La sessió d’aquest dijous, centrada en els informes de conclusió, que ha inclòs una prèvia sobre la prescripció o no dels fets que es jutgen -a Andorra, la qüestió de la droga, l’enxampada a l’aeroport a Madrid, evidentment, no està sobre la taula en cap moment- i la licitud de la praxi usada per la policia per iniciar la investigació, ha deixat clar que el ministeri públic manté que hi ha delicte sí o sí mentre que les defenses tenen més clar encara que, més enllà que no hi ha tràfic de drogues per enlloc -es jura i perjura que va ser un cas aïllat producte de l’addicció a la beguda i a la cocaïna, llavors, de l’home- els diners que van passar pels comptes bancaris -uns 42,5 milions de les antigues pessetes- tant de l’empresari com de les dues dones -la mare de la seva filla i la parella en el moment de la detenció l’any 2000- que també estan processades, són totalment lícits a ulls de l’Andorra d’aquella època.
I és que el principal acusat era intermediari del sector del totxo en una època que, ja fos a espanya, ja fos a l’Amèrica Llatina, per on es va moure molt, o a Moscou o Londres, per on també es va estar i va fer negocis, la construcció i el producte immobiliari estava en un moment alcista. A més, ja ho va deixar clar en la seva declaració el principal processat, era un consumat evasor fiscal. Bé, en puresa, evasor no, l’acusat va parlar d’objector fiscal. Les defenses mantenen que hi ha d’haver una absolució total. Per vàries raons.
Si inicialment es demanaven cinc anys de presó parcialment ferma per al principal acusat, ara se’n sol·liciten tres de condicionals. I per a les dues dones, la mateixa pena, quan inicialment es pretenien quatre anys, en part a la Comella. I la multa, en els tres casos, es redueix a la meitat. De 4 milions a 2 en el cas de l’empresari i de 2 milions a 1 pel que fa a les dues dones
La primera és que en l’Andorra de la dècada de 1990 la qüestió de fons, els diners que es movien pels comptes corrents i els que van fer-se servir per comprar una vintena de béns immobles al Principat, no tenien cap altre origen que no fos, a tot estirar, el delicte fiscal que no estava tipificat com a tal al país. A més, fins al 1990 no hi va haver Codi penal a Andorra. I els primers comptes bancaris que va obrir l’home daten del 1986. En fi, que consideren que no hi ha delicte de fons. I si hi fos, estaria majoritàriament prescrit. I, a més, encara un tercer element: com que la policia va començar a investigar amb un intercanvi d’informació amb la guàrdia civil que els advocats defensors troben il·legal -més enllà de ser una investigació prospectiva, creuen- tot plegat és nul.
És clar que el fiscal no veu res d’això. Ni considera que hi hagi una investigació prospectiva, ni considera que la policia fes res que no tocava, ni creu que hagi prescrit res. Certament, no parla de delicte continuat, perquè ha quedat clar que en base a la normativa vigent en el moment dels fets no es podria tipificar aquesta suposada continuació, però sí que ha parlat de delicte permanent. I, per tant, res de prescripció. I en aquest sentit, el ministeri públic ha retret a les defenses que barregessin preceptes de diversos Codis penals a conveniència.
En fi, mentre que les defenses mantenen des del primer dia que no hi ha res de res i, per tant, escau absoldre els acusats, la fiscalia, en un gest de suposada bona voluntat i “tenint en compte el temps transcorregut”, ha rebaixat la pena que inicialment pensava sol·licitar. Així, cap dels acusats hauria, si fossin condemnats, d’entrar a la presó. Provisionalment, el ministeri públic sí que sol·licitava que una part de la pena fos ferma. Això, però, ja ha decaigut. També s’ha reduït els anys de pena i la multa.
Així, si inicialment es demanaven cinc anys de presó parcialment ferma per al principal acusat, ara se’n sol·liciten tres de condicionals. I per a les dues dones, la mateixa pena, quan inicialment es pretenien quatre anys, en part a la Comella. I la multa, en els tres casos, es redueix a la meitat. De 4 milions a 2 en el cas de l’empresari i de 2 milions a 1 pel que fa a les dues dones. Això sí, els béns immobiliaris i els comptes que estan embargats des de fa anys demana el fiscal que quedin en propietat per a l’Estat. Que es comissin tots. Circumstància a la qual, evidentment, els acusats, que es consideren innocents, s’hi oposen.