Així es constata llegint l’informe que el Consell Superior de la Justícia, preceptivament, va fer a l’avantprojecte de llei, que data del mes de juliol. Un cop amb aquest document a les mans, el Govern va introduir canvis al text, per exemple adoptant algunes recomanacions pel que fa a la remuneració d’un fiscal adjunt que hagi d’assumir temporalment les tasques del seu superior per incapacitat d’aquest o a la possibilitat que els batlles puguin actuar de forma provisional com a magistrats del Superior, sumant aquesta opció a la idea inicial per al Tribunal de Corts. I una altra modificació que es va fer es troba al redactat inicialment previst pel que fa a la retirada dels carnets de conduir.
Inicialment, Govern preveia que la policia havia de retirar el carnet a la persona que fos enxampada conduint sota els efectes d’alcohol o drogues o de forma temerària. És a dir, fixava que la decisió la prenia directament el cos d’ordre. Aquesta opció va fer aixecar la veu d’alerta a la fiscalia, com es desprenen de les consideracions que es van fer arribar, via CSJ, a l’executiu.
“La possibilitat que el servei de policia, en el marc d’una actuació penal, pugui prendre una decisió sobre l’adopció de mesures cautelars a aplicar en el procés penal és, al nostre entendre, inconstitucional”, avisava el ministeri públic, tot apuntant que aquestes decisions “haurien de ser acordades per un òrgan judicial” i sempre “per resolució motivada” i ser “susceptible de recurs”.
A banda, el text original també modificava el codi penal per establir com a delicte el fet d’incomplir aquesta decisió policia, fet que tampoc compartia la fiscalia: “Actualment, l’incompliment de les mesures cautelars acordades judicialment en el marc del procés penal no és constitutiu d’un delicte de desobediència. Sembla incoherent que l’incompliment de les mesures cautelars acordades, ja no judicialment sinó policialment sí que sigui constitutiu d’aquest delicte”.
Vistes aquestes consideracions, Govern va acabar modificant els plans inicials. Així, no es va modificar, almenys en aquest punt, el codi penal. A banda, es va establir que, efectivament, “en cas de conducció sota l’efecte de drogues, de substàncies d’efectes anàlegs o de begudes alcohòliques o amb un grau d’alcoholèmia superior al permès, o en cas de conducció temerària, els agents de policia han de retenir el permís de conduir de la persona infractora i l’han de remetre al batlle, sense dilació, conjuntament amb l’atestat. El batlle ha de ratificar o revocar la retenció del permís de conduir en el termini màxim de tres dies”.
En declaracions a Altaveu, la ministra de Justícia, Ester Molné, ha reconegut aquesta situació. “Efectivament, ens vam adonar que hi havia un problema en no haver-hi via de recurs”, ha comentat. I, per tant, el redactat inicialment previst “no era encertat i ho vam veure després”. Per això, es va acabar fer el canvi amb el text que, finalment, s’ha enviat al Consell General. La política massanenca ha defensat que “per coses com aquestes està bé que hi hagi aquest informe previ del Consell Superior”.
D’aquesta forma, des del Govern s’entén que, ara, el text ara enviat al Consell no presenta cap problema en l’aspecte constitucional. Es reconeix que, a banda, ve a solucionar una mena de buit legal en els casos de delictes vinculats a la conducció. Fins ara, negre sobre blanc, la retirada del carnet des de dependències policials només estaria coberta en aquells casos o s’hagi estat implicat en un accident.