La segona jornada del judici contra Montaner davant la sala penal del Tribunal Superior s’ha iniciat directament amb les conclusions i els informes de les parts. La defensa, ja aquest dimarts en acabar-se la primera sessió de la vista, va anunciar que renunciava als testimonis que havia plantejat. I només iniciar-se la segona jornada, fiscalia i defensa han comunicat que es mantenien inalterables en els seus posicionaments. “Per què manté i eleva a definitiva” la seva qualificació provisional, s’ha demanat el fiscal general, Xavier Sopena. Doncs perquè “entén que l’origen de la informació és il·lícita i la senyora Montaner en té coneixement, en té coneixement des que la treballadora de la CASS li diu que hi ha un error”.
El fiscal ha recordat que es va demanar a la parlamentària llavors de Terceravia que destruís la documentació errònia que va rebre i ha fet pal·lès que “no tenia dret” a sol·licitar la informació que li va arribar perquè no estava acreditada per fer-ho. A més, segons Sopena, “el salari és informació reservada, és informació reservada perquè malgrat que un salari que es paga amb diners públics és un salari públic, això no vol dir que estigui publicitat i que se n’hagi de tenir coneixement” des de l’opinió pública.
El fiscal general ha recordat que “Montaner sabia perfectament que aquesta informació no l’hauria pogut obtenir directament” entre altres coses perquè “no tenia dret a demanar aquesta informació”. I malgrat rebre-la per error i demanar-li que la destruís, la va comentar amb altres parlamentaris. “Des del moment que no té dret a obtenir aquesta informació l’accés ja és il·lícit”, ha arribat a mantenir Sopena, que ha defensat també que “sense fer revelació de la informació a tercers també es podia impulsar aquesta transparència” que Montaner defensava.
El màxim representant de l’acusació pública ha mantingut que “el salari és informació reservada” per molt que es pagui amb diners públics i que el sou “no era públic” en el sentit que no estava publicat en lloc de manera oficial. Certament, Xavier Sopena s’ha mostrat “absolutament d’acord amb la finalitat que podia cercar la senyora Montaner, que era implantar uns criteris de transparència, que és absolutament necessària”. “Fins i tot puc acceptar -ha continuat el fiscal-, que era també un dels motius que va exposar la senyora Montaner, que entenia que el senyor Costa percebia una remuneració que podia anar més enllà del que rebia la síndica, o un ministre, o el cap de Govern”.
I després de remarcar el fiscal general que no té massa clar quin era l’ordre de prioritats que perseguia la parlamentària, hi ha afegit que “acceptant i compartint que aquesta informació s’havia de fer pública, acceptant aquesta transparència, es podia haver fet sense revelar una informació reservada”. “Tenia altres mecanismes per arribar a aquestes finalitats”, ha insistit Sopena després de fer un repàs als fets esdevinguts especialment entre el 3 de març del 2020 i el 7 de juliol d’aquell mateix any.
LA DEFENSA
Evidentment, la defensa de la consellera general no ha compartit ni de lluny els criteris de la fiscalia. El ministeri públic s’ha mantingut en què cal condemnar Montaner a dos anys de presó condicional amb un termini de suspensió de quatre anys, i a dos anys d’inhabilitació. Mentrestant, la defensa de la parlamentària ha demanat la lliure absolució de la seva patrocinada perquè “la senyora Montaner va actuar correctament” i va obtenir unes dades derivades de l’exercici de la seva activitat. Una altra cosa és que hi hagués un error pel mig.
La defensa de la presidenta d’Andorra Endavant ha deixat clar que a parer seu no hi ha ni origen il·lícit de la informació ni es tracta d’una informació reservada. D’entrada, l’advocat Alfons Clavera ha dit, per exemple, que “una cosa és rebre una comunicació de manera errònia i l’altra cosa és obtenir-la de manera il·lícita”. I ha recordat que Montaner no va comprar les dades, ni les va robar, ni va subvencionar, subornar o coaccionar ningú. La defensa ha considerat “fets atípics penalment” els que es van succeir.
Clavera, que ha insistit en la voluntat de fiscalitzar els diners públics per part de Montaner i d’evitar que es fessin “trampes” a partir de les assignacions parlamentàries, ha recordat que la consellera va fer “un ús estrictament polític” de la informació i en cap cas es pot provar que fos ella qui filtrés la informació als mitjans de comunicació que, d’altra banda, tampoc no les va facilitar, manté. L’advocat defensor ha remarcat que “el fet que no estiguin publicades” les dades salarials “no vol dir que sigui informació reservada” perquè “sempre ha estat una dada pública”.
Alfons Clavera també ha defensat que la remuneració d’un polític, d’un conseller general, “mai poden pertànyer a l’esfera privada” i, per tant, “no es pot considerar que s’ha vulnerat la intimitat”. En tot cas, “si no hi ha secret no hi ha protecció penal que valgui” més enllà que “la privacitat d’un polític és molt més restringida” que la d’un ciutadà ras, “més encara quan es tracta de la recepció de diners públics”. El defensor ha invocat tant el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home, com el Consell d’Europa i l’ONU i ha atribuït a Montaner el paper d’alertadora d’irregularitats o ‘whistleblowing’ que hauria de rebre una protecció especial. I no una persecució.