El número 2 de l’entitat ha començat a respondre aquest dilluns les defenses dels processats en la causa general del ‘cas BPA’. La representació lletrada que en nom del Govern exerceix l’acusació particular ha llançat una bateria de preguntes a l’aire més curta del que es podia pensar. Tampoc l’alt executiu bancari ha respost les preguntes formulades per l’advocada que representa els interessos de la societat BPA, ara sota tutela de l’AREB.
La representació lletrada que en nom del Govern exerceix l’acusació particular ha llançat una bateria de preguntes a l’aire més curta del que es podia pensar. Tampoc l’alt executiu bancari ha respost les preguntes formulades per l’advocada que representa els interessos de la societat BPA, ara sota tutela de l’AREB
Però sí que ha anat desgranant algunes explicacions a tomb de les preguntes dels defensors amb algunes qüestions que, de tant en tant, anava interposant, molts cops a mode de matís o precisió, el tribunal presidit pel magistrat Enric Anglada. Fins aquest dimarts, aparentment, no s’entrarà en el fons de la matèria, ja que durant la jornada l’adjunt a la direcció general hauria de començar a respondre el seu lletrat, que ja ha advertit en diverses ocasions durant la sessió que detallarà fil per randa totes les operacions en què va participar el processat.
Entre altres coses, el número 2 de BPA ha deixat clar que mentre el banc va estar en funcionament, el que estava prohibit “era el trasllat transfronterer d’efectiu” que en cap cas es va produir per responsables o integrants de l’entitat bancària i que mai “no es va considerar que la normativa inclogués els intercanvis”. L’executiu bancari també ha assegurat que “tots els bancs, tant andorrans com internacionals, feien intercanvis d’efectiu”. I ha posat l’exemple de bancs suïssos en hotels argentins.
En respondre les defenses dels altres acusats, en gran mesura ha hagut d’exposar el dirigent de BPA la seva relació, sempre professional i sense anar més enllà, que mantenia amb altres processats. Ha assegurat estar convençut que ningú va pretendre ni enganyar ni alterar res i que tothom assumia les seves responsabilitats, essent el primer filtre de control, per exemple, el que exercien els gestors. El número 2 de BPA ha estat demanat per si l’ex-CEO de BPA, Joan Pau Miquel, feia anar els comitès directius o de prevenció a la seva conveniència.
I el declarant ha afirmat que “no, perquè sinó, no caldrien polítiques de prevenció del blanqueig”. Alhora, Miquel hauria estat “el primer que s’hauria carregat el comitè si hagués cregut que no calia”. En aquest marc, i també demanat per l’actuació d’altres directius processats que el número 2 tenia per sota, ha deixat clar que no s’intentava influenciar, tot lamentant que hi ha qui “es pensa que som titelles”.
Comentaris