Llavors, aquest resident portuguès que va decidir marxar del país per no haver d’afrontar el judici, va ser condemnat a més de cinc anys de presó pel doble delicte que se l’imputava. Sis anys després se’l va detenir a la Seu després d’alguna que altra moguda malgrat que també ha assegurat que estava disposat a lliurar-se perquè volia tenir l’opció de poder tornar a Andorra, pagar els seus deutes judicials i poder refer la seva vida. Una vegada entregat al Principat, va fer un recurs d’audiència perquè es pogués revisar aquella condemna del Tribunal de Corts.
Ara el seu cas es troba davant la sala penal del Tribunal Superior. I aquí és on la seva nova representació lletrada ha posat de relleu tot un seguit d’anomalies processals i de mancances probatòries per intentar que es deixi sense efecte la condemna. Davant els magistrats, l’empresonat va tornar a demanar excuses per no haver-se presentat al seu dia al judici. “No he volgut faltar al respecte ni del Tribunal de Corts ni del fiscal”, va afirmar. Mentrestant, la seva nova advocada recordava que “no té antecedents ni aquí -abans de la condemna que es discuteix- ni a Portugal”.
La defens del noi va posar de relleu tres circumstàncies procediments que suposarien una vulneració de drets i la conseqüència de les quals “pot ser la nul·litat del procés”. Al seu entendre, per exemple, el recurs d’audiència l’hauria d’haver substanciat el fiscal general. Davant d’això, el fiscal adjunt que porta el cas va argumentar que la fiscalia “és un òrgan jeràrquic degudament estructura i que qualsevol dels seus integrants pot intervenir”. També va al·legar el ministeri públic que les al·legacions de la defensa “són extemporànies”.
L’advocada del jove va lamentar que per motius diversos l’empresonat “no ha tingut una defensa efectiva amb el seu anterior lletrat” i va posar de relleu diverses incongruències. Per exemple: “La qualificació del fiscal va ampliar els fets que constaven a l’aute de processament i la sentència va ampliar els fets descrits a la qualificació”. També ha destacat la defensa que no hi ha testimonis de referència de cap dels delictes que s’imputen al condemnat. Entre altres, perquè els acusadors tenien interessos propis.
En aquest sentit, un dels laments de la defensa és que dels suposats testimonis “uns declaren en la instrucció” i no ho van ratificar després en seu de vista oral o, a la inversa, hi ha qui va comparèixer a la vista quan no havia pres part mai abans en la instrucció. Sia com vulgui, i malgrat que el fiscal va assegurar que “els delictes estan constituïts”, la defensa va afirmar que “no hi ha proves suficients per condemnar el meu mandant” perquè, entre altres coses, “no hi ha hagut una correcta valoració de les proves”.