Govern valora en 25 euros al dia la llibertat dels ciutadans

Tres detinguts a la Rabassa en una operació antidroga en ple confinament reclamen que se’ls indemnitzi per haver estat a la presó cent dies més del que tocava

El mur d'accés al centre penitenciari.

Tres dels quatre joves que van ser detinguts a la Rabassa el maig del 2020, en ple confinament, carregats amb quatre quilos de marihuana reclamen que se’ls compensi per haver estat cent dies més del que tocava a la presó. Entre el novembre i el desembre d’aquell any, i a partir de recursos de la defensa i de la fiscalia, els nois van sortir i van entrar de la Comella, i la batlle que instruïa el cas es va oblidar al seu moment de prorrogar-los l’empresonament provisional fins que el Tribunal Constitucional (TC) en va ordenar el seu alliberament, justament, per l’error de la jutgessa.

Ara, els processats demanen que se’ls compensi per aquell temps de més que van estar privats de llibertat. En vistes diferents davant el plenari del Tribunal Superior, la defensa de cadascun dels implicats en la causa han clamat contra les anomalies judicials. I contra la vulneració a la presumpció d’innocència que se’ls està fent. En aquest sentit, i en resposta a les al·legacions del Govern, un dels advocats ha deixat clar que “ens sobta i fins i tot ens arriba a ofendre” que la representació lletrada de l’administració mantingui, en certa manera, que havent estat enxampats amb marihuana a sobre els joves no estan en disposició de reclamar gran cosa.

Alliberats quatre joves detinguts a la Rabassa fa gairebé un any amb tres quilos de marihuana

Més enllà de lamentar el nul respecte a la presumpció d’innocència o l’abús que fan els tribunals de la presó provisional, els advocats han recordat que “cap ciutadà no ha d’haver d’assumir que se li vulnerin els seus drets”. I menys encara si es tracta d’un de tan fonamental com el dret a la llibertat. Des del moment que el Tribunal Constitucional va ordenar l’alliberament dels joves perquè no se’ls havia prorrogat la presó provisional i la batlle va voler fer valdre un criteri que ha quedat clar que no és l’encertat -interpretar que la presó provisional no és de quatre mesos, i per tant, de data a data, sinó de 120 dies-, els advocats entenen que l’error judicial ja s’ha reconegut.

FISCALIA I GOVERN

Però ni el Govern ni la fiscalia no accepten que hi hagi hagut una errada que hagi de donar lloc a una indemnització. “No és un error palmari, no és un error evident, no és un error groller, és una interpretació més favorable (la que fa el TC)”, ha dit el fiscal general, Alfons Alberca. “No estem en el supòsit de decisions absurdes, arbitràries…”, ha defensat la representació lletrada del Govern, que ha destacat que “la Justícia ha funcionat perquè han pogut fer ús (els afectats) dels mecanismes judicials” i “malgrat que hi ha hagut una vulneració del dret a la llibertat, això no dona dret a reclamar error judicial o anormal funcionament de la Justícia”.

Per a la representació legal del Govern, els afectats encara estan pendents de judici i, per tant, encara podrien haver de tornar a entrar a la presó, per la qual cosa els cent dies de més -que creuen segons la Batllia que serien tot just onze- que van fer en el seu moment es podrien arribar a descomptar més endavant. I això és el que ha enfurismat més els advocats defensors. Que se’ls condemni abans d’hora. O que el fiscal es contradigui. I en una causa -la Silvestre- consideri que els terminis per fer la demanda han caducat i, en altres, que l’acció s’ha fet abans d’hora.

En fi, cada representació lletrada dels processats -en aquest cas víctimes d’una sobreestada a la presó que no tocava-, ha fet els càlculs pertinents per demanar el que reclamen per cadascun dels seus clients. Que si el que haurien guanyat treballant aquells dies i no van poder-ho fer, que si el dany moral sofert… el seu i el dels seus familiars… I aquí ha ressortit el que xifra Govern per cada dia de privació de llibertat. En el cas que es reconegués que se’ls va vulnerar el dret a la llibertat, l’executiu considera que s’hauria d’abonar 25 euros per dia. És a dir, que la llibertat dels ciutadans, segons el dret comparat que aplica el Govern, s’ha de xifrar en 25 euros el dia, “que no arriba ni al salari mínim mitjà”, ha lamentat un dels advocats.