Així ho ha explicat el jurista i detectiu privat Francisco Marco durant el programa de la cadena televisiva barcelonina 8TV ‘El Fax de 8TV’. Aquest programa televisiu posa èmfasi, com altres mitjans de comunicació catalans, en l’intent d’esclariment de la denominada ‘Operació Catalunya’. I remarca el fet que Andorra va ser un escenari clau per a la policia patriòtica espanyola per intentar obtenir proves -que no s’han trobat mai- del dipòsit de comptes de dirigents polítics sobiranistes catalans en bancs del Principat.
Marco, durant el programa de la passada mitjanit, va posar en relleu la carta enviada per l’ex-secretari d’Estat de Seguretat espanyol, Francisco Marco, al cap de Govern, Xavier Espot. Una carta que ara forma part del sumari de la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’ i que manté que qui va facilitar la informació determinant i segurament exagerada al FinCEN americà per tal que actués contra Banca Privada d’Andorra (BPA) va ser el cap de la UIFAnd.
El jurista i detectiu, propietari de l’agència Método3 que voldria establir-se ara també a Andorra, va deixar entreveure que Fiñana probablement volia encobrir irregularitats, anomalies penals, que afectaven altres entitats bancàries i que presumptament el podien afectar. I que per un cúmul de circumstàncies els americans hi van estar interessats atès que feia temps que tenien malestar amb Andorra per la laxitud suposada del seu sistema bancari. Un malestar que es va fer patent amb el ‘non paper’ que el consolat americà a Barcelona va fer arribar al Govern el 26 d’agost del 2014.
EL ‘NON PAPER’ DEL 2014
Marco, amb el suport durant l’espai televisiu de la periodista i en altres èpoques política Pilar Rahola, col·laboradora i gairebé copresentadora de l’esmentat programa de 8TV, va repassar algunes dades que ja eren de domini públic i va aportar alguns elements nous. Sia com vulgui, es va tornar a remarcar que en aquell ‘non paper’ del 2014 que el Govern llavors de Toni Martí pràcticament va passar per alt, els americans feien referència a un cas que els havia cridat l’atenció per dolent. I que els va fer saltar les alarmes.
Es tractava de la confiscació de 16 milions d’euros procedents del narcotràfic de drogues a un grup de ciutadans holandesos establert al Principat. En efecte, Eurojust, l’organisme que coordina les policies europees i amb la qual va col·laborar la policia d’Andorra, va aconseguir concloure que aquells diners dipositats a Crèdit Andorrà eren producte de l’actuació d’un grup que havia estat liderat pel narcotraficant confés holandès Richard van de Bunt. Van de Bunt va morir cosit a trets el 2008 a Madrid i ja al 2002 se n’havia sol·licitat la seva detenció a Andorra, on passava llargues temporades.
Marco va donar a entendre que si Fiñana era fiscal adjunt al 2002 i es va ordenar la detenció de Van de Bunt, que va saltar per una finestra de l’immoble on s’estava a la Massana, bé havia de saber de quin pa s’hi donava. Sempre segons l’exposició feta pel detectiu a ‘El Fax de 8TV’. Però la relació de Fiñana i Van de Bunt aniria més enllà, atès que els dos pisos convertits en un dúplex on viu l’ara cap de la UIFAnd haurien estat prèviament propietat de les societats que tenien a Andorra els germans Van de Bunt. Juntament amb Richard també Eddy.
Hauria estat amb aquests dos homes amb els quals Fiñana, sempre suposadament i sempre segons la versió i els elements documentals del propietari de l’agència de detectius Método3, hauria acordat la compravenda dels immobles. El llavors fiscal adjunt ara cap de la UIFAnd hauria fet l’aportació dinerària corresponent abans que es deixés constància de la transacció immobiliària davant un notari del Principat.
Amb Eddy van de Bunt hi hauria parlat Francisco Marco a Amsterdam per confirmar la compravenda dels habitatges i per deixar clar que, efectivament, els Van de Bunt van viure durant molt temps a Andorra, on periòdicament portaven ingents quantitats de diners, majoritàriament en efectiu i sempre per dipositar a Crèdit Andorrà, i que presumptament tenien el seu origen en el negoci de les drogues.
‘SUNBIRD’
Juntament amb els dos germans holandesos, un altre nom clau en el suposat entramat de rentat de diners seria el gestor immobiliari procedent del mateix país Hermann (o Hermanus) Blom, resident al Principat i que, essent titular de la immobiliària Holandor, va ser detingut el 2013 a Andorra en el marc de l’operació que Eurojust va anomenar ‘Sunbird’ i que al Principat es va conèixer com a ‘Cavall de Troia’. En el mateix moment que a Andorra es va detenir Blom, a Marbella es detenia Eddy van de Bunt i una dona, en relació amb el narcotràfic de droga colombiana i el blanqueig de capitals.
‘Sunbird’ va ser citada pels americans en la nota de l’agost del 2014 que era gairebé coetània amb tot l’escàndol derivat del reconeixement de la deixa i, per tant, dels comptes andorrans de l’expresident català Jordi Pujol, una revelació feta el juliol d’aquell mateix any, és a dir, un mes i mig abans. Tot aquell conflicte d’interessos, segons Marco, hauria portat a reorientar l’acció dels americans contra la BPA malgrat l’extensa investigació internacional prèvia, d’anys, contra altres entitats bancàries del Principat i especialment de Crèdit Andorrà.
En relació amb l’operativa de la banda dels holandesos mai no s’ha obert una acció judicial al Principat per aquell episodi i Blom acabaria absolt per les autoritats holandeses perquè no es va poder acreditar el que es pretenia. L’immobiliari torna a fer vida amb normalitat a Andorra i manté l’activitat professional. Fins al punt que Francisco Marco va assegurar a 8TV que fent-se passar per un mitjancer immobiliari va contactar amb Blom per interessar-se per habitatges a la urbanització El Cortalet, on viu Fiñana.
Llavors, i això no fa pas tant temps, Blom hauria ofert a Marco, sempre segons aquest, un altre habitatge que estaria en venda i que, suposadament, seria titularitat del president de la Batllia, David Moynat, amb qui el detectiu va assegurar haver coincidit en les converses per a un suposat negoci immobiliari que Marco hauria simulat.