Els saigs fa temps que estan en l’ull de l’huracà. En són conscients i fonts de la cambra que els aglutina reconeixen que “va amb el càrrec”. I asseguren que més enllà de “comportaments i maneres de fer personals, l’apreciació dels quals és molt subjectiva” la llei es respecta. Una altra cosa és que calguin modificacions legals i, per exemple, s’imposi que cal fer inventari en tots els casos i tinguin el valor que tinguin els béns que algú eventualment pugui deixar abandonats en un habitatge. Els saigs asseguren que els utensilis més personals i íntims es retiren en qualsevol cas i que sempre s’intenta localitzar els seus propietaris “per totes les vies i canals possibles i en últim extrem es publiquen edictes al BOPA”. “Es creen totes les garanties per quan hi ha algú absent, encara que també ens podem equivocar”, afirmen les fonts.
Tot plegat ve a tomb de la denúncia interposada per un home contra una de les saig actualment exercents. No és qualsevol home. És la seva exparella i els dos excònjuges mantenen una tòrrida relació amb denúncies creuades i més des que es van separar. Les fonts consultades de la Cambra de Saigs eviten pronunciar-se sobre el fet concret malgrat que consideren que la denúncia no té cap valor, alhora que coneixen el denunciant perquè també l’han hagut d’executar en alguna ocasió i han tingut molt seriosos problemes amb ell. Tots els saigs, un dia o un altre, han tingut advertències per part d’executats. I alguns d’ells han estat convidats a demandar-los.
UN CAS A ENCAMP
La mateixa saig denunciada per l’exmarit té una causa judicial administrativa en curs també per la desaparició de béns en l’execució d’un pis a la promoció Capitol d’Encamp. El cas es remunta al març del 2022 quan es va fer una queixa davant la Cambra de Saig. L’òrgan disciplinari dels fedataris públics, on hi ha representació governamental, va rebutjar la queixa i també el ministeri de Justícia com a controlador dels saigs ha fet el mateix. Es va subhastar un pis per un deute de 40.000 euros a la comunitat de propietaris. El seu titular va marxar d’Andorra el 2014 per problemes personals i es va desentendre de tot.
Quan va tornar el 2022 després de la Covid no tenia ni pis ni els objectes personals que hi havia a l’interior. Parament de la llar i més coses personals. El denunciant calcula que els béns mobles tenien un valor de 300.000 euros. Inclosos uns lingots d’or de 250 grams cadascun. Però tot és de paraula. No hi ha cap prova. Però tampoc no hi ha cap inventari elaborat per cap estament oficial. I el denunciant va poder recuperar alguna documentació personal perquè l’adquirent en subhasta de l’immoble la va guardar i quan el va anar a cercar, de bona voluntat li va tornar. Tant la saig sobre la qual versa la queixa com l’òrgan disciplinari que la controla defensen que el procediment es va seguir correctament.
El cas es va judicialitzar per la via administrativa i ara ja està a la recta final. Certament, la denúncia de l’exmarit -que ja està judicialitzada- ha fet aixecar més dubtes a l’executat del Capitol i no descarta acudir a la via penal. És evident que hi ha el problema de la manca d’obligació d’haver de fer un inventari i del que alguns consideren que és un abús que per un deute ‘menor’ es pugui subhastar tot un immoble. Però el dret de crèdit comunitari és preferent, “i la resta de propietaris d’una comunitat són persones normals i corrents en la majoria de casos que tenen els mateixos drets, com a mínim, que el deutor”.
Des de la Cambra de Saigs s’assegura que “quan se subhasta és que no hi ha un altre remei”, però també des d’altres fonts es lamenta que els saigs “el que busquen són beneficis immediats i gestions rentables”
Des de la Cambra de Saigs s’assegura que “quan se subhasta és que no hi ha un altre remei”, però també des d’altres fonts es lamenta que els saigs “el que busquen són beneficis immediats i gestions rentables”. En tot cas, si en un immoble hi ha vehicles que també han estat embargats, es valoren aquests vehicles i es fa una subhasta a banda per rendibilitzar l’operació. Si es tracta de mobles, en funció del saig es fa inventari per incrementar el que es demana per l’habitatge i s’obliga a qui estigui interessat en el pis a quedar-se els mobles i pagar-los l’interessin o no. “Els mobles no solen interessar.”
Si hi ha aparells electrònics que queden al domicili que se subhasta sol passar el mateix. Ordinadors, per posar un cas. Dependrà de la cura i les ganes de fer feina de cada saig que es prenguin més o menys precaucions. No és de rebut que un tercer aliè fins llavors al domicili tingui accés a un ordinador amb dades sensibles d’una persona que ha estat desposseït del bé per un deute. “Una persona embargada no és un delinqüent; és una persona que té problemes”, afirmen des de la Cambra de Saig assegurant que s’intenta actuar amb la màxima humanitat. Però en aquest punt hi ha moltes discrepàncies.
I és quan, en tot cas, s’assegura des de diversos fronts que potser el que caldria seria revisar la llei i fer-la molt més taxativa. Que hi hagués menys cosa que quedés a la discreció de l’executador. L’arribada de la figura del saig ha contribuït a accelerar moltes resolucions judicials que quedaven en un calaix durant temps. Però també és cert que “quan la Justícia es privatitza sorgeixen altres dificultats i complicacions”. Trobar el punt mig és complicat i potser a través del pronunciament dels tribunals en cas de dubte o disputa és un camí per anar avançant.
Comentaris (5)