Els fets pels quals s’acusa l’empresari andorrà haurien ocorregut, segons les autoritats franceses, entre l’1 de gener del 2018 i el 8 d’octubre del 2019 a París, en el departament d’Essone, a la regió d’Illa de França, “en tot el territori nacional francès i de forma indivisible, en altres llocs de fora de França”, segons les interlocutòries de la sala penal de l’Audiència nacional espanyola a les quals ha tingut accés l’Altaveu.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, es tractaria d’unes inversions realitzades per l’empresari esmentat sobre les quals hi hauria disparitat de criteris, atès que l’home consideraria que no hi ha cap anomalia mentre que la fiscalia francesa troba que l’operativa va ser fraudulenta i per això li exigeix comptes. De fet, les autoritats franceses ja hauria mirat que la Justícia andorrana accedís a l’extradició de l’home però no s’hauria cursat la petició. Finalment, el 30 de setembre passat la fiscalia del Tribunal Judicial de París hauria emès una ordre europea de detenció i entrega que no operava en territori andorrà però sí a Espanya.
I hauria estat aquí quan s’hauria detingut l’empresari andorrà i posteriorment se’l va alliberar. Però amb mesures que li impedeixen sortir del territori espanyol. L’implicat hauria fet accions legals tant contra l’ordre de detenció com contra les mesures que l’impedeixen tornar a Andorra de forma natural. I la sala penal de l’Audiència nacional ha rebutjat les pretensions de l’empresari i, per tant, ha validat les decisions adoptades pel jutjat d’instrucció.
Sobre la qüestió de fons, l’home hauria al·legat que els fets que se li atribueixen haurien tingut lloc a Londres, que no és nacional francès, que l’Estat requeridor “no té competència per executar la pena imposada o la mesura, que mai no ha fet ocultació de proves ni té intenció de fugir de les autoritats espanyoles i que les proves per les quals l’acusació es dirigeix en contra seva no són concloents, negant haver tingut cap participació en els fets pels quals és reclamat”.
L’implicat lamenta que poc menys que una confusió arran d’uns fets que manté que van tenir lloc a Londres s’hagi vist immers en la situació que es troba, però les autoritats judicials espanyoles li han deixat clar que aquestes qüestions les haurà de defensar davant la fiscalia del Tribunal Judicial de París que el reclama
L’Audiència nacional espanyola, però, recorda a l’empresari andorrà que “els motius de fons pels quals s’hagi adoptat l’ordre o resolució només podran ser impugnats mitjançant un recurs interposat en l’Estat membre de l’autoritat judicial d’emissió”. En fi, que si vol, ja discutirà a França el que s’escaigui quan l’hagin enviat cap allà. I també deixen clar les autoritats judicials espanyoles que no és ben cert que no se li hagués notificat mai res des de les autoritats franceses al seu domicili a Andorra, perquè la policia andorrana hauria corroborat que allí on es van enviar les notificacions és on efectivament viuria l’empresari reclamat.
El segon element contra el qual ha actuat l’empresari que ‘busca’ França i que també li ha estat desestimat per la sala penal de l’Audiència nacional espanyola té a veure amb les mesures que se li van imposar quan se’l va alliberar després que es fes efectiva la detenció. Se’l va alliberar amb l’obligació de fixar un domicili a Espanya, de no deixar en cap moment el territori espanyol -per la qual cosa se li va retirar el passaport- i amb l’obligació d’haver-se de presentar cada quinze dies davant el jutjat que s’acordi.
L’empresari andorrà refutava les mesures imposades, que els tribunals espanyols consideren proporcionades al risc de fuga, considerant que s’ha vist embolicat en un cas pel simple fet d’haver estat esmentat en un atestat policial. I després exposava que el fet de no poder sortir d’Espanya l’impedeix fer-se càrrec de la seva mare, de molt avançada edat, i que resideix a Andorra. Però la sala penal de l’Audiència nacional espanyola, que torna a deixar clar que no es pronuncia sobre els motius de fons, també conclou que les limitacions imposades no impedeixen que la mare de l’empresari pugui estar degudament atesa.
En primer lloc, perquè no s’ha acreditat ni que la dona necessiti l’atenció que el reclamat per França pressuposa ni, encara menys, no s’ha justificat que l’implicat és l’única persona que es pot fer càrrec de la dona. Alhora, es recorda que les mesures imposades es poden flexibilitzar puntualment. I que es pot facilitar de forma justificada i motivada desplaçaments puntuals a Andorra per fer-se càrrec, si s’escau, de la dona. Però també es recorda que l’entrega a França és imminent.
Comentaris (8)