L’article de la controvèrsia és el 3. En el seu redactat original, s’indicava que l’accés electrònic l’hauran d’utilitzar “els tribunals, el ministeri fiscal, els cooperadors i professionals de la justícia i les administracions i entitats públiques que es relacionen amb l’administració de Justícia, incloent-hi el cos de policia”. L’apartat segon ampliava aquesta obligatorietat també “a les persones jurídiques”. Per tant, a empreses i altres entitats com ara sindicats o associacions.
En el seu dia, Terceravia entenia que aquesta obligatorietat podia, fins i tot, ser contrària a la Constitució. Així ho recorda el conseller Joan Carles Camp: “Poden haver-hi empreses o persones que, per les seves capacitats cognitives, no hi podran tenir accés”. Per això, entre les esmenes parcials presentades al text, una del grup demanava la supressió de l’article.
Aquesta, però, no ha estat acceptada. En canvi, a la comissió sí que s’ha treballat una proposta de modificació elevada des del grup socialdemòcrata. Finalment, s’ha acordat un redactat diferent. En ell, s’indica, pel que fa a les persones jurídiques, que hauran de fer servir aquest sistema “les que acompleixin els requisits establerts reglamentàriament”. És a dir, serà Govern qui dictamini, mitjançant una normativa específica, quines ho han de fer obligatòriament amb aquest sistema.
La solució, però, no acaba de convèncer Terceravia. “No volem que hi hagi interpretatibilitat. Tampoc es pot poder donar tant poder a Govern a aquests temes. No podem mirar cada dimecres què ha canviat. Això provoca inseguretat jurídica”, ha lamentat Camp, que considera que amb les lleis “les coses, com més clares quedin, millor”. I és que recorda que “una cosa és la voluntat del legislador quan es fa la llei i una altra com s’interpreta després”.
El parlamentari massanenc deixa clar que la fórmula acordada a la comissió de Justícia i Interior no el satisfà. “Genera dubtes”, afirma.