Indignació entre els processats de BPA per una nova causa ‘caiguda del cel’

Una part dels executius bancaris que estan sent jutjats en la causa general del ‘cas BPA’ es veuen implicats en una nova querella que fins avui desconeixen i ara estudien accions legals tant per rebatre-la com denunciar la filtració il·legal de dades

Comentaris

Processats i advocats del 'cas BPA' durant un recés d'una de les sessions.
Processats i advocats del 'cas BPA' durant un recés d'una de les sessions. Toni Solanelles

Una nova causa de la qual els implicats encara no en coneixen els detalls està generant una forta indignació entre els processats en moltes de les derivades del ‘cas BPA’. Els prolegòmens de la sessió judicial d’aquest dimecres de la vista per la causa general de l’afer que va esclatar el 2015 han estat marcats, justament, pel fet que hagi transcendit el contingut d’una querella que els querellats ni tan sols coneixen. De fet, no és fins avui que han estat citats els primers querellats per ser notificats de la nova causa.

La indignació és màxima per la indefensió que suposadament causaria la filtració que es considera il·legal de dades i l’intent de llançar prejudicis contra els implicats. De fet, segons fonts dels implicats, s’estan estudiant diverses accions legals. D’una banda, per rebatre les acusacions que es formulen en la querella, i que no es podran concretar fins que no estiguin tots els querellats notificats i, per tant, que se sàpiguen fil per randa els detalls de la presumpta activitat financera il·legal que suposadament s’atribueix a un grup d’onze persones, deu de les quals estan processades en el marc de la causa general. I, de l’altra, s’estan analitzant accions contundents contra la filtració de dades.

Sense tenir encara les concrecions de la querella, les fonts dels processats consultades consideren que “és irònic i hipòcrita perseguir un banc andorrà des d’Andorra per activitat financera il·legal per la recerca de clients no residents al Principat” i que en gran mesura estaven establerts a l’Amèrica Llatina. Els processats emmarquen la querella que se’ls ha de notificar els propers dies en un intercanvi d’accions o una resposta a la desesperada, asseguren de l’AREB, atès que tant l’organisme com els seus principals directius estan també querellats en afers que es consideren “molt escandalosos” i que més enllà dels actors privats han suposat un gran perjudici per a l’Estat.

“És irònic i hipòcrita perseguir un banc andorrà des d’Andorra per activitat financera il·legal per la recerca de clients no residents al Principat”

En aquest sentit, els consultats recorden que hi ha a tràmit però pràcticament parades querelles en relació amb tota la migració que es va fer al seu dia i, també, en relació amb els bons convertibles -més coneguts com a CoCo’s- que es van emetre al seu dia i que van suposar un benefici molt gran per a JC Flowers i un menyscabalament per a l’Estat d’uns 90 milions d’euros. Alhora, es recorda també el forat que l’administració ha generat a BPA des que l’entitat va ser intervinguda i la voluntat que hi hauria, d’una manera o altra, de recuperar allò que s’ha perdut.

El malestar encara és més evident perquè porta a pensar que l’informe de PricewaterhouseCoopers (PwC) sobre el qual giraria la nova querella interposada, seria el mateix que fa poques setmanes la representació lletrada del Govern va voler incorporar a la causa general del ‘cas BPA’ durant una de les sessions de la vista. En efecte, durant la declaració del director general de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Òscar Gelabert, al torn de l’interrogatori que pretenia fer l’acció particular exercida per l’executiu a través de l’advocat Manuel Pujadas, aquest lletrat va demanar incorporar al cas un informe de la consultora multinacional que durant anys va estar escrutant tots els comptes i clients i tota la documentació de BPA.

A l’advocat del Govern se li va demanar que exposés d’on sortia l’informe, en quin marc s’havia elaborat i tot un seguit de detalls que Pujadas va estimar-se més no donar. De fet, la presidència del Tribunal de Corts que jutja la causa general del ‘cas BPA’ ja havia advertit l’advocat que la petició per incorporar aquell informe -o l’informe en concret per ser més exactes- no venia a tomb i, per tant, la seva admissió en el sumari va ser desestimada.

Comentaris (13)

Trending