que “s’ha posat de manifest l’existència de diferències salarials d’un treballador, les quals no han estat justificades per l’entitat”. Aquesta situació “es dona respecte d’un treballador que va ésser nomenat per acord del 6 d’abril de 2022, amb vigència des de la mateixa data del nomenament, del qual no hi ha evidències de que aquest hagi realitzat cap activitat laboral fins al mes de juliol de 2022, moment en que se li abona en concepte salarial un import que difereix de l’abonat el mes immediatament posterior de 5.116 euros”.
En efecte, se li va abonar tot el treballat de cop, a raó d’uns 2.000 euros mensuals. La persona en qüestió, resident a París i que es desplaçava cada dues o tres setmanes al Principat per fer les seves anàlisis i poder procedir a elaborar els informes escaients, no tenia la situació de permisos i cobertures socials regularitzades com es va anar advertit. La manera de procedir, avisa el Tribunal de Comptes, “podria tenir la consideració de pagament indegut, donant origen a responsabilitats civils i administratives, en els termes que regula l’article 58 de la llei general de les finances públiques i amb els efectes que estableix l’article 60 de la referida norma”.
ALTRES OBSERVACIONS
Les altres observacions que fa el Tribunal de Comptes són tant o més tècniques que la referida a l’inspector en qüestió. En aquest sentit, al tancament de l’exercici 2022 els imports liquidats superaven els imports pressupostats, incomplint el principi d’especialitat quantitativa regulat l’article 15 de la llei general de les finances públiques en els conceptes de ‘110 Remuneracions bàsiques i altres, personal fix’, ‘160 Quotes seguretat social’ i ‘161 Prestacions socials’ corresponents a les despeses de personal per un import conjunt de 97.251 euros. Això vol dir que s’ha sol·licitat una dotació econòmica que, una vegada autoritzada i compromesa, se n’acaba canviant la destinació prevista.
Un altre retret que fa l’ens de fiscalització al Consell Superior (CSJ) és que no hi hagi manera de separar el que li tocaria abonar a l’òrgan de gestió judicial de la resta de serveis judicials dependents del ministeri en relació amb l’ús de les instal·lacions. Amb data 30 de juny de 2021 es va signar el conveni entre el Govern i el Consell Superior de la Justícia per la cessió gratuïta de l’ús de les dependències on es troba la seu del CSJ, així mateix, en el seu pacte segon, s’acorda l’afectació de la resta de l’edifici al servei públic de l’administració de Justícia i de la fiscalia general.
Malgrat que la cessió és gratuïta, el CSJ hauria de fer-se càrrec de certes despeses en proporció a l’espai que ocupa, que en virtut del conveni equival, més o menys, al 8,7% del total de l’edifici. Despeses com la seguretat o la neteja s’haurien de dividir. I una part, la més important, l’hauria d’assumir el ministeri i, l’altra, el CSJ. De moment la teoria és molt maca però a la pràctica ho paga tot el ministeri i, això, en certa forma, és el que el Tribunal de Comptes retreu.
Comentaris (18)