Els antics gestors del menjador escolar pretenien tenir advocat gratuït per poder instar el procés concursal i que no s’haguessin de fer càrrec del forat que tenia l’associació. Els tribunals ordinaris els haurien omès la petició i haurien resolt, aparentment, sobre el fons de la qüestió. És a dir, s’haurien pronunciat sobre si una entitat de la naturalesa de l’esmentada associació podria declarar-se en fallida. En fi, que entenen els antics responsables del menjador que no es donava resposta al que demanaven, van promoure un recurs d’empara per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a l’accés a la justícia, al procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. I ara el Tribunal Constitucional els ha donat la raó.
Els ha donat la raó en el sentit que els tribunals ordinaris els han de dir si tenen dret o no a poder gaudir de la justícia gratuïta. I, a partir d’aquí, altra cosa serà l’eventual fallida i procés concursal. En efecte, segons una sentència recentment dictada, l’Alt tribunal manté que “la decisió sobre si l’entitat recurrent pot gaudir o no del benefici de l’assistència jurídica gratuïta és matèria de la competència de la jurisdicció ordinària, interpretant el precepte abans transcrit i el conjunt de l’ordenament jurídic andorrà. No obstant això, la denegació d’aquest benefici no es pot fonamentar en el fet que ‘l’associació recurrent (no) es pugui prevaldre del mecanisme de tractament de la seva insolvència que el nostre ordenament reserva als comerciants’, com es diu al final del fonament jurídic segon de l’aute de la Sala Civil recorregut en empara. Aquesta afirmació implica fer supòsit de la qüestió”.
“El dret a la jurisdicció exigeix que, si es donen els requisits establerts per la llei, el benefici de la defensa i l’assistència lletrada gratuïtes sigui atribuït a l’entitat recurrent, sense pronunciar-se, en aquest moment processal i ‘in limine litis’, sobre si té dret a ser declarada en estat de cessació de pagaments i de fallida o d’arranjament judicial”, indica la resolució. En fi, que el Constitucional diu als tribunals que s’han passat de frenada, que han tirat llarg, i que abans de res han d’aclarir si l’associació pot disposar d’advocat d’ofici o no. I això és el que obliga el TC a resoldre a la jurisdicció ordinària, tot reconeixent que s’han vulnerat els drets dels antics gestors de la cantina.