En efecte, fa unes quantes setmanes, en una assemblea ordinària, es va aprovar per majoria la subscripció a l’esmentada base de dades. Una subscripció que es feia de manera global des del Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA) i que suposava un increment de 340 euros en la quota anual de col·legiació per a tots els lletrats exercents. Aquests diners van directament destinats a la subscripció de leslleis.com. Per tant, si hi ha uns 240 exercents, vol dir que es destinen a la contractació del portal més de 80.000 euros cada any.
A banda que són molts diners, la fractura en l’advocacia, que es va posar de manifest dimarts durant una assemblea extraordinària que tenia per objecte designar vicedegà nou del CADA i debatre sobre dita subscripció, ve donada per un parell o tres de factors molt clar. D’entrada, hi ha professionals que consideren essencial el servei mentre que, d’altres, el troben útil però no decisiu i consideren que cada jurista, si escau, ha de poder decidir contractar o no el servei. L’obligatorietat comporta trencar, segons els opositors a la subscripció, el lliure mercat.
Els impulsors del portal que recull les lleis d’aplicació al Principat i, sobretot, les actualitza i les revisa a mida que es van fent modificacions, que és la clau de volta del projecte, haurien aplicat un descompte per cap al preu de la subscripció però posant com a condició que fossin tots els professionals que s’hi adherissin. Davant d’això, el col·legi va plantejar la subscripció obligatòria a canvi d’un increment de la quota. Aquells que no estan d’acord amb la mesura consideren que el que ha de fer cada professional interessat és negociar el preu que escaigui amb el titular del servei. I si hi ha acord subscriure’l de manera privada i, en cas contrari, refusar el pacte.
BOPA
També hi ha la sensació entre aquells que no accepten la subscripció obligatòria que acudint a aquest servei privat s’abandonarà el que realment caldria fer, que és exigir que un servei públic i gratuït com el BOPA millori les seves prestacions i sigui l’administració la que estigui més al dia per tenir actualitzat tot el que fa referència a normativa, que és una qüestió no només d’interès per als advocats sinó per al conjunt de la ciutadania. Alhora, cal fer entendre al legislador que no pot anar fent modificacions i modificacionetes a partir de qualsevol text i en relació a un altre de ben diferent.
En tot cas, dimarts, l’assemblea es va passar hores analitzant la qüestió abans de desestimar el recurs que tenia el suport de 45 professionals, una xifra que es pot considerar alta si es té en compte que difícilment hi ha qüestions en el sí del col·lectiu que generen una contestació pública tan evident. Es van invertir hores a tractar la qüestió perquè segons fonts assistents a l’assemblea, la degana, Sònia Baixench, va voler rebatre punt per punt tots i cadascun dels arguments plantejats en el recurs.
Ara, una vegada refutat dit recurs per majoria en l’assemblea, els estatuts del CADA contemplen la possibilitat que s’obri la via contenciosa-administrativa. Només que un dels recurrents plantegi la demanda jurisdiccional, qualsevol altre lletrat es pot adherir a dita petició. Si es dona el primer escenari, el que algú porti la qüestió als tribunals, circumstància que els consultats admeten que pot passar, és ben probable que hi hagi adhesions i, per tant, es culmini la fractura i es qüestioni, doncs, el dret al lliure mercat i l’interès o no del portal i si ha de ser l’administració qui ha de garantir aquesta feina.
Comentaris (3)