En efecte, els antics màxims accionistes de BPA van querellar-se el 2019 contra Martí, Cinca i Saboya, però també contra l’ex-directora de l’Institut Nacional de Finances (INAF) Maria Cosan o els responsables de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) en tan què administradors de BPA Albert Hinojosa i Òscar Gelabert. La querella va trigar més d’un any a admetre’s però finalment es va acceptar. Els querellants hi exposaven un seguit de maniobres que haurien facilitat suposadament la intervenció de BPA. I consideraven que tot plegat era producte d’una prevaricació generalitzada.
Durant el passat mes de maig, en l’única diligència que consta que s’hagi practicat en el marc de la querella, la batlle instructora va rebre els querellats per escoltar la seva versió. Tots van tirar pilotes fora. Dies després, les representacions lletrades dels sis querellants van demanar que s’arxivés almenys provisionalment el cas. Han anat passant els mesos i no ha estat fins ara que la Batllia ha cregut oportú ‘remenar’ la qüestió i demanar a la resta de les parts -fiscalia i querellants- si hi tenen res a dir.
Justament, la Batllia va preparar el camí per a l’arxiu de la querella a Martí, Cinca i companyia després que el Tribunal de Corts no admetés a tràmit la querella contra Espot per acusacions i fets similars, amb detalls individualitzats respecte l’actual cap de Govern atès que la seva família era també accionista de BPA. La fiscalia, curiosament, no s’oposa a què s’arxivin les actuacions contra els ex-dirigents governamentals. I ho argumenta fent-se seus arguments emprats pel Tribunal de Corts respecte de la querella contra Espot.
En aquest sentit, un element clau és el fet que el Tribunal de Corts, de manera controvertida, manté que només es pot prevaricar si es du a terme una acció positiva. I la fiscalia reprèn la mateixa justificació. Però en el seu escrit d’oposició a l’arxiu de la querella contra Martí, Cinca, Saboya, Cosan, Hinojosa i Gelabert, la representació lletrada dels querellants recorden que la decisió del Tribunal de Corts ni es ferma ni s’ajusta a la jurisprudència.
Alhora recorden que l’argumentació del Tribunal de Corts es du a terme, en relació amb la querella contra Espot, en un estadi del cas en què no pertoca entrar en el fons de la qüestió. També lamenta la part querellant que la fiscalia faci més d’advocat defensor dels querellats que les seves pròpies defenses. Es queixa, per tant, que es posi de part dels uns i ataqui de manera aferrissada i sense pal·liatius a d’altres.
En qüestions més de fons sobre si cal o no sobreseure la querella, els querellants recorden que no s’han fet els passos necessàries. En aquest sentit exposen que l’acció penal de la família Cierco reclamava que es duguessin a terme deu diligències de les quals, excepte escoltar els querellats, no se n’ha practicat cap més. I en cap moment no s’ha dit, de manera fonamentada, perquè no es practiquen les altres diligències sol·licitades.
I recorden que es més necessari que mai que es duguin a terme dites diligències atès que les declaracions en seu judicial de Martí, Cinca i companyia, que tenien dret a no declarar o fins i tot a mentir, es contradiuen entre ells, amb la qual cosa, entén la part querellant, que és del tot necessari, per esclarir la veritat de les suposades maniobres i maquinacions dels antics dirigents governamentals contra BPA dur a terme les diligències sol·licitades, entre altres, que s’aportin un seguit de documents per veure les vinculacions que hi va haver entre els diversos organismes que van participar en l’esclat del denominat ‘cas BPA’ i els passos immediatament posteriors que es van dur a terme.