Esdevenir actor civil vol dir, més o menys, ser part d’una causa per reclamar indemnitzacions econòmiques en relació als perjudicis soferts. En aquest cas, el Govern considera que hi hauria “persones físiques que directament o per mitjà de terceres persones per elles contractdes, han promogut i cercat dur a terme actuacions contra les institucions i administracions públiques andorranes per tal de, fins allà on en tenim coneixement, d’atacar-les, desprestigiar-les, degradar-les, vexar-les davant les opinions i institucions públiques andorranes i estrangeres”.
L’executiu lliga el denominat ‘cas Anaclet’ amb el ‘cas BPA’ i culpa de tots els mals els suposats responsables -a diferents nivells- del banc. I com que el ‘cas BPA’ i les seves derivades, sempre segons el Govern, han causat nombrosos danys i perjudicis materials i immaterials, el Govern vol reclamar tot el cost de les mateixos. La decisió adoptada a proposta del cap de Govern, Xavier Espot, segons ha pogut saber ara l’Altaveu data del 7 de desembre. Cinc dies després, l’advocat designat per aquestes causes per l’executiu, Manuel Pujadas, ja presentava l’escrit sol·licitant a la batlle instructora que es considerés el Govern part en l’afer.
El Govern, doncs, vol continuar posant pressió contra l’antiga propietat de BPA per, suposadament, distreure l’atenció respecte dels efectes que va tenir l’‘Operació Catalunya’ sobre el Principat en general i BPA en concret
En cap moment se cita ni la família Cierco ni cap nom de cap responsable de BPA, però és evident que el Govern es vol assegurar que la Justícia persegueixi els antics màxims accionistes del banc intervingut per si mai haguessin tingut cap vinculació amb el controvertit comissari de policia jubilat José Manuel Villarejo. El Govern, doncs, vol continuar posant pressió contra l’antiga propietat de BPA per, suposadament, distreure l’atenció respecte dels efectes que va tenir l’‘Operació Catalunya’ sobre el Principat en general i BPA en concret.
I és que contrasta la persistència del Govern en qualsevol derivada judicial que té a veure amb BPA i les seves suposades males praxis i, en canvi, el consell de ministres mai ha fet cap acció contundent per demanar responsabilitats a Espanya respecte de les seves maniobres, o de les maniobres d’alguns comandaments polítics i policials que, suposadament, haurien acabat comportant la intervenció del banc ara en vies de resolució.
De fet, i malgrat l’afirmació enregistrada de qui al 2014 era l’agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, l’inspector de policia Celestino Barroso, que si els dirigents de BPA no donaven resposta satisfactòria a les demandes que farien persones que resultarien ser integrants de la mal anomenada policia patriòtica espanyola, Banco Madrid i la seva matriu andorrana serien objecte d’un cop de destral, el Govern mai no s’ha personat en aquesta causa, que ha acabat sent el ‘cas Rajoy’ o derivada andorra de l’‘Operació Catalunya’.
Ni tan sols l’executiu mai no s’ha pres seriosament la possibilitat de promoure una actuació contundent per tal que es deixi sense efecte la immunitat diplomàtica de Barroso per tal de poder-li demanar exigint que digui la veritat què va passar a l’ambaixada d’Andorra quan la ‘xuclada’ de dades bancàries o com va anar tot l’entramat que hi hagués darrera d’aquella advertència que es va fer al llavors CEO de BPA, Joan Pau Miquel, i que aquest va gravar amb el telèfon mòbil i va poder recuperar més o menys al mateix temps que va ser alliberat provisionalment després de gairebé dos anys a la Comella.