El processat que aquest dilluns ha començat a respondre les defenses -i especialment, que durant dies respondrà la seva pròpia defensa- i que també està implicat a Espanya en el ‘cas Emperador’, fet que li va acabar comportant no pocs problemes i, fins i tot, una detenció el 2013 després d’una entrega pactada amb les autoritats judicials espanyoles, ha considerat que la immensa majoria de les qüestions que se’ls imputen en l’aute de processament de la Batllia són “una autèntica barbaritat” i ha lamentat que “venim a parlar de com treballàvem però no del que suposadament ha passat per blanquejar”.
“Venim a parlar de com treballàvem però no del que suposadament ha passat per blanquejar”, ha afirmat el bancari considerant “una autèntica barbaritat” moltes de les coses que es van incloure al seu dia en l’aute de processament
El bancari ara treballant en altres tasques -reinventant-se en els seus propis termes- ha posat la sala en antecedents explicant com era la plaça financera des que hi va començar a treballar. Primer Banc Agrícol, després a CaixaBank, més tard al Crèdit Andorrà i des del 2005 a BPA. Sempre dedicat al món de les finances i la banca, va acabar com a coordinador dels gestors de l’àrea d’internacional i tenint força relació amb Pallardó. Una vegada detingut i alliberat se li van encarregar altres responsabilitats en el marc de la integració informàtica entre BPA I Banco Madrid.
El gestor, que ha explicat que en alguns moments va arribar a haver de treballar amb 600 clients i que en els cinc anys que es va estar investigant el ‘cas Emperador’ va gestionar prop de 1.250 milions d’euros, s’ha esplaiat realment. Fins al punt que, de bona manera, la seva pròpia advocada l’ha hagut de reconduir en alguna ocasió perquè centrés les explicacions, extenses com s’ha dit. El processat, però, ha deixat clar que havia d’anar en compte amb com deia les coses perquè parlar a Andorra de diner fiscal no té cap impacte fins fa poc i fer-ho estant investigat a Espanya pot tenir una altra repercussió.
En tot cas, ha deixat que “en el supòsit que fos veritat” que Pallardó indirectament tenia vincles amb una xarxa que en el fons del fons, tenia vincles amb la prostitució o amb comportaments extorquidors “jo no em podia tenir coneixement” perquè com es diu en el sumari espanyol del ‘cas Emperador’ els seus clients li mantenien en secret, suposadament, depèn de quines coses. “Si ho mantenen en secret vol dir que a mi se m’amagava”, ha deixat clar el bancari, que ha reiterat en més d’una ocasió el fet que durant anys “no hi ha ni una sola pregunta que faci referència al delicte antecedent del blanqueig” i això “m’està generant una incapacitat per poder-me defensar”.
El processat ha defensat “l’altíssim nivell” de tots els gestors i ha recordat que l’operativa comercial a Pallardó se li va tallar al 2011 i tres anys més tard l’INAF va regular les operacions d’intercanvi limitant-les a un màxim de 3.000 euros. “Si al 2014 regula els intercanvis això significa que abans no estaven prohibides”. També ha deixat clar que “una operació d’intercanvi no requereix d¡una autorització prèvia, una operació d’intercanvi es fa i es registra i queda registrada en un llistat”.
El bancari, que entre altres coses ha afirmat que Pallardó, que ha de declarar com a testimoni en el marc de la causa general del ‘cas BPA’ “explica coses que són veritat, explica coses que no són veritat i també directament diu algunes falsedats”, també ha fet referència a l’empresari xinès Gao Ping. Ha recordat que fins que no va esclatar el ‘cas Emperador’ “el senyor Gao Ping no era ningú” i “en tot cas era un mecenes d’art i cultura que es feia fotos amb el rei emèrit espanyol”. L’acusat també ha explicat, a mode anecdòtic però per deixar-ne constància clara, que Gao Ping es va canviar el nom quan va arribar a Espanya, perquè Gao Ping no és el seu nom oficial i, per tant, era impossible relacionar-lo amb el seu pare, un conegut ‘broker’ xinès la relació amb el qual va fer la policia el 2012, quan es va fer un escorcoll en les instal·lacions de Fuenlabrada on tenia la seva seu empresarial Ping.
El processat ha acabat dient que si deu anys després d’esclatar aquell cas encara hi ha molts dubtes amb moltes coses i hi ha opinions diverses entre els jutges que han participat del cas, era impossible que els bancaris, per molta diligència que hi posessin, arribessin a poder descobrir segons què. O dit com ho ha afirmat davant el tribunal el processat: “Fins a quin nivell és exigible a un gestor de banc saber més del que pot saber un jutge instructor.”