De fet, no només ha negat que hagués exercit cap mena de pressió. Ni tan sols ha reconegut haver citat el processat a una trobada que s’hauria celebrat durant l’any 2017. Segons Alberca, hauria estat l’ex-empleat de BPA qui hauria demanat hora per poder-se reunir amb el fiscal per tal de saber per quin motiu l’acusava. Les dues versions ben contraposades han fet saltar guspires de molts quirats durant la jornada de tarda de la sessió judicial. Els retrets han estat molt durs. Fins a tal punt que el president de la sala, el magistrat Enric Anglada, ha advertit els tres protagonistes que si seguien pel camí embrancat, de dura enganxada, es veuria obligat a obrir diligències penals als implicats i enviar el cas a un batlle perquè investigués què caram va passar en aquella trobada. Anglada s’ha interessat per si el processat havia denunciat les suposades pressions, circumstància que no va passar, i ha deixat caure la possibilitat d’interposar una querella contra el fiscal.
En principi la defensa de l’acusat ha explicat que no es va considerar oportú al seu moment. Però ara s’estaria valorant. Almenys una vegada closa la sessió s’hauria posat sobre la taula. I és que semblaria que altres implicats, poc després que la batlle instructora dictés l’aute de processament, s’haurien sentit sondejats per mantenir algun tipus de trobada amb la fiscalia. Tot plegat ha sortit aquest dimecres a la llum arran de la dura pugna entre processat, advocat i fiscal general.
DECLARACIONS
La jornada s’havia iniciat amb els darrers serrells de la declaració de qui havia estat subdirector de l’àrea d’internacional del banc. Entre altres poques coses, ha insistit en la relació tensa que mantenia amb l’assessor jurídic de l’àrea. Ha assegurat que el comportament d’aquest jurista especialment amb l’oficina de Panamà era molt qüestionable. De fet, era un tarannà altiu en general. Després de la intervenció dels comandaments principals del banc, finalment la situació es va poder reconduir i no va arribar la sang al riu.
Els implicats en l’afer consideren que es vol fer veure que els organismes de control de BPA eren un bluf per així poder sostenir l’acusació
Finalitzada la declaració del subdirector d’internacional, s’ha passat a escoltar el primer dels gestors rasos, per dir-ho d’aquesta manera. I s’ha notat més encara que el fiscal general pretén collar per buscar escletxes entre els diferents processats i mirar d’enfrontar-los. El gestor processat s’ha negat a respondre les preguntes de la fiscalia, de l’acusació particular i de la representació de la intervinguda BPA. Als advocats defensors que han volgut formular-li qüestions sí que els ha respost. Fins on ha pogut.
El processat ha admès que “al banc es feia el que deia el director general perquè un banc és una empresa privada i hi ha una jerarquia”, però també ha deixat clar que hi havia certs organismes, com el comitè de prevenció de blanqueig (CPB), on tots els seus integrants tenien veu i la mateixa qualitat de vot. I que les decisions s’adoptaven per unanimitat. El seu advocat li ha demanat si el CPB era un bluf. I el gestor acusat, que ha deixat clar que fa un parell d’anys va patir una malaltia que li impedeix recordar-ho tot, ha assegurat amb fermesa que “això del bluf és la invenció de l’acusació. Per això estem aquí. El CPB era un comitè molt seriós que complia tota la normativa fil per randa”.
I després ha estat quan s’ha embolicat la troca. L’advocat defensor ha demanat al seu patrocinat què havia succeït durant una reunió que s’havia celebrat el 2017 a la fiscalia. I quan el processat es disposava a explicar que havia estat citat pel fiscal, Alberca ha saltat. I aquí la tensió ha pujat molts graus. El fiscal general ha assegurat que el processat havia anat a demanar hora per trobar-se amb el l’acusador públic perquè volia saber de què se l’acusava. Però se li hauria explicat que sense advocat res de res.
ENGANXADA
I a partir d’aquí l’enganxada ha estat de campionat, perquè l’advocat defensor ha saltat per dir que qui mentia era el fiscal. Que havia estat ell qui havia citat el processat. Alberca s’ha remès a un secretari judicial que podria donar fe de com havia anat el tema i ha comminat l’altra part a explicar com havia anat la trobada, de la qual no n’hi ha cap acta. L’enfrontament verbal ha estat dur, amb l’advocat i el processat acusant el fiscal d’haver convocat la trobada i Alberca visiblement enutjat i gairebé fora de sí negant-ho.
El president de la sala que jutja els fets ha reconegut que el rerefons de la disputa, que ha estat molt dura en alguns moments, “no té incidència en l’acusació però sí que responen a fets col·laterals molt greus”
En aquest punt Anglada ha intervingut per anunciar que si la cosa seguia igual obriria diligències penals als tres i que fos un batlle que investigués què havia passat. Per al magistrat del Tribunal de Corts, malgrat que el rerefons de l’enfrontament, d’una versió contra l’altra, “no té incidència en l’acusació sí que responen a fets col·laterals molt greus”. L’advertència ha fet inicialment aturar les friccions d’alta volada. Però la continuació de l’interrogatori ha tornat a fer encendre la metxa.
I és que tant l’advocat com el processat han tornat a parlar de la trobada amb el fiscal al·ludint al fet que havia estat convocada per Alberca. El defensor ha preguntat al seu patrocinat si s’havia sentit pressionat i l’acusat, a la seva manera, ho ha reconegut. I el lletrat encara ha deixat clar que davant de segons quines circumstàncies la fiscalia té la facultat, en certa manera, “de pertorbar la persona que s’ha convocat”.
I els llamps i els trons han tornat a caure a la sala però una mica més controlats. Aquí ha estat quan el president de la sala ha acabat insinuant que si hi havia hagut pressions no acabava d’entendre perquè no s’havia formulat una denúncia o fins i tot una querella. En aquell moment es va deixar passar la ‘cosa’. Però vist com s’ha embolicat tot ara, encara que és poc probable que passi res, no està del tot descartat que hi hagi alguna acció judicial. Encara que sigui per veure una mica la cara de sarcàstica fúria que tot sovint evidencia el fiscal general quan formula preguntes que sap que no tindran resposta.
ANGLADA I EL SUPERIOR
I encara el magistrat president, Enric Anglada, ha tingut algun moment -entre episodis de distensió que, que quedi clar, el jutge sap generar d’allò més bé- per llançar algun dard enverinat als companys de la sala que jurisdiccionalment té per sota. I és que aquest dijous com a mínim quatre dels advocats que participen en el procés no podran acudir a la vista perquè tenen altres compromisos, especialment davant el Tribunal Superior. Això ha portat el magistrat del Tribunal de Corts a mostrar la seva indignació.
Anglada ha explicat que feia molt temps que totes les jurisdiccions de la casa i fins i tot la cúpula judicial tenen el calendari del judici del ‘cas BPA’, que és la mare de tots els judicis haguts i per haver i, per tant, li semblava “incomprensible” que s’haguessin fixat altres vistes en què també hi han d’intervenir lletrats que estan immersos en la causa de totes les causes. En el judici que, probablement, entrarà a la llista de rècords Guinness per la seva llargada. De fet, probablement ja ha fet mèrits més que suficients.