Només hi ha hagut dos noms, fins ara, que han fet el consens i que han estat confirmats com els primers compareixents que segur que ho faran: el controvertit i jubilat comissari de policia espanyol José Manuel Villarejo i l’empresari andorrà i propietari de BPA fins a la seva nacionalització Higini Cierco. Fonts properes a la comissió han confirmat que hi ha molt interès en saber què va passar a Andorra i si autoritats espanyoles, policials o d’altra naturalesa, van atacar un Estat tercer.
No obstant, la sensibilitat de la qüestió i les disputes al tomb de qüestions que no venen al cas -com la de la llei del ‘Sí és Sí’- fa que no hi hagi manera de consensuar un sistema de votació que permeti triar els compareixents. Les diverses formacions polítiques presents al Congrés espanyol, i en particular les formacions nacionalistes de Catalunya, sobretot, però també del País Basc i Galícia han demanat la compareixença de nombroses personalitats de tota mena. Per ara no hi ha acord en com s’han de triar.
Es dona per fet, és clar, que Villarejo i Cierco no seran els únics compareixents. De fet, com que el PP no està disposat a què sigui citat Mariano Rajoy, pactarà abans qualsevol altre possible declarant amb qui sigui abans no hi hagi la possibilitat que pugui ser reclamat l’expresident espanyol. A banda dels compareixents, també s’ha sol·licitat l’aportació de nombrosa documentació.
CONNIVÈNCIA
Alguns dels documents que s’han demanat haurien de poder evidenciar la suposada connivència entre autoritats andorranes i espanyoles per tal de facilitar presumptes investigacions al tomb de BPA que, a posteriori, justifiquessin les greus acusacions que es van formular, de vegades prefabricades, per tal de poder més tard tenir accés al banc amb la intenció de poder-hi trobar el que finalment no es va trobar perquè no hi era: comptes de dirigents nacionalistes catalans.