El noi va ser detingut divendres pels volts de 2/4 de 9 del vespre després que la col·laboració ciutadana resultés definitiva. El treball dels investigadors del grup de delictes contra el patrimoni de la policia més la difusió de les imatges extretes de les càmeres de seguretat de l’estació de servei van permetre, després d’hores de cert desconcert, descobrir la identitat del jove. Resident a la parròquia d’Encamp mateix.
De fet, una vegada es va tenir clara la situació i es van poder fer els contactes pertinents, la policia va acabar arrestant el presumpte atracador al seu domicili mateix. En principi, no hi ha cap mena de dubtes que l’ara empresonat és l’autor de l’atracament, que el va perpetrar exhibint al dependent de la benzinera un ganivet de cuina d’uns 25 centímetres. Un ganivet que molt probablement seria de casa seva mateix.
Es tractaria d’un jove amb problemes de diversa naturalesa, però que divendres va actuar amb tota fredor i sense cap mena de dubte, aconseguint uns 500 euros que en aquell moment hi havia en efectiu en la caixa del mostrador de l’estació de servei del nou vial d’Encamp. Malgrat el desconcert inicial i l’activació de la denominada ‘Operació Gàbia’, hores d’ara sembla evident que el jove va actuar sol i es va moure sempre a peu.
Aparentment hauria anat directe de casa a la gasolinera i de la gasolinera a casa, on s’hauria estat fins que la policia el va anar a cercar després de descobrir-lo. La motivació de l’atracament no se sap. Sí que sembla clar que el jove és conflictiu però això, en principi, no suposa cap element atenuador i, en tot cas, serà feina de la defensa d’acreditar-ho en el marc de la investigació complementària, de la instrucció, que s’ha de fer a partir d’ara.
De fet, i segons algunes fonts, si no ha declarat pel moment -a la policia el jove no hauria volgut ni tan sols l’assistència d’advocat- seria per mirar que baixi l’alarma social causada per la seva acció i que en uns dies properes pugui explicar sense tanta pressió el perquè de la seva actuació, que ha causat estupefacció i desànim en col·lectius que es dediquen a donar suport a persones amb trastorns malgrat que es mantenen en un segon pla i totalment fora del focus davant d’un fet de tanta gravetat.