Després de diverses discussions jurídiques, els tribunals finalment van imposar al condemnat una indemnització de 335.768,66 euros, que serien els diners corresponents a les hores de més que va fer, a les vacances indegudes i als altres conceptes salarials que al seu dia no se li van pagar. De fet, tampoc mai durant aquells anys va ser ni cotitzat a la CASS ni tan sols se’l va regularitzar a nivell d’immigració. En fi, era un ‘home fantasma’ a Andorra que va sortir a la llum quan el novembre del 2019 va patir un accident laboral que ja no es va poder tapar. Fins llavors, fins i tot si es posava malalt o es feia alguna lesió se’l traslladava a l’hospital de la Seu, se li feien les cures pertinents, i tal dia farà un any.
Tot i que quedés clarament fixada la indemnització a abonar a la víctima, el condemnat va al·legar que només podia pagar 20.000 euros. I a tot estirar, quotes mensuals de 700 euros. La Batllia va establir que havia d’abonar 1.500 euros mensuals i la defensa de l’home, que com a mínim n’hauria d’aportar prop de 3.000, perquè sinó, la indemnització que li pertoca no la percebria íntegrament mai abans de la jubilació. I així les coses es va iniciar una altra discussió que ha suposat, segons les fonts, que no hagi aportat ni un euro de la qualitat establerta.
Si no paga els més de 330.000 euros, com a molt, hauria d’anar a dormir un parell de mesos al centre penitenciari
I com han assegurat les fonts, a la defensa de l’home no li interessa ni poc ni gens reclamar que se li apliqui la pena principal. Perquè tan sols li van posar dos mesos d’arrest nocturn que no hauria de complir sempre que abonés la responsabilitat civil. O sia, si no paga els més de 330.000 euros, com a molt, hauria d’anar a dormir un parell de mesos al centre penitenciari. I res més. Per això a la defensa li interessa més que es miri d’indagar sobre el patrimoni del condemnat perquè s’aclareixi si l’home pot accelerar l’abonament de la indemnització.
Amb tot, un episodi tan greu s’estaria gestionant de molt mala manera. I l’home, que encara manté seqüeles de l’accident laboral que va posar al descobert la degradant situació, amb prou feines si pot fer algunes hores de feina al dia alhora que rep ajuts socials. “No s’entén de cap de les maneres que això pugui estar passant a Andorra ben avançat el segle XXI”, han indicat les fonts, que reclamen molta més seriositat i rigor de totes les institucions que poden arribar a intervenir en un cas com aquest: des de l’administració general a la Justícia.