Inhabilitacions, multes econòmiques i publicació ‘exemplificant’ de la sentència en el ‘cas Mateu’

El Tribunal de Corts emet una resolució condemnatòria en el cas en què s’acusava l’ex-consellera general demòcrata de fer de lobbista per a BPA i tot i que rebaixa les pretensions de la fiscalia, les parts recorreran probablement contra la decisió

Comentaris

Una de les sales del Tribunal de Corts.
Una de les sales del Tribunal de Corts. Altaveu

Inhabilitacions per poder ocupar càrrecs públics o fins i tot, per votar; quantioses multes econòmiques encara que inferiors a les preteses inicialment per la fiscalia; i publicació al BOPA i en un diari escrit d’important difusió de la sentència condemnatòria. Les penes que limitarien les llibertats personals de moviments són en qualsevol cas condicionals. En essència aquestes són les circumstàncies de la sentència condemnatòria que ha dictat aquest migdia el Tribunal de Corts en relació amb el denominat ‘cas Mateu’.

Poc més de tres mesos després de celebrar-se la vista, el judici, que va fer seure al banc dels acusats l’ex-ministra, ex-ambaixadora i ex-consellera general Meritxell Mateu i el CEO de BPA Joan Pau Miquel per suposats delictes lligats a la corrupció. De fet, s’acusava Mateu, al seu dia parlamentària de DA, de fer de lobbista per a BPA, que tenia interès, a principi de la dècada passada, de posar en marxa un projecte de portatge salarial. Al seu dia es va posar l’acusació i tot l’entramat com una mena de judici a la manera de fer política que durant molts anys hi ha hagut al país.

El Tribunal de Corts, en certa forma, ha censurat aquella manera de fer tot i que la immensa majoria de testimonis que van desfilar davant els magistrats durant la vista van assegurar que no els constava que Mateu hagués facilitat cap informació confidencial, rellevant, als responsables de BPA. No sabien tampoc, però, que la llavors consellera formava part del projecte de portatges salarials del banc. Ara bé, tots els companys del grup parlamentari que van acudir a declarar durant el judici van assegurar que Mateu mai no els havia pressionat.

LA RESOLUCIÓ

El Tribunal de Corts ha absolt Mateu i Miquel dels delictes principals pels quals se’ls acusava. Però els ha condemnat pels delictes menors que se’ls atribuïen. En primera instància, a l’ex-parlamentària se la condemna per un delicte menor continuat de corrupció comès per un funcionari o autoritat a 18 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de dos anys. Per aquesta circumstància se la suspèn per a càrrec públic per al termini de dos anys i se l’imposa una multa de 30.000 euros.

El projecte de llei s'està tramitant al Consell General.

Relacionat

Judici a una manera de fer política

També se la condemna per un delicte menor d’abús d’informació privilegiada, també comès per una autoritat o funcionari públic, i per aquesta via se li imposa una multa de 50.000 euros i tres anys d’inhabilitació per a càrrec públic. Les autoritats judicials comissaran els 48.000 euros -o en el seu defecte els béns que pertoqui per aquell valor- que Mateu va percebre com a coordinadora del projecte que estava embastant BPA.

De la seva banda, al CEO del banc se l’imposen sis mesos d’arrest nocturn condicional, amb un termini de dos anys de suspensió, una multa de 30.000 euros i se l’inhabilita durant dos anys per a l’exercici de càrrecs públics i, també, per a drets públics, per un delicte menor continuat de corrupció realitzat per un particular.

De forma solidària, els dos condemnats hauran de fer-se càrrec de les despeses judicials. I també del cost de publicar la sentència quan sigui ferma al BOPA i a un diari escrit d’important tirada del Principat. Aquest és un fet molt poc habitual i estaria vinculat, aparentment, amb la voluntat exemplificant dels tribunals i, també, al fet que hi havia com a implicada un càrrec públic. De fet, quan va transcendir el fet, que Mateu havia treballat per a BPA mentre era parlamentària, la consellera va haver de deixar el càrrec.

RECURSOS

Les parts condemnades estudiaran ara la sentència dictada i valoraran fer recurs. Tant la defensa de Mateu com la de Miquel demanaven l’absolució de sengles representats en considerar que no hi havia res de penalment perseguible. I que tot plegat se circumscrivia en tasques en l’àmbit laboral i de relacions institucionals. També la fiscalia, que es va mostrar molt bel·ligerant durant el judici fins al punt que Mateu va acusar l’acusació pública d’estar-se “acarnissant”, haurà de valorar si vol que se sigui més dur en la condemna.

Meritxell Mateu el 2016, quan va anunciar la seva dimissió.

Relacionat

“Una consellera rasa què vol que modifiqui?!”

Per a Mateu, la fiscalia, durant el judici va demanar per un dels delictes 18 mesos de presó -que no va aclarir si ferms o, ben probablement condicionals, i 2 anys de retirada del carnet públic de consellera general, 2 anys de prohibició de contractar amb entitats públiques, 2 anys més d’inhabilitació de drets públics, i 25.000 euros de multa. I per l’altre delicte -en els dos casos considerats continuats- se li demanen 3 anys de presó, 5 anys d’inhabilitació per a càrrecs públics, 6 anys de prohibició de l’exercici de drets públics i 100.000 euros de multa.

A més, va proposar que se li comissessin els 48.000 euros que se li van pagar per coordinar el projecte. Aquesta és la mateixa quantitat que reclamava com a multa per a Joan Pau Miquel, per a qui l’acusació pública sol·licitava una pena única de 2 anys de presó, 4 anys de prohibició de contractar amb administracions i 3 anys sense poder exercir de drets públics. En els dos casos, la fiscalia voldria que s’obligués a publicar la sentència. Tot plegat, un fet i una rellevància força inèdita com al seu dia es van encarregar de destacar les defenses.

Comentaris (9)

Trending